El jurament dels horacis

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 17,95 KB

 

FITXA 24: EL JURAMENT DELS HORACIS

FITXA TÈCNICA

Obra : El jurament dels Horacis

Autor : Jacques Louis David (París, 1748- Brussel·les 1825)

Cronologia: 1784

Material: Oli sobre tela

Estil: Neoclàssic

Tema: Literari

Localització: Museu del
Louvre, París (França)

CONTEXT HISTÒRIC

CONTEXT CRONOLÒGIC:


1784.

CONTEXT HISTÒRIC:


Regnat de Lluís XVI. Període convuls i d’agitació social, cinc anys Abans de la Revolució Francesa (1789). Consolidació de la classe burgesa. Procés d’industrialització. A Espanya: Carles IV.

CONTEXT CULTURAL:


Il·lustració. L’enciclopèdia: D’Alembert I Diderot.

És un Període en què un nou grup social agafarà les regnes de la Societat: La burgesia , que per mitjà de les revolucions polítiques Liberals i la revolució industrial posarà fi a l’organització Econòmica, política, social i cultural de l’Antic Règim, donant Pas a l’aparició d’un nou sistema d’organització política: L’Estat liberal i a una nova organització social, on les persones Deixaren de ser súbdits per passar a ser ciutadans, amb dret s i Deures.

Un Context històric en que les noves idees de la Il·lustració difonen Una visió del món totalment diferent a l’existent fins aquell Moment, prenent com a base l’ús de la raó i enfrontant-se a una Concepció del món basada en la tradició, l’autoritat i la Revelació divina.

ESTIL

És D’estil
Neoclàssic, que es desenvolupa a Europa a la segona meitat del Segle XVIII. Es caracteritza per:

- La utilització de la línia pura, fugint de les sinuositats Barroques.

- Claredat compositiva, fuig del sobrecarregament del Barroc i el Rococó.

- Els autors s’inspiren en els models clàssics i en la temàtica Mitològica.

- Els autors mostren un interès excepcional per la figura humana.

- En escultura, ús de materials nobles, marbre i bronze, com a L’antiguitat clàssica.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Realitzat En oli sobre tela.

En Aquesta obra hi ha predomini del dibuix Sobre el color
. David, amb un dibuix Precís modela les figures amb unes formes Clares i rotundes, que recorda les escultures clàssiques (contorns Nítids, modelat escultòric). El modelat clàssic i escultòric dels Cossos és especialment visible en els personatges femenins, on les Túniques i robes destaquen les formes dels cossos recorden a la Tècnica dels “draps mullats”.

El Pintor prioritza la línea recta en els Personatges masculins i la línia ondulada en els femenins, Que accentua l’energia, la decisió i Fortalesa dels personatges masculins en Contrast amb la languidesa Dels cossos femenins.

Utilitza colors brillants però freds i Amb una gamma limitada on Predominen vermells, grisos i ocres, La qual cosa ajuda a precisar els Contorns de les formes i Accentua la claredat del dibuix (cromatisme Supeditat al dibuix). Destaca el Vermell, que l’autor utilitza en les Tres parts en què es divideix el quadre i que permet al pintor equilibrar cromàticament l'escena
. Aquesta sensació d’equilibri també és veu reforçada per la Utilització de les tonalitats Blanquinoses en els dos Extrems del quadre
.

El Vermell de la túnica del pare és símbol de la passió del jurament I la sang que es vessarà.

La Llum que és Projectada des de l'esquerra fora del quadre (influència de Caravaggio), aproxima les figures a l'espectador mentre allunya el Fons arquitectònic, que resta en tenebres. Al mateix temps, L'ombra que projecten els cossos dels Tres germans accentua la impressió de La decisió en el seu pas endavant i fa Ressaltar el dramatisme contingut del seu gest.

El Tema principal està al centre del quadre (les mans i les espases són El punt central).

La Composició és racional, simètrica, Equilibrada i tancada.
Presenta un gran Equilibri, cercant la claredat Expositiva
. L'esquema compositiu és Senzill i ordenat:
la triple arcada Toscana del fons coincideix perfectament amb els tres grups
De personatges; els germans, el pare i les dones. Hi ha una perfecta Integració de les figures en un espai arquitectònic.

Hi ha Una constant en l’ús del número tres: 3 arcs, 3 germans, 3 dones, 3 espases...).
C
omposició racional perfectament estructurada en Base a les tres arcades del fons que Emmarquen els tres grups de personatges representats.

Aquest Ordre i equilibri compositiu es veu reforçat per l'agrupació i Distribució dels personatges en formes Geomètriques rectangulars i Triangulars: el pare i els germans formen un rectangle; les cames del Pare i els germans i els dos grups de dones formen triangles.

També Presenta profunditat, Ja que l’espai es Representa fonamentalment amb una aplicació Perfecta de la perspectiva lineal (cònica O geomètrica) marcada pels murs laterals i per l'empedrat del terra I que presenta el punt de fuga o centre En l’espases.
La creació de l’espai Es reforça mitjançant la llum (il·luminació Del primer pla en contrast amb la penombra del fons).

La Disposició de les figures evoca els relleus antics.

Tots Els personatges situats en un mateix pla

Els Arcs del fons semblen el decorat D’un teatre o l’interior d’una domus. És un espai auster (oposat als excessos del Rococó)

L'obra, Presenta un dinamisme contingut, Resultat del contrast de les actituds: la tensió de la musculatura Dels cossos masculins, els gestos decidits i el moviment dels seus Vestits (línies rectes), que contrasten amb el desmai dels cossos de Les dones i les seves expressions de dolor, serien un símbol del pathos (línies suaus i ondulades).




TEMÀTICA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

David Pintà “El jurament dels Horacis” després d'haver vist al teatre L'obra “Horace” de Corneille, Adaptació molt lliure d'Història de Roma” (Ab urbe condita) de Tit Livi.

Al SegleVII a.C, quan Roma i Alba Longa es diputen el domini de la Italià Central, acorden resoldre el conflicte mitjançant un combat Singular entre tres germans de cada ciutat: Curiacis (Alba Longa) i Horacis (Roma).

Després De la lluita només sobreviu el major dels Horacis que entra triomfal A la ciutat. La seva germana Camil·la, promesa d'un dels Curiacis Plora desconsolada i retreu al seu germà la mort del seu promès; l’ Horaci mata la seva germana per plorar la mort d'un enemic de Roma.

La Pintura representa el moment en què els Horacis juren davant el seu Pare defensar la pàtria, mentre Camil·la plora recolzant el cap en L'espatlla de Sabina (Curiacia), esposa del seu germà gran. Al fons, Hi ha la mare dels germans Horacis, que cuida els dos fills de L'anterior.

David Tria el fragment del jurament, més que per tractar un fet històric O una llegenda, per transmetre un Missatge moralitzant
:
l’exaltació De les virtuts cíviques
de l'autosacrifici, l’honor i la Lleialtat (personificades en els Horacis) en definitiva,per ressaltar el Deure dels ciutadans de sacrificar-se per la pàtria
.

Així Mateix, en la seva època, alguns van veure reflectides en el quadre Les simpaties revolucionàries, republicanes i antimonàrquiques de L'autor, i el profund sentiment del deure a la pàtria que infon L'obra.

Amb Aquest fet David aconsegueix representar de manera sublim el Conflicte entre el deure i el sentiment, I el contrast entre l'heroi masculí i La sensibilitat femenina.

Aquesta Obra té una funció propagandística;
En ella és difon i exalta un valor moral:

El Deure dels ciutadans de sacrificar-se per la pàtria

Va ser Encarregat pel rei Lluís XVI de França i exposat en el Saló de 1.785

MODELS I INFLUÈNCIES

La Cultura i l'art clàssic de Grècia i Roma van ser, sens dubte el Punt de referència principal de l’obra neoclàssica de David, tant Des del punt de vista formal com temàtic.

No Obstant això, també és evident la influència en la seva pintura D’autors com Rafael i Poussin dels quals assumeix la perfecció de La línia i l’ús de composicions equilibrades sobre estructures Geomètriques. De Caravaggio és visible el tractament i l’ús de La llum.

La Seva pintura va ser punt de referència per molts altres pintors Neoclàssics.

Per Exemple, va ser molt copiada la distinció emocional que fa dels Personatges masculins i femenins, presentant als homes plens D'energia i resolució i unes dones sensibles amb tendència a patir El dolor de les accions d’aquells.

També La predilecció de David pels temes heroics i patriòtics també Prepara el camí al nou corrent que ja es perfilava: el romanticisme.



Entradas relacionadas: