Kandinsky: Interpretació i Significat de Composició IV

Interpretació i significat de l'obra

Composició IV mostra una sèrie de línies, colors i formes desconnectades de la realitat. Està dominat per colors molt vius, que expressen un estat emocional. Cada color comunica un sentiment i equival a un so; música i pintura estan unides. Com deia Kandinsky: «El color és el mitjà per exercir una influència directa sobre l’ànima». L'artista fa servir estímuls cromàtics amb la finalitat de provocar reaccions psicològiques, és a dir, amb la intenció de suscitar sensacions mitjançant un ús determinat dels colors.

Hi ha qui ha interpretat aquesta obra de Kandinsky com una lluita de cavallers al costat d’una muntanya coronada per un castell. Ara bé, l’únic element que s’hi pot reconèixer amb claredat absoluta és un arc de Sant Martí. La resta és un caos aparent, que respon a un ordre interior. Es poden identificar diversos elements en la composició:

• A l'esquerra: dos cosacs a cavall lluiten amb els seus sables per sobre l’arc de Sant Martí i també apareix el que semblen unes barques amb remers.
• Al centre: un castell damunt d’un turó de color blau, i davant d'aquest turó, tres cosacs amb barrets vermells i dues llances.
• Al cantó dret: trobem alguna mena de vegetació, una muntanya de perfil dentat i, finalment, la parella d'amants.

L’autor feu servir, en diferents ocasions, el símbol del genet (relacionat amb l’interès per les figures medievals) per representar la tensió i la lluita entre el bé i el mal, i el va identificar amb el color blau. En Composició IV sembla que també es resol una tensió entre el caràcter «lluminós i despreocupat» del groc i el «celestial i profund» del blau. En aquesta lluita, l’esperit triomfa sobre la matèria i el que és abstracte triomfa sobre el que és figuratiu.

Conclusió

Composició IV és una de les pintures no objectives més representatives de la producció de Kandinsky. L'artista aconsegueix crear amb aquesta obra un joc rítmic ple de contrastos emocionals, damunt el qual l'ull de l'espectador no aconsegueix aturar-se ni tan sols un instant. Com hem pogut observar, aquesta obra pictòrica forma part de les primeres avantguardes. L'artista fa servir clarament l'arbitrarietat per posar a prova la capacitat de deducció intel·lectual de l'espectador i donar-li total llibertat per interpretar el quadre per si mateix.