Karl Marx: Filòsof alemany i teòric del socialisme

Karl Marx: Filòsof alemany i teòric del socialisme

El present text pertany a Karl Marx, filòsof alemany, pensador materialista i principal teòric del socialisme, del segle XIX a l'època de la Revolució Industrial, i té per idea central....(tesi)... des de la seva perspectiva... (concepció filosòfica)... Abans d'endinsar-nos en el contingut del text, i per tal d'assolir una correcta comprensió del mateix, és convenient fer esment a una sèrie de factors històrics així com d'influències intel·lectuals que condicionen el pensament de Marx. En relació al context històric, Marx viu el període de la Revolució Industrial on es produeix un canvi absolut en la manera de viure, produir i treballar, així com una nova configuració de classes i relacions socials dins un nou sistema econòmic, el capitalisme industrial. Aquest sistema proporciona una maquinització de la indústria la qual incrementa la productivitat, la propietat privada dels mitjans de producció i la acumulació ampliada de capital. Es caracteritza per la divisió de la societat en dues classes, els capitalistes i el proletariat, aquestes dues classes són antagòniques, és a dir, tenen interessos oposats, manifestats en el conflicte que Marx anomenarà lluita de classes. Es produeix l'anomenat "èxode rural", on la població es desplaça del camp a la ciutat. Aquesta nova població massiva constituirà la nova classe social, el proletariat, treballadors, no propietaris, que només poden aportar la seva força de treball a canvi d'un salari, el bàsic per subsistir i seguir treballant. Poc a poc aquesta classe s'anirà unificant fins formar el conegut moviment obrer, constituint els primers sindicats obrers i la seva expressió política en les protestes socialistes-comunistes que es defensaran des d'aquests partits polítics.

Influències intel·lectuals

Per altra banda, podem identificar tres fonts intel·lectuals a la base del pensament de Marx: la filosofia clàssica alemanya, on pren la concepció dialèctica de Hegel i el plantejament materialista i la crítica a la religió de Feuerbach; la economia política anglesa: formula la seva teoria de l'alienació econòmica dins el procés del treball del capitalisme, el treball alienat, gràcies a la teoria del valor-treball; i la política revolucionària francesa: de Rousseau agafarà les idees de sobirania popular i voluntat general, així com la idea que la propietat privada és negativa, doncs és la font de la desigualtat, també entra en contacte amb el socialisme a través dels socialistes utòpics com Saint Simon. Vol superar l'alienació política substituint el capitalisme pel comunisme, garantint democràcia i un repartiment equitatiu de la riquesa produïda socialment. Així doncs, un cop tinguts en compte aquests condicionals històrics i intel·lectuals podem començar amb el text, el qual, com deiem abans, té per idea essencial.... Així, el text comença dient:

Panorama literari

El panorama literari d'aquesta època va estar marcat pel pas de la dictadura a la democràcia, és a dir, de la repressió a la llibertat d'expressió. La mort de Franco (1975) va significar el retorn de molts d'exiliats i la restitució dels drets democràtics.

Fins anys 70: Narrativa: el mateix autor qui reconstrueix el seu passat personal a través de la història recent o passada. Són bons exemples Miquel Àngel Riera o Joan Francesc Mira, entre altres.

Fins anys 70: Poesia

Podem agrupar els poetes segons el corrent que segueixen: avantguardisme (Albert Ràfols-Casamada, Joan Brossa) i realisme (Miquel Martí Pol, Vicent Andrés Estellés, Josep M. Llompart). A més, hi ha uns altres poetes que no s'adscriuen a cap corrent concret (Blai Bonet, Bartomeu Fiol), són els anomenats "originals". Pel que fa al realisme, aquest adopta un llenguatge denotatiu amb la intenció d'arribar de manera més directa al lector, cronista de la realitat. Pel que fa als "originals", van entendre el fet literari de manera molt personal i van fer ús de la llibertat artística, marcant una generació de poetes posteriors, els esmentats anteriorment.

A partir dels anys 70

Es caracteritza per l'aportació de noves generacions d'autors nascuts entre 1939 i 1955, en aquests anys s'hi incorporen les dones. Tot i que aquests autors no han viscut la guerra, han hagut d'aprendre català de manera autodidacta. Han viscut la cultura dels mitjans de comunicació de masses, la lluita al carrer contra el franquisme, entre altres successos. Les característiques més destacades de la literatura d'aquesta època són: el trencament amb el realisme social, l'actitud de l'autor és molt més lírica, més intimista; el culturalisme, joc de la literatura dins la literatura; una transgressió moral i ideològica, valoració del plaer i de l'erotisme, etc.; la incorporació de la cultura moderna: el cinema, el còmic, la música pop, etc.; el retorn a l'estètica simbolista i formalista amb un llenguatge molt elaborat; i la tornada a l'existencialisme.

A partir dels anys 70: Poesia

Els poetes evolucionen cap a una estètica més cosmopolita que rebutja el realisme. Adopten una postura més intimista i individualista, es mostren preocupats per la llibertat personal i pel destí propi. Cal destacar alguns autors com Miquel Bauçà o Maria Mercè Marçal, entre altres. Maria Mercè Marçal: Els seus eixos temàtics de la seva obra s'organitzen entorn de la intensitat femenina, l'amor, la solitud, la incomunicació, la passió, la maternitat o la rebel·lió. Entre algunes de les seves obres, "Bruixa de dol", la converteix en una poetessa d'èxit i en "Sal oberta" planteja el tema de la maternitat. Pel que fa a la poesia de les Illes, destaquen autors com Ponç Pons o Antoni Vidal Ferrando (Santanyí), entre altres.

A partir dels anys 70: Narrativa

Autors destacats com Ferran Torrent o Albert Sánchez Piñol, entre altres. Albert Sánchez Piñol s'inicià escrivint dos grans èxits editorials. "La pell freda" i "Pandora al Congo". L'autor sorprèn el lector amb canvis constants en el fil narratiu, alhora que li transmet les pors més humanes. Pel que fa a la narrativa a les Illes, destaquen autors com Maria Antònia Oliver o Antònia Vicens (Santanyí), entre altres.

Teatre

A les acaballes del franquisme, l'incipient teatre independent suposà una renovació de l'escena catalana que tenia com a objectiu la recuperació d'un públic que havia deixat d'assistir-hi. Es concretà en quatre aspectes: la priorització de la tasca de direcció en detriment del paper del dramaturg que havia escrit l'obra; la preferència per l'expressió corporal de l'actor en comptes del text; la priorització de la tècnica de treball en equip; el trencament dels límits entre el pati de butaques i l'escenari. Aquests nous enfocaments suposaren un canvi radical. Autors: Sergi Belbel o Jordi Galceran, entre altres. Jordi Galceran: obres, "Paraules encadenades" i "Dakota". Pel que fa a les Illes, autors com Llorenç Moyà o Alexandre Ballester, entre altres. Cal esmentar l'obra "Acorar" de Toni Gomila.