La plaça del diamant

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,88 KB

HISTÒRIA I ESTRUCTURA
_D’entrada, la novel·la conta amb un bon argument. Natàlia, la protagonista, ens conta una part ela seva història personal que s’inicià en l’època en que coneix el seu futur marit Quimet, en un ball de festa major a la plaça el Diamant de Barcelona. successivament i de forma lineal ens va contant el casament, la viduïtat i el segon matrimoni, al llarg d’un període de temps que transcorre des de poc abans de la proclamació de la segona república fins a la guerra civil i la postguerra
La seva aparent senzillesa externa amaga una estructura profunda més complexa, ja que els diversos capítols es poden agrupar en blocs o parts diferenciades. Es podria fer en 3 parts.
La primera: comença amb el canvi de nom del personatge principal per desig de Quimet passa de dir-se Natàlia a dir-se Colometa. Hi ha una pèrdua progressiva d’identitat que es reflecteix en la submissió de Natàlia a la voluntat del seu marit. Aquesta etapa estarà marcada pels “maldecaps petits”
La segona part es troba marcada pels “maldecaps grans”. En aquesta part la protagonista desperta la seva consciència al compàs d’uns esdeveniments socials i històrics.
En la tercera part, la de “la vida escapçada” la protagonista tracta de recuperar definitivament la seva identitat -deixa de ser Colometa i passa a ser altra vegada Natàlia- a més procura acceptar la vida present amb l’ajuda del record i del somni.
ELS SIMBOLS
_Són molts els que podríem assenyalar.
_ El símbol més important de la novel·la i el més significatiu són els coloms que en la primera part simbolitzen una vida amb el seu marit, criador de coloms, angoixant i frustrant, que significativament li canviarà el seu nom per el de Colometa .
Amb l’acte d’acabar amb els coloms la protagonista s’alliberarà d’aquesta vida frustrant.
En l’ultima part del llibre els coloms seran un element del record de la protagonista.
_Un altre símbol important és l’embut que representa la imatge d’una vida plena de dificultats cada vegada més intenses i abundants.
Altres símbols no tan significatius són: les flors i les nines que simbolitzen la infantesa i la joventut.
_L’aparador es transforma en un símbol de la bellesa.
_El caragol de mar representa un canvi important en la vida de la protagonista, simbolitza l’harmonia i la estabilitat.
_Les cintes simbolitzen el caràcter decoratiu de les dones.
_El quadre de llagostes representa el domini de l’home sobre la dona
_La fusta té referents bíblics (Quimet és fuster, com Sant Josep i Natàlia és comparada amb la Mare de Déu pel seu marit)
_Les balances representen l’equilibri que la protagonista busca durant tota la seva vida
_El ganivet és utilitzat com un símbol d’alliberament. Amb ell escriu el nom de Colometa a la paret de la seva antiga casa.


PERSONATGES
_La “Plaça del Diamant” li deu molt a la força i vitalitat psicològica dels personatges, especialment a les de la seva protagonista i narradora.
Com a protagonista, Natàlia és el personatge més ben caracteritzat de la novel·la i al mateix temps el més ric en matisos que fan possible diferents interpretacions i valoracions. Encara que a penes en tenim descripcions, i les úniques que hi ha fan referència a com la narradora es veu ella mateixa; i sempre en relació al seu caràcter més que no a l’aspecte físic
La resta dels personatges tenen molta menys força, a excepció de Quimet, i són retratats ràpidament -fins i tot de forma caricaturesca-
Alguns apareixen i actuen sense presentació prèvia i només interessa la seva relació amb la protagonista.
Quimet és l’únic personatge introduït per una descripció llarga de caràcter realista, es tracta d’una descripció detallada i amb una gran sensualitat, probablement per fer ressaltar la importància de Quimet des de el seu primer encontre amb Natàlia.
Un altre personatge important es Antoni. Ell estima a la persona amada basant-se en al relació home-dona d’amor pur: respecte.
Tampoc no hauríem d’oblidar el paper maternal de la senyora Enriqueta.
Antoni i Rita, els fills de Natàlia i Quimet, són considerats com una càrrega que recau en la dona, però amés d’això tenen altres significats. Antoni es pareix més a Natàlia i Rita es pareix a Quimet, sobre tot en la forma que tracta a Vicenç. Amb això l’autora vol deixar constància que les dones també poden sotmetre als homes.
Un altre exemple d’això seria la relació de Mateu amb Griselda.
En conclusió; la riquesa significativa dels personatges resulta evident, encara que, molts siguin tractats de passada i amb un aparent desinterès descriptiu, per exemple Pere, Julieta, Cintet... Així i tot es pot afirmar que no hi ha cap element que sigui gratuït.
EL TEMPS I L’ESPAI
_Els referents temporals i espacials en l’obra són mínims
_El marc espaciotemporal és Barcelona des de poc abans de la proclamació de la República fins als primers anys de postguerra.
El temps està lligat íntimament a la vida del personatge i per tant no te regularitat, mentre en els primers capítols se’ns indica amb exactitud, a poc a poc, la cronologia es torna imprecisa i els anys comencen a passar amb rapidesa i amb pocs referents.

Entradas relacionadas: