El Jurament dels Horacis de Jacques-Louis David: Anàlisi

El Jurament dels Horacis: Fitxa tècnica

• Obra: El jurament dels Horacis
• Autor: Jacques-Louis David
• Cronologia: 1784
• Material: Oli sobre tela
• Estil: Neoclàssic
• Tema: Literari
• Localització: Museu del Louvre

Context històric

El quadre es va pintar durant el regnat de Lluís XVI, moment en què s’aplicaven les idees de la Il·lustració a l’absolutisme, el que es coneix com a despotisme il·lustrat. Es resumeix amb la màxima “Tot per al poble però sense el poble”, fent referència a l’actitud paternalista d'aquests monarques.

Es tracta d’un període d’agitació social, tan sols cinc anys abans de la Revolució Francesa. També comença el procés d’industrialització. A Espanya governaven Carles III i Carles IV.

En l’àmbit cultural, és el moment de la Il·lustració, que difon una visió de la realitat totalment diferent a l’existent en aquell moment, prenent com a base l’ús de la raó i enfrontant-se a una concepció del món basada en la tradició, l’autoritat i la revelació divina. Defensaven l’ésser humà, la ciència i l’educació per millorar la societat. En aquest context sorgeix l’Enciclopèdia d’Alembert i Diderot, així com el neoclassicisme, que serà la imatge dels ideals il·lustrats. Pel que fa a Espanya, destaca el pintor Goya, que a partir de 1789 serà pintor de la Cort.

Descripció formal

Realitzat en oli sobre tela, l'obra presenta un clar predomini del dibuix sobre el color. Amb un traç precís, l'autor modela les figures amb formes clares i rotundes que recorden les escultures clàssiques. El modelat escultòric dels cossos és especialment visible en els personatges femenins, on les túniques i robes destaquen les formes recordant la tècnica dels “draps molls”.

El pintor prioritza la línia recta en els personatges masculins i la línia ondulada en els femenins, accentuant l’energia, la decisió i la fortalesa dels homes en contrast amb el sentiment que transmeten les dones.

Utilitza colors brillants però freds, amb una gamma on predominen vermells, grisos i ocres que ajuden a precisar els contorns. Destaca el vermell, que permet al pintor equilibrar l’escena. La llum, projectada des de l'esquerra, aproxima les figures a l’espectador mentre allunya el fons arquitectònic.

Composició i estructura

El tema principal se situa al centre del quadre (les mans i les espases són el punt focal). La composició és racional, simètrica i equilibrada, cercant la claredat expositiva i una perfecta integració de les figures en l’espai arquitectònic.

Hi ha una constant en l’ús del número 3: una composició racional perfectament estructurada en base a les tres arcades del fons que emmarquen els tres grups de personatges representats.