La bogeria
Enviado por Anónimo y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,99 KB
Novel.la realista publicada al 1899,es una novel.la curta,estructurada en 9 capitols.La novela ens explica la bogerí a den daniel serrallonga, protagonista, explicada amb un narrador testimoni. Esta estructurada en 3 blocs, als 3 primers capitols, ens presenta el protagonista i el seu entorn familiar. Al segon bloc, aquest personatge que presentave simptomes de bogeria, s'agreugen per l'actitud familiar i el moment historic en que es troba. A l'ultima part la bogeria i la mort del personatge.
LaBogeria és una novel•la contemporà nia de la darrera ressenyada, El cor de les tenebres, però que en comptes de viatjar lluny, viatja endins, i molt a la vora. No ens mourem de Barcelona i rodalies.
És una novel•la breu, d’uns pocs capítols, en la que repassem la vida de Daniel Serrallonga a través dels ulls de dos seus companys de facultat. Junts van estudiar Dret a Barcelona i després mantenen un contacte esporàdic. L’Armengol i el narrador de la història (del que no sabem el nom), a través dels seus encontres al llarg de diferents moments de la seva vida, es van explicant, tot fent safareig, el que s’ha esdevingut a la vida del tercer, en Serrallonga, el Bandereta.
El malnom li ve dels temps de facultat, per la seva indecisió i la seva facilitat per canviar d’opinió segons com bufa el vent. Els companys de joventut se’n mofaven i li gastaven bromes, eren coses de joves esbojarrats, però el temps ha anat allunyant en Serrallonga de la “normalitat”.
amb escàs interès que fan dos antics companys de facultat del cas d’un tercer, del que es diria que no hi és tot. I totes les converses que pot generar aquesta afirmació. Què és bogeria? Què és la normalitat? On hi ha els límits?
Oller, en les seves memòries, explica que pretenia en aquesta novel•la exposar un cas clínic de bogeria. Inspirat en un propi client que ell tingué com a advocat, que acabà morint en un manicomi, el relat posa de manifest el profund desconeixement i incomprensió de les malalties mentals. El seu origen (es pregunten els companys si les bromes gastades durant la joventut, per mofar-se’n, van acostar una mica més al Bandereta a la bogeria), com afrontar-les (com la família, els amics, la societat va allunyant l’estrany, el que s’aparta de la normalitat), com tractar-les (tancant al manicomi el dissortat quan ja està completament fora de si, on mor en poques setmanes sol, desamparat). Interessantíssima i molt divertida. Trobo que ben bé val la pena d’invertir un parell de tardes en la seva lectura.
Espai on es produeix la novel·la:Tota la novel· la passa a Barcelona i a Vilaniu, el poble de Serrallonga.Entorn històric i època En el temps que està escrita La bogeria (1898) acabà la guerra de Cuba, però en el llibre s'explica les crisis socials i polí tiques del moment, els moviments carlistes, les detencions per escà ndols (com es pot veure en el primer capí tol quan detenen a Serrallonga),… etc.
Personatges principals:Daniel Serrallonga: Protagonista absent, que se'n parla al principi de la novela però només apareix al principi i al final. La novela està ocupada per la informació que donen sobre ell.De cap gros, front bombat i curt, celles borroses i ulls rodons. Alt i esprimatxot, vestia amb descuit, tenia mal gust per les corbates (sempre de colors rabiosos i amb el nus a mig fer). Solia anar sempre sol, amb cara amoïnada, molt de pressa i tibat com un tambor major, quasi sempre eixugant-se el suor del front, el coll i dels canells.Narrador: és un personatge molt important en la novel· la, ja que tot i no ser descrit físicament ni ser nombrat, és qui transmet la història.Es presenta com un personatge més i tot el llibre està basat en el seu punt de vista. Diem que és un narrador testimoni. En tot el llibre no apareixen masses dades sobre ell, llevat de que estudià Dret, que té un despatx d'advocat i que es casà amb Matildeta. El més important són les seves opinions, ja que dóna una visió més sentimental i humanista sobre la malaltia de Serrallonga, a diferència de Giberga, que es basa en una visió cientí fica. Aquests dos contrastos d'opinions presenten la temàtica de la novel· la.Armengol: ha estudiat Dret i més tard obté el títol de doctor en Dret. La seva funció en la novel· la és introduir el lector en el cas d'en Serrallonga a través del narrador. Explica la vida de Serrallonga molt fredament i més aviat amb un to de mofa.És molt cruel amb el seu amic, ja que l'utilitza de bufó durant tot el llibre, ridiculitzant-lo i humiliant-lo.El seu punt de vista sobre la malaltia de Daniel Serrallonga no és ni cientí fica (com en el cas de Giberga) ni humanística (com el narrador presenta) sinó que en té una opinió humorística i fins i tot cruel.Això fa reflexionar al lector de com n'é s la gent de cruel i insesible amb els inadaptats de la època.Pròsper Giberga: és qui presenta Serrallonga a Armengol. Al ser el fill del metge que tracta a Daniel, transmet una òptica realista i científica de la malaltia. Com hem dit abans, aquesta visió s'oposa a la dels altres personatges i això crea l'argument de la novel· la.Pròsper Giberga apareix en el cinquè capítol convertit en metge de Vilaniu, i és en aquest capítol on justifica la teoria de l'herència biològica, basant-se en que una de les germanes de Serrallonga és epilèptica, l'altre nimfòmana i son pare també era boig. Aquest personatge és el que defensa el punt de vista científic i la teoria de la vessant genètica, que deia que si la família tenia problemes mentals, aquests es transmetien genèticament als fills. Personatges secundaris:Ignasi Serrallonga, el pare: és el personatge que fa plantejar a tothom la teoria de la vessant genè tica. La seva vida i la del seu fill coincideixen en molts aspectes (els dos abandonen les seves obligacions per dedicar-se a la polí tica, ambdós es casen per compromís i desconfien de les seves mullers,… ).Adela i Carolina, les germanes: En el llibre, Adela és descrita com <> i Carolina, a part de ser <>, és <>. Les dues són presentades com unes boges, també ajuden a Giberga a verificar la teoria científica de l'herència familiar.
LaBogeria és una novel•la contemporà nia de la darrera ressenyada, El cor de les tenebres, però que en comptes de viatjar lluny, viatja endins, i molt a la vora. No ens mourem de Barcelona i rodalies.
És una novel•la breu, d’uns pocs capítols, en la que repassem la vida de Daniel Serrallonga a través dels ulls de dos seus companys de facultat. Junts van estudiar Dret a Barcelona i després mantenen un contacte esporàdic. L’Armengol i el narrador de la història (del que no sabem el nom), a través dels seus encontres al llarg de diferents moments de la seva vida, es van explicant, tot fent safareig, el que s’ha esdevingut a la vida del tercer, en Serrallonga, el Bandereta.
El malnom li ve dels temps de facultat, per la seva indecisió i la seva facilitat per canviar d’opinió segons com bufa el vent. Els companys de joventut se’n mofaven i li gastaven bromes, eren coses de joves esbojarrats, però el temps ha anat allunyant en Serrallonga de la “normalitat”.
amb escàs interès que fan dos antics companys de facultat del cas d’un tercer, del que es diria que no hi és tot. I totes les converses que pot generar aquesta afirmació. Què és bogeria? Què és la normalitat? On hi ha els límits?
Oller, en les seves memòries, explica que pretenia en aquesta novel•la exposar un cas clínic de bogeria. Inspirat en un propi client que ell tingué com a advocat, que acabà morint en un manicomi, el relat posa de manifest el profund desconeixement i incomprensió de les malalties mentals. El seu origen (es pregunten els companys si les bromes gastades durant la joventut, per mofar-se’n, van acostar una mica més al Bandereta a la bogeria), com afrontar-les (com la família, els amics, la societat va allunyant l’estrany, el que s’aparta de la normalitat), com tractar-les (tancant al manicomi el dissortat quan ja està completament fora de si, on mor en poques setmanes sol, desamparat). Interessantíssima i molt divertida. Trobo que ben bé val la pena d’invertir un parell de tardes en la seva lectura.
Espai on es produeix la novel·la:Tota la novel· la passa a Barcelona i a Vilaniu, el poble de Serrallonga.Entorn històric i època En el temps que està escrita La bogeria (1898) acabà la guerra de Cuba, però en el llibre s'explica les crisis socials i polí tiques del moment, els moviments carlistes, les detencions per escà ndols (com es pot veure en el primer capí tol quan detenen a Serrallonga),… etc.
Personatges principals:Daniel Serrallonga: Protagonista absent, que se'n parla al principi de la novela però només apareix al principi i al final. La novela està ocupada per la informació que donen sobre ell.De cap gros, front bombat i curt, celles borroses i ulls rodons. Alt i esprimatxot, vestia amb descuit, tenia mal gust per les corbates (sempre de colors rabiosos i amb el nus a mig fer). Solia anar sempre sol, amb cara amoïnada, molt de pressa i tibat com un tambor major, quasi sempre eixugant-se el suor del front, el coll i dels canells.Narrador: és un personatge molt important en la novel· la, ja que tot i no ser descrit físicament ni ser nombrat, és qui transmet la història.Es presenta com un personatge més i tot el llibre està basat en el seu punt de vista. Diem que és un narrador testimoni. En tot el llibre no apareixen masses dades sobre ell, llevat de que estudià Dret, que té un despatx d'advocat i que es casà amb Matildeta. El més important són les seves opinions, ja que dóna una visió més sentimental i humanista sobre la malaltia de Serrallonga, a diferència de Giberga, que es basa en una visió cientí fica. Aquests dos contrastos d'opinions presenten la temàtica de la novel· la.Armengol: ha estudiat Dret i més tard obté el títol de doctor en Dret. La seva funció en la novel· la és introduir el lector en el cas d'en Serrallonga a través del narrador. Explica la vida de Serrallonga molt fredament i més aviat amb un to de mofa.És molt cruel amb el seu amic, ja que l'utilitza de bufó durant tot el llibre, ridiculitzant-lo i humiliant-lo.El seu punt de vista sobre la malaltia de Daniel Serrallonga no és ni cientí fica (com en el cas de Giberga) ni humanística (com el narrador presenta) sinó que en té una opinió humorística i fins i tot cruel.Això fa reflexionar al lector de com n'é s la gent de cruel i insesible amb els inadaptats de la època.Pròsper Giberga: és qui presenta Serrallonga a Armengol. Al ser el fill del metge que tracta a Daniel, transmet una òptica realista i científica de la malaltia. Com hem dit abans, aquesta visió s'oposa a la dels altres personatges i això crea l'argument de la novel· la.Pròsper Giberga apareix en el cinquè capítol convertit en metge de Vilaniu, i és en aquest capítol on justifica la teoria de l'herència biològica, basant-se en que una de les germanes de Serrallonga és epilèptica, l'altre nimfòmana i son pare també era boig. Aquest personatge és el que defensa el punt de vista científic i la teoria de la vessant genètica, que deia que si la família tenia problemes mentals, aquests es transmetien genèticament als fills. Personatges secundaris:Ignasi Serrallonga, el pare: és el personatge que fa plantejar a tothom la teoria de la vessant genè tica. La seva vida i la del seu fill coincideixen en molts aspectes (els dos abandonen les seves obligacions per dedicar-se a la polí tica, ambdós es casen per compromís i desconfien de les seves mullers,… ).Adela i Carolina, les germanes: En el llibre, Adela és descrita com <