El jurament dels Horacis i els afusellaments del 3 de maig

Context històric: 1784. Regnat de Lluís XVI. Període convuls i d’agitació social, cinc anys abans de la Revolució Francesa (1789). Consolidació de la classe burgesa. Procés d’industrialització. A Espanya: Carles IV. Context cultural: Il·lustració. L’enciclopèdia: D’Alambert i Diderot.

Estil: Neoclassicisme. Característiques formals: Equilibri compositiu. Perfecta integració de les figures dins de l’espai arquitectònic. Claredat expositiva. Subordinació del color al dibuix. Perfecte modelat anatòmic, que recorda a la puresa acadèmica de l’escultura clàssica. Predomini de la línia recta en els personatges masculins, i la línia ondulada en els femenins: actitud activa versus sentiment. Cromatisme: predomini de les tonalitats ocres, grises i vermelles. Tonalitats fosques per al fons, i clares per a les figures.

Tema: L’obra s’inspira en la tragèdia literària Horaci del dramaturg francès del segle XVII Pierre Corneille, basada al seu torn en el llibre Ab urbe condita de Titus Livius. Situada la història al segle VII a.C, David evoca el moment en el qual els tres germans Horacis fills de Roma - juren davant el seu pare combatre fins a la mort contra els tres guerrers de la ciutat veïna d'Alba Longa, els germans Curiacis, per decidir que bàndol vencia la guerra pel control de la Itàlia central. En un segon pla a la dreta apareixen tres dones que ploren els esdeveniments: de blanc una de les germanes Horaci, casada amb un Curiaci; al seu costat una germana Curiacia, casada amb un Horaci; i en el fons, la mare dels germans Horaci, que cuida als dos fills de l'anterior.

Funció: David no va voler reproduir un fet històric, sinó reflectir el culte a les virtuts íviques més estrictes de l’auto sacrifici estoic, l'honor i la lleialtat, personificades en l'actitud dels Horacis. Així mateix, en la seva època, alguns van veure reflectides en el quadre les simpaties revolucionàries, republicanes i antimonàrquiques de l'autor, i el profund sentiment del deure a la pàtria que infon l'obra.

Cronologia: 1814.

Context cultural: L’obra de Goya, en les seves diferents etapes, representa la societat cortesana i burgesa del segle XVIII, amb la qual el pintor entra en contacte gràcies a la seva posició rellevant com a pintor de cambra del rei Carles IV. En els ambients artístics predomina el gust per les formes neoclàssiques i academicistes. Enfrontament entre les idees de la Il·lustració i la forta influència de l’Església. Goya optà sempre per les idees progressistes i il·lustrades.

Context històric: Constitució de Cadis l’any 1812. Arribada de Ferran VII l’any 1813, un cop acabada la Guerra del Francès. Retorn de les polítiques absolutistes per part del rei Ferran VII. Abolició de la Constitució l’any 1814.

Estil: neoclàssic-romàntic.

Elements formals i compositius: Predomina el color sobre el dibuix i la paleta de tons foscos, introdueix contrastos lumínics accentuats per la taca blanca de la camisa de l’home que aixeca els braços. La llum és un element important en la composició, ja que delimita també les dues zones de la pintura. La composició mostra dues línies diagonals: la de la muntanya del Príncipe Pio amb el grup de civils i la del grup de soldats situats d’esquena a l’espectador. Es crea així un conjunt de gran força i dramatisme per l’escena representada. L’estructura compositiva emmarca els personatges dins un triangle invertit, format pel grup de soldats en diagonal i el grup d’afusellats de la part esquerra del quadre. Composició profunda amb la combinació de la perspectiva geomètrica i l’aèria. L’escena està representada amb un gran realisme i expressivitat que mostra el moment de la mort i el que és més terrible, la seva ineludible arribada. S’introdueix d’aquesta forma un element visual temporal de l’acció. És una representació dinàmica d’un moment brutal, els cossos es dobleguen i els rostres transmeten sentiments extrems que l’espectador pot veure de forma frontal, per contra el grup de soldats que estan d’esquena no mostren les seves fisonomies i semblen autòmats sense rostre.

Tema: Representació dels fets succeïts a Madrid quan el poble es va rebel·lar contra les tropes napoleòniques. El moment que reflecteix el quadre és l’afusellament de les persones que havien participat en l’enfrontament del dia anterior, 2 de maig, entre el poble de Madrid i l’exèrcit invasor.

Funció: El quadre simbolitza, per part de Goya, una denúncia de la guerra, malgrat que l’encàrrec, fet pel Consell de Regència, tenia la finalitat de “perpetuar amb els pinzells de Goya les gestes o les escenes més notables i heroiques de la gloriosa insurrecció espanyola contra el tirà d’Europa”. Forma parella amb El dos de maig o La càrrega dels mamelucs, pintura de caràcter més èpic.