Justícia i dignitat humana segons Martha Nussbaum

L'enfocament de les capacitats de Martha Nussbaum

El pensament de Martha Nussbaum se centra en una teoria de la justícia que té com a objectiu garantir una vida digna per a totes les persones. Aquesta vida digna s’entén com una vida llarga, saludable i creativa, i la política ha de ser l’eina que permeti assolir aquest objectiu.

Més enllà del creixement econòmic

Segons Nussbaum, la funció principal de la política no és només augmentar la riquesa d’un país, sinó assegurar que totes les persones puguin desenvolupar les seves capacitats. Per això, critica el model tradicional que identifica el progrés social amb el creixement del PIB, ja que aquest indicador no mostra com es distribueix la riquesa ni les condicions reals de vida de la població.

L'enfocament de les capacitats

En aquest sentit, proposa un nou enfocament anomenat “enfocament de les capacitats”, desenvolupat amb Amartya Sen. Aquest model es basa en una pregunta fonamental: què són realment capaces de fer i de ser les persones? És a dir, no es tracta només dels recursos econòmics, sinó de les oportunitats reals que tenen els individus per viure una vida plena.

Tipus de capacitats

Dins d’aquest enfocament, Nussbaum distingeix tres tipus de capacitats:

• Capacitats bàsiques: les potencialitats inicials de tota persona.
• Capacitats internes: les habilitats desenvolupades a través de l’educació i l’experiència.
• Capacitats combinades: les oportunitats reals que la societat ofereix per poder exercir aquestes habilitats en un context social i polític concret.

Capacitat vs. Funcionament

A més, diferencia entre capacitat i funcionament: la capacitat és la possibilitat real d’escollir, mentre que el funcionament és la realització efectiva d’aquesta elecció. Això és important perquè la política no ha d’obligar les persones a viure d’una determinada manera, sinó garantir llibertat real d’elecció.

Les deu capacitats centrals

Per concretar la seva teoria, Nussbaum proposa una llista de deu capacitats centrals que totes les societats han de garantir com a mínim. Aquestes s'han d'entendre com un conjunt de condicions bàsiques que asseguren la dignitat humana:

• Vida, salut i integritat física.
• Pensament, emocions i raó pràctica.
• Afiliació, relació amb la natura, joc i control sobre l’entorn.

Aquest conjunt defineix el llindar mínim de justícia.

El paper de l'Estat

Per garantir aquestes capacitats, l’Estat ha d’actuar de manera activa i, si cal, invertir més recursos en col·lectius desfavorits. Això és especialment important en casos de desigualtat de gènere, discapacitat o pobresa, on les persones parteixen d’unes condicions socials que limiten fortament les seves oportunitats.