Kant: Anàlisi del coneixement humà

Kant analitza les condicions de l’objectivitat i els límits del coneixement humà, i, en conseqüència, es planteja què puc saber?, què he de fer?, què puc esperar? I què és l’ésser humà?CONEIXEMENT A PRIORI És fonamental que el coneixement sigui a priori, ja que així podrà ser universal i necessari, i no dependrà o estarà limitat pel caràcter particular d’una experiència. Per Kant, només podem tenir coneixement dels fenòmens, del món de l’experiència, no de la realitat en si. JUDICIS

• Judici a priori:

  és aquell la veritat del qual es pot trobar sense recórrer a l’experiència. Ex: “tot canvi té la seva causa”.

• Judici a posteriori:

  és aquell que depèn de l’experiència. Ex: “Aquest cap de setmana ha fet mal temps”.

• Judici analític:

  quan el predicat es dedueix del subjecte. Ex: “Tots els cossos són extensos”. El cos ja inclou la idea d’extensió material.

• Judici sintètic:

  si el predicat afegeix una qualitat al subjecte que no està en el seu concepte. Ex: “Alguns cossos són pesants”.

Els judicis analítics són també a priori i els judicis a posteriori són també sintètics. Quan adquirim coneixement a través de l’experiència, aquest ja no és universal ni necessari, sinó contingent; per això, els judicis que depenen de l’experiència no poden fundar la base de la ciència. Judicis sintètics a priori: són els que fan possible la ciència. CRÍTICA DE LA RAÓ PURA En aquest llibre Kant es demana per què les ciències progressen i la física no. 1ª PART: MATEMÀTICA COM A CIÈNCIA Estudia les formes a priori imprescindibles per vertebrar les impressions del món de l’experiència. Qualsevol impressió del món s’emmarca en l’espai i el temps. No són idees innates ni tampoc deriven de l’experiència, sinó que són intuïcions sensibles pures a priori. Kant, l’espai i el temps són les formes a priori de la sensibilitat i són intuïcions pures, és a dir, representacions a priori de les intuïcions empíriques. Mai no podem representar-nos la no existència de l’espai. 2ª PART: FÍSICA COM A CIÈNCIA S’examinen els a priori de l’enteniment humà i, a partir d’ells, es fonamenta la possibilitat dels judicis sintètics a priori en la física. CATEGORIES: Són elements a priori (innats) aportats per la facultat cognoscitiva; fa possible els judicis sintètics a priori i que són la clau de l’objectivitat. Serveixen per interpretar les explicacions intel·ligibles d’altres que provenen de l’experiència. Les categories són generals perquè no estan lligades a objectes particulars, sinó que ofereixen el catàleg de tot allò que pot dir-se o predicar-se dels objectes en general per la seva comprensió. Ex: unitat, substància, causalitat, existència. LES COSES EN SI: Les categories mostren que el coneixement humà és humà i, per tant, està condicionat per la manera humana de conèixer. No sabem com és en sí la realitat absoluta, només podem parlar de com ens apareixen. No sabem res de com és la cosa en sí, d’ella només ens arriben els fenòmens o aparences, per bé que aquestes es refereixin a un horitzó desconegut i incognoscible: el noümen. 3ª PART: METAFÍSICA, NO POT SER CIÈNCIA Per Kant, les idees de la raó no tenen el seu origen en l’experiència, sinó que són principis innats humans d’unificació del coneixement. La metafísica no pot se una ciència perquè el coneixement objectiu s’ha de restringir al món de l’experiència i la metafísica vol justament englobar el contrari, allò que ultrapassa l’experiència (la cosa en si). Els tres a priori de la metafísica tradicional o idees de la raó pura són ànima, món i Déu. A cadascun d’ells correspon respectivament una part de la metafísica racionalista: psicologia racional, cosmologia racional i teologia transcendental. CRÍTICA PSICOLOGIA RACIONAL I DEL JO PUR COM A SUBSTÀNCIA La idea d’ànima fa referència a una substància pensant que quedaria més enllà del nostre coneixement. No es pot intentar trobar el jo en l’experiència. CRÍTICA COSMOLOGIA RACIONAL I DEL MÓN COM A TOTALITAT: LES ANTINÒMIES La idea del món fa referència a una substància material situada fora de l’experiència. Aquest anhel per captar el món com un tot és propi de la cosmologia racional. Segons Kant, el coneixement humà no pot assolir aquest objectiu a causa dels condicionaments de la raó i, per això, la raó cau en conflictes interns o antinòmies. ANTINÒMIA: contradicció o oposició entre les conclusions de dos raonaments aparentment correctes. La raó pretén conèixer el món sense l’ajut de l’experiència. Kant enuncia les antinòmies relatives a si el món té o no un començament en el temps, si té o no límits en l’espai… Kant conclou que la cosmologia racional no és ciència. CRÍTICA TEOLOGIA TRANSCENDENTAL I DE LES PROVES DE L’EXISTÈNCIA DE DÉU Argument ontològic: el concepte de Déu és el concepte d’un ésser summament perfecte; com que és més perfecte un ésser que existeix que no un ésser privat d’existència, Déu existeix. Diferència entre pensament i coneixement en el pla de la raó: de la idea de perfecció no es dedueix la seva existència. Aquesta només es pot basar en un judici sintètic recolzat en una experiència o observació. L’existència no és un atribut de la perfecció.