Kouros i Kore: Art Grec Arcaic

Kouros i Kore: Escultures del Període Arcaic

Catalogació

1. Títol: Kouros i Kore

2. Autor: Desconegut

3. Cronologia: 530 aC (Kouros) / 510-500 aC (Kore)

4. Comitent i Receptor: Desconegut

Dades externes

1. Tècnica: Talla (tècnica escultòrica antiga que consisteix a treure material de masses sòlides a través del tall, cisellat o abrasió)

2. Material: Marbre de Paros

3. Eines: Martell, cisell, escarpra, burí, trepant

4. Formes: Exempta

5. Tipologia: Dempeus

6. Cromatisme: Monocroma (Kouros) i amb restes de policromia (Kore)

7. Lloc:

• Localització original: Anàvissos (Àtica) i Acròpolis d'Atenes, respectivament.
• Localització actual: Museu Arqueològic d'Atenes i Museu de l'Acròpolis d'Atenes, respectivament.

8. Dimensions: Kouros: 1,94 m / Kore: 1,21 m

Anàlisi formal

Descripció: Es tracta de dues estàtues, Kouros i Kore, que representen, respectivament, un home nu i una dona vestida. Són dues de les escultures més importants del període arcaic (650 aC). L'home representa un atleta, nu, amb una diadema al cap que li recull els cabells. La dona, vestida, ja que la nuesa femenina era tabú a l'època, representa una sacerdotessa. La principal inspiració de l'autor, que és desconegut, és l'egípcia, amb una gran rigidesa i molta frontalitat. Cap de les dues figures té personalitat, és a dir, no representen ningú en concret. L'escultura del Kouros tenia diverses utilitats: sovint servia per lloar un atleta victoriós, i la seva estàtua es col·locava a l'entrada de la ciutat; a vegades, servia per decorar els espais funeraris d'aquests atletes; i, en algunes ocasions, servien com a ofrena als déus. Aquest Kouros en concret representa el jove Kroisos, un atleta (100 m llisos), i va guarnir la seva tomba. Les Kore, al seu torn, representaven sacerdotesses. Tot i que anaven vestides, els seus vestits marcaven les formes del cos, i els plecs, que eren molt treballats a l'època, servien per donar personalitat, ja sigui de pau i tranquil·litat o de violència i agressivitat. També compensaven el seu hieratisme absolut amb el pentinat i amb el gest d'oferir una fruita, que els proporcionava una tímida dolçor. Ambdues estan treballades en marbre. El Kouros ens ha arribat avui dia molt ben conservat; la Kore, en canvi, està bastant deteriorada.

Volum i espai: Espai continu i massís. Formes rectes i corbes (Kore) i corbes (Kouros).

Figures:

2.1 Estudi de la figura: Hieratisme i rigidesa: les figures estan pràcticament immòbils en una postura ferma. El Kouros potser denota més moviment per tenir el peu esquerre una mica avançat, però molt poc, com es demostra amb els braços enganxats al cos. La Kore està en una posició estàtica, tot i que té el braç esquerre avançat al cos fent una ofrena total.

2.2 Expressió:

• Gest: Somriure estereotipat i artificial, antinatural.
• Mans: Tancades, sense expressió.
• Cabells: Enganxats al cos, sense moviment.

2.3 Anatomia: Inspiració de l'art egipci, per la frontalitat del cos, la divisió de les parts i la posició dels músculs. En el Kouros, un dels principals encerts són els genolls pel seu naturalisme (els punys romanen tancats per marcar força), que estan representats per dos cercles acabats que indiquen que l'artista es fia del que veu. Els artistes equilibren la figura amb dues W, una dels pectorals i l'altra de la clavícula, invertides. Pel que fa referència a la Kore, es fa molt més baixa i es plasma amb roba, perquè per als antics representar la dona nua era tabú. Es compensa l'hieratisme de tota la figura amb el gest d'oferir una fruita (Kore) i, en el cas del Kouros, amb la cama esquerra, molt poc avançada.

2.4 Vestit: El Kouros es representa nu, sense cap peça de roba, únicament amb una diadema d'atleta. La Kore, en canvi, es representa amb un vestit llarg fins als peus lligat a la cintura, de línies molt rectes, exceptuant la part del pit, on marca lleugerament el cos femení. Els autors de l'època treballen molt el vestit femení, i a través d'aquests es pot seguir la moda. Els plecs també són un punt important que dona personalitat a la figura (pau i tranquil·litat / violència i agressivitat).

2.5 Proporcions: El Kouros és desmesurat, amb els seus pràcticament dos metres, una figura gairebé colossal, inspirada per l'art egipci. La Kore, en canvi, és inferior a la mida real, i és estrany que alguna de les altres escultures de Korai superi la mitjana.

3. Composició:

3.1 Tipus: Es tracta de dues escultures tancades (per tenir les extremitats enganxades al cos) i simètriques (perquè podem traçar un eix de simetria vertical en ambdues figures que les divideixi per la meitat). Tot i les seves proporcions estranyes (Kouros, molt alt / Kore, molt baixa), són equilibrades (per no pesar més d'una banda que de l'altra).

3.2 Línies estructurals de l'obra: Són dues obres dinàmiques, ja que estan compostes per línies corbes, o pràcticament corbes, i angles arrodonits. Tot i això, la Kore pot tenir traces de ser una obra estàtica, per les línies rectes del seu vestit.

3.3 Forma d'emmarcar la figura: Aquestes dues figures humanes, aconseguides per la talla, estan emmarcades de manera paral·lelepipèdica, és a dir, com si estiguessin dins d'una capsa. Es parteix d'un rectangle massís, i l'autor va traient material fins a aconseguir la forma final.

5. Ritme:

5.1 Composició: Es tracta d'unes figures absolutament estàtiques, ja que estan compostes bàsicament per línies verticals i horitzontals i no tenen cap tipus de moviment.

5.2 Tipus de moviment: No n'hi ha.

5.3 Recursos que suggereixen moviment: L'únic element que suggereix moviment és la cama avançada en el Kouros i el braç avançat en la Kore.

6. Lloc de l'espectador: La visió del públic està pensada perquè sigui frontal, ja que en molts casos, per exemple, el Kouros servia per lloar un atleta, i l'estàtua d'aquest servia per decorar l'entrada de la ciutat. Per tant, com he dit, aquestes estan pensades per ser vistes frontalment.

7. Temps: Podem dir que són dues obres intemporals, ja que no tenen cap relació amb el temps. D'una banda, el Kouros representa un jove atleta (Kroisos), i està pensat per decorar la seva tomba. De l'altra banda, la Kore representa senzillament una sacerdotessa, així que no tenen cap voluntat de temps.

8. Llum: El Kouros representa un jove atleta. En aquest cas, com a decoració per a la tomba del jove Kroisos, però sovint es feien servir per lloar un atleta, l'estàtua del qual se situava a l'entrada d'una ciutat, o com a ofrena per a algun déu. Per tant, la seva il·luminació era natural. La Kore era una sacerdotessa, per tant, podem imaginar que estava pensada per estar en algun temple amb moltes altres d'aquestes mateixes escultures. En aquest cas, com a molt podien estar il·luminades per torxes, però sense donar importància a la il·luminació, i en el cas que estiguessin a l'exterior, la seva il·luminació era natural.

9. Color: L'estàtua del Kouros és monocroma, per tant, té el color del marbre, que pot representar una carnació, en un to càlid. La Kore, avui dia, ens ha arribat amb restes de policromia als cabells, amb una tonalitat càlida, ja que era pèl-roja, i als ulls, que eren ametllats.

10. Relació amb l'espai que l'envolta: En fotografies, apareixen amb el fons negre, per tal de marcar la figura. En l'actualitat, es troben al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (Kouros) i al Museu de l'Acròpolis d'Atenes (Kore). Abans, la figura del Kouros estava pensada —aquesta en concret— per decorar l'espai funerari d'algun atleta, en aquest cas, la del jove Kroisos. Per lloar un atleta, llavors es col·locaven a l'entrada de la ciutat, per fer saber a tothom que aquell era un guanyador dels Jocs Olímpics, o com a ofrena als déus. La Kore representava una sacerdotessa, per tant, podem intuir que la seva ubicació tenia alguna relació amb espais religiosos o de culte. Algunes d'elles es feien servir també com a cariàtides, és a dir, columnes amb cos de dona i cap com a capitell.

11. Estil:

11.1 De l'autor: L'autor és desconegut, però si parlem a nivell general, els autors de l'època agafen una gran inspiració en l'art egipci. Tot i això, els grecs investiguen més i comencen a desenvolupar representacions més reals.

11.2 De l'època: Situem aquestes dues escultures en el període clàssic de l'art grec. Aquest període està molt influenciat per l'art egipci. Les escultures d'aquesta època són absolutament hieràtiques i sense moviment, amb molta frontalitat, tot i que van millorar la perspectiva, el realisme i la naturalitat. Les escultures no representen ningú en concret, ni pretenen fer un retrat. Amb molt poc de temps, aquest tipus d'escultures evolucionen molt, i en menys de dos segles, si comparem dos Kouroi, podem veure que l'evolució s'ha produït ràpidament. De finals d'aquest estil apareixen grans creadors del classicisme. Tant la musculatura com el realisme de la cara han evolucionat molt si ho comparem amb els antecedents, però no serà fins gairebé l'hel·lenisme que aquests es marcaran molt. Es perdrà, de camí cap a aquest, l'hieratisme i la poca expressió de la cara.

12. Valors tàctils: Ambdues estàtues estan construïdes amb marbre, per tant, podem concloure que el seu pes és elevat, però no té cap valor transcendent.

Interpretació i significació

1. Tema: El Kouros ens ha arribat com un atleta nu. Aquest, en concret, commemora Kroisos i decora la seva mateixa tomba. La Kore representa una curiosa sacerdotessa, vestida, a causa del tabú de l'època de les dones nues.

2. Iconografia: No representa cap escena en particular, ni cap acte en concret. L'únic fet mínimament simbòlic és, potser, el gest de la Kore d'oferir fruita amb la mà, que ens fa suposar que és dolça i tímida. Els personatges que podem atribuir a les escultures són, encara que no tenen cap tipus de personalitat que els defineixi: Kroisos, un jove atleta, victoriós a la prova dels 100 m llisos, que identifiquem per la diadema que li recull els cabells; i la Kore, amb el peple, que tan sols ens ha arribat avui dia com una sacerdotessa, com moltes de les altres de la mateixa època.

3. Comitent i receptor: Desconegut.

4. Funció:

• Decorativa: Perquè, en alguns casos, s'utilitzava per decorar, com en aquest cas, espais funeraris d'atletes.
• Religiosa: El Kouros sovint era una ofrena a algun déu, i la Kore representava una sacerdotessa.
• Propagandística i commemorativa: L'escultura del Kouros es col·locava, en algunes ocasions, a l'entrada de la ciutat per anunciar que hi tenien un atleta vencedor dels Jocs Olímpics.

Contextualització historicoartística

1. Relació entre la forma i l'època històrica: Els autors grecs de l'època arcaica tenen una gran relació i influència amb l'art egipci. Per això, tot i que més evolucionats quant a perspectiva, personalitat i musculatura, els autors han adoptat una gran frontalitat i un hieratisme absolutament estàtic propi dels egipcis. També podem relacionar el fet que la Kore vagi vestida perquè, en el context històric en què es troba, la dona nua representa un tabú.

2. Relació entre el tema i l'ambient de l'època: Possiblement el Kouros representa el que representa, és a dir, un atleta, pel fet que els Jocs Olímpics a l'època són un ítem molt important a la societat grega. La Kore representa una sacerdotessa perquè els grecs arcaics encara estan immersos en una societat olímpica, és a dir, molt religiosa.

3. Paper de l'artista en la concreció de l'obra i en el seu estil: Tot i que l'autor ens és desconegut, els autors contemporanis, com he dit abans, estan plenament influenciats per l'art grec, d'aquí moltes de les característiques d'ambdues escultures.

4. Innovacions i influències posteriors: Encara que influenciades en gran part pels egipcis, aquestes dues obres representen una innovació bastant important, sobretot el Kouros, amb el modelat dels músculs i les seves divisions, la naturalitat de la postura i el rostre, que de moment té un somriure impertorbable.

5. Comparacions amb obres del mateix autor, de la mateixa època i amb anteriors: L'autor ens és desconegut, però si una vegada més fem referència als autors de l'època, podem observar que en menys de dos segles hi ha una gran evolució en la representació humana, fins a donar lloc als primers grans classicistes.

6. Situació econòmica, política, social i cultural del moment històric: Situem aquesta època entre l'Edat Fosca i la Grècia clàssica. Podem també situar el seu naixement juntament amb els Jocs Olímpics i el seu final amb les Guerres Mèdiques. Els petits pobles aïllats i assentats al voltant d'un terreny molt irregular i dur, a través de l'esforç i poc a poc, s'han transformat en ciutats anomenades polis. Han adoptat l'alfabet fenici després d'una època de decadència i l'han transformat per adaptar-lo al seu. La colonització del Mediterrani comença.

Laocoont i els seus fills

Catalogació

1. Títol: Laocoont i els seus fills

2. Autors: Agesandre, Atenodor i Polidor de Rodes

3. Cronologia: Mitjans del segle I aC

4. Lloc: Actualment al Museu Vaticà, a Roma. L'historiador Plini el Vell ubica aquesta obra al palau de Titus a Roma, que va viure al segle I dC. Per Plini, el Laocoont era l'obra superior a totes les altres obres de la pintura i de l'escultura. Va ser descoberta a Roma el gener de l'any 1506 per Felice de Freddi en un nínxol, al fons d'una sala amb volta que servia de comunicació entre les Termes de Titus i el Palau Imperial. El papa Juli II el va comprar per decorar els seus jardins de Belvedere. A l'obra original faltava el braç dret del Laocoont; l'escultor Montorsoli el va restaurar, però excessivament estès. Al segle XVIII, l'escultor Cornacini el va restaurar afegint els braços dels fills de Laocoont. Finalment, l'any 1957 es va col·locar el braç dret original, descobert l'any 1905, que és el que actualment contemplem, recollit sobre si mateix i amb la mà al clatell.

5. Dimensions: 2,40 m d'alçada

Dades externes

1. Tècnica: Talla i trepant, és a dir, a partir d'un bloc compacte, l'escultura ja hi és i només cal treure el material que sobra. Quan l'escultor rebaixa la pedra o la fusta, genera la figura, i el resultat és el que resta sense tocar. Amb aquest mètode es corre el gran risc de no poder afegir res en cas d'error; és per això que se solen fer estudis previs molt minuciosos i fins i tot models d'escaiola.

2. Material: Originalment, de marbre pentèl·lic. Set peces perfectament ajustades. Miquel Àngel només en va distingir tres juntures, és per això que la creença popular era que el conjunt estava format per una sola peça de marbre.

3. Eines: Martell, cisell, trepant.

4. Formes: Exempta, perquè es pot veure en 360 graus.

5. Tipologia: Dempeus.

6. Cromatisme: Monocroma.

Anàlisi formal

1. Descripció: És un grup escultòric format per tres figures: una de gegantina, masculina i nua amb cos d'ancià, que lluita desesperadament per desenrotllar dues serps gegants, que agafen el cos de dos joves, també nus. La figura central es recolza amb la cama dreta en una peana i l'esquerra a terra, i està mig asseguda sobre un altar tapat en part per roba que presenta estries com una columna. Té la cama dreta doblegada i l'esquerra redreçada, accentuant la idea de tensió. Subjecta la serp amb les dues mans: el braç dret aixeca el cos i l'esquerre subjecta el cap per evitar la mossegada de la serp. El cap, amb barba i molts cabells, s'inclina cap a la seva esquerra accentuant el gest. El jove de l'esquerra es recolza sobre la seva cama dreta, i la roba arriba fins a terra, cosa que ens indica que els escultors van treballar amb blocs separats. L'altre jove està recolzat en un peu i en l'altar. El jove de l'esquerra està gairebé inconscient, amb el braç enlairat i el dret inclinat en sentit contrari al grup. El jove de la dreta del sacerdot té una postura inclinada, en direcció contrària a la dels altres dos personatges. Tots dos joves porten túnica. L'altar marca el sentit d'horitzontalitat i dona el poc equilibri de l'obra.

2. Volum i espai: Continu i buit.

3. Figures:

a) Estudi de la figura: Realisme.

b) Expressió: L'expressió del rostre és patètica, de terror, de clam al cel. L'expressió del cos és de lluita i de dolor, tant físic com psíquic.

c) Anatomia: Estudi anatòmic. El cos de la figura central té un estudi anatòmic marcat per la corba dels pectorals que gira cap a una nova corba vertical. Mostra la musculatura d'un atleta decadent, que contrasta amb els cossos menys expressius dels joves. Les extremitats, braços i cames, centrífugues. Cabells i barba. Contrapposto.

d) Vestit: Estan nus; la roba està sobre l'altar, sota el sacerdot i els fills, que han estat sorpresos per les serps i no han tingut temps de vestir-se. Els plecs són realistes, formant línies paral·leles i verticals.

e) Proporcions: Els fills de Laocoont presenten una musculatura massa acusada, no d'un adolescent sinó d'un home format. La figura del sacerdot és gegantina respecte dels seus fills.

4. Composició:

a) Tipus: Oberta, centrífuga: les cames i els braços estan separats del cos. Asimètrica o atectònica, perquè pesa més el costat dret de l'escultura.

b) Línies estructurals de l'obra: Línies corbes i angles arrodonits indiquen dinamisme; aquí ho són tots.

c) Forma d'emmarcar la figura: Triangular. El vèrtex superior estaria al cap de Laocoont; els costats passarien pels caps dels fills. La verticalitat queda trencada. Les figures laterals sobresurten en angle i completen la disposició el·líptica del conjunt. Línies obertes i tancades, característiques del barroc, accentuen el dinamisme i la vitalitat del conjunt.

5. Ritme:

a) Composició: Dinàmica, per les acusades línies diagonals formades pel braç dret i la cama esquerra de Laocoont, que té paral·lelisme en el braç esquerre i en la posició del cos del fill de la seva dreta.

b) Tipus de moviment: Contingut. Els escultors han plasmat el moment final de la tragèdia; no hi ha antecedents ni continuació, és una instantània. La fórmula geomètrica seria l'el·lipse.

c) Recursos que suggereixen moviment: Multiplicació de diagonals, ritme ondulat, contrapposto, tensió.

6. Lloc de l'espectador: Visió frontal.

7. Temps: Instantani.

8. Llum: A la fotografia, la llum està dirigida des de dalt i de la dreta, cosa que s'aprecia per les ombres en el cos dels personatges. A la realitat, la llum que rep és general (llum de dia).

9. Color: De marbre blanc.

10. Relació amb l'espai que l'envolta: En les fotografies, el conjunt està contrastat amb fons negre; en realitat, està a l'exterior, sota una arcada en un pati interior del Museu Vaticà, on no presenta aquest contrast ni llum focalitzada.

11. Relleu:

a) Fons: Bidimensional, perquè vol semblar un relleu.

b) Ordenació d'escenes: No n'hi ha.

c) Tipus de perspectiva: Natural.

d) Punts de vista: Frontal.

e) Recursos que suggereixen profunditat: Escorç en la cama dreta del sacerdot.

12. Estil: Hel·lenisme. L'hel·lenisme suposa la universalització de la cultura grega alhora que es fusiona amb el món oriental; d'aquesta fusió sortiran nous valors estètics. L'aparició d'Alexandre el Gran generarà un canvi radical en la concepció de la política, l'economia i la vida social. Ciutats com Alexandria, Antioquia o Pèrgam van esdevenir centres econòmics i culturals en alça mentre Atenes minvava. El final del segle IV no es pot considerar decadent. Des del punt de vista cultural, va ser l'època de Plató, Demòstenes, Lísies, Isòcrates i Xenofont. També de grans artistes com ara Zeuxis, Parrasi, Timantes i Apel·les, entre d'altres. Entre els escultors, destacà Lisip. Com a conseqüència de les Guerres del Peloponès, la vida comunitària va perdre força. Les ciutats havien crescut tant que els seus ciutadans es van tornar indiferents davant el fet polític. En escultura, destacava el seu sentit evolutiu i dinàmic; tenia fascinació per reflectir els estats canviants del món, allò que és relatiu, fugaç, com la por, l'alegria i el desig. Aquesta obra pertany a l'escola de Rodes. La importància de les escoles d'escultura hel·lenística defineix l'estil. L'escola de Rodes destaca pels seus vincles amb Pèrgam, escola del famós Altar de Zeus amb la seva Gegantomàquia. En aquesta època, persones adinerades van començar a col·leccionar obres d'art, o a tenir-ne còpies si no podien tenir els originals. Els escriptors també es van interessar per les obres d'art i escrivien sobre elles, com Plini. Els artistes encara eren considerats com a treballadors manuals; l'esforç físic estava reservat als esclaus. És per això que Plini va dir: «Les obres d'art s'han d'admirar, però els artistes han de ser menyspreats». Els clients de l'època hel·lenística van ser personatges poderosos, reis, generals, que demanaven obres personals o per demostrar el seu poder. Els retrats demostren la classe social del retratat. Lisip és qui en va realitzar algunes de conegudes. Plutarc narra com el retrat d'Alexandre capta la seva mirada dolça i la seva força lleonina; aquest retrat va ser el prototip del governant heroic que va influenciar el món romà i posterior. El client estava més interessat en allò que era exòtic, per les emocions violentes, per la sensualitat evident. Totes elles, manifestacions fàcils de comprendre que no necessitaven de gran preparació cultural. Però també en aquest moment neix l'home savi, a diferència de la massa inculta, i l'escultor ha d'estar a l'aguait. El Laocoont és una expressiva lliçó de saber, ja que és una adaptació de l'Eneida i representa el culte al classicisme homèric. Tanmateix, a l'Altar de Pèrgam, la lluita dels titans contra els déus és un programa erudit, encara que l'obra sigui exposada a tots els públics, als quals pretén sorprendre amb la corpulència de les forces titàniques. El moviment produït per una escala insòlita i inesperada va ser una de les característiques de l'escultura hel·lenística. Dels mateixos artistes és l'escultura grupal de Menelau amb el cavaller Patrocle, entre d'altres.

13. Qualitats tàctils: Eren estudiades amb gran virtuosisme tècnic: l'epidermis, els cabells i la roba destaquen pel seu tractament i contrastos expressius. Les rugositats i textures de la pell, els rínxols amb la tècnica del trepant, tant en la barba com en els cabells, i en els canals de la roba.

Contingut i funció

.
1.Contingut:
a)Tema: Laocoont, fill del rei de Troia, Príam, i sacerdot dApol·lo, va advertir els troians contra el cavall de fusta, on samagaven les guerrers grecs, però ningú no el va creure. Quan es disposava a fer un sacrifici a Posidó, a la vora del mar, van sortir dentre les aigües dues gegantines serps, enviades per la deessa Atenea (patrona dels grecs) i van ofegar-lo amb els seus dos fills Antifos i Timbreu.
Virgili en lEneida narra el suplici de Laocoont i dels seus dos fills, castigats per haver dubtat de Posidó.
b)Iconografia: El Laocoont sintetitza el plantejament estètic de la
plàstica hel·lenística, que van consistir en la recerca de lemoció
humana. El pathos com la reacció personal davant allò que és immediat en contra de lethos, representació de la bellesa genèrica en el rostre sense expressivitat.
El Laocoont expressa el dolor i langoixa en el gest agònic de la seva cara, però tot el cos també parla a través del seu moviment exagerat tant en els línies com en els volums.
Vol, impressionar-nos amb el joc del clarobscur. Hauríem de ser crítics davant les figures de Laocoont i dels seus fills. La història ens parla dun sacerdot fent un sacrifici als déus. Un sacerdot nu. Els sacerdots no feien sacrificis nus, els feien vestits amb les seves millors gales, amb les robes sagrades, amb les tires de cuir o tela recollint-los els cabells. La litúrgia no els permetia anar de qualsevol manera. Per què doncs, va nu?
c)Iconografia simbòlica: El gest de dolor i de tragèdia ¿ pot ser
interpretat de forma religiosa? Representa la lluita de lhome contra el destí? Destí prefigurat pels déus. Els déus shan posat de part dels grecs, els afavoreixen per conquerir Troia, en una guerra que els hel·lens estaven perdent. ¿ Els déus es vengen dels homes imprudents i desafiants? La lluita de Laocoont és la lluita contra les forces impossibles de vèncer? Aquest és un tema recurrent en la literatura clàssica grega, concretament en teatre.
Una altra interpretació ens parlaria duna forma de pensament: lhome ha perdut la seva confiança en els déus i sentrega a la fatalitat. Els déus ataquen el vell i els joves, això no té lògica. Lhome ja no és la mesura de totes les coses?
Una altra interpretació: la lluita de lhome contra la bèstia. Aquí la bèstia seria la representació de les forces còsmiques perquè venen del mar, que alhora potser senyal de vida i de mort. Recorden les sacerdotesses de Creta que es representaven amb serps a les mans. El déu grec de la medicina, Esculapi, duu una vara amb una serp enroscada. La destrucció de Troia és present en el rerafons de tota la història i més enllà, lorigen de Roma fundat per Eneas, un troià que va sobreviure a la destrucció.
2.Funció: Religiosa, propagandística, il·lustrativa.

QUART PAS.
Conclusions. És possible que el seu descobriment influenciés Miquel àngel,
en allò que els italians denominen terribilità, una de les característiques de les seves escultures: el gest contundent, lacció immediata, la força continguda com una molla a punt de saltar.