El Jurament dels Horacis

Autor: Jacques-Louis David

• Títol: El Jurament dels Horacis
• Cronologia: 1784
• Estil: Neoclàssic
• Tècnica: Oli
• Suport: Tela
• Localització: Louvre

Context històric i cultural

Històric: A nivell polític del S. XVIII, monarquia absoluta, despotisme il·lustrat i Revolució francesa.

A nivell social: societat per estaments. Noblesa i clergat tenen privilegis.

Cultural: Mov. de la il·lustració, mov. intel·lectual dirigit per burgesos. Qüestiona la monarquia, estaments i prejudicis religiosos. Instrument utilitzat la raó.

Anàlisis formal

Els tres germans horacis juren lleialtat i morir per l’estat davant del seu pare. A l’altre banda hi ha dones tristes perquè ha de succeir.

• Composició: Esquerre amb els tres germans; al mig el pare amb tres espases i a la dreta 3 dones amb nens. Repetició del número 3.

• Distribució del quadre és important: Pare i els germans formen un rectangle. Les dones, les cames del pare i els germans formen un triangle.

• Punt de tensió les espasses

• Mov: part esquerre i centre del quadre amb els músculs en tensió i els braços aixecats que contrasten amb l’abatiment i tristo de les dones

• Perspectiva: amb el punt de fuga, reseguint les línies de les rejoles del terra i murs. Situa les figures masculines en un primer pla i les femenines en un segon.

• Els colors: són brillants i clars, predominen els vermells, grisos i ocres. Vermell passió i sang del conflicte.

• Llum del cantó esquerre creant clars obscurs.

• Temporalitat mom. present i un futur amb la tristor de les dones.

Estil

El Neoclàssic s’identifica amb els ideals de la il·lustració

1- Imita obres classiques i del renaixement. Rebutja el barroc i el rococó

2- L’art ha canviar el món reflectint models de conducta i exaltant virtuts com sacrificis o fidelitat a les idees.

3- Influenciat per Winckelman, troballes de Pompeia i Herculà, models d’inspiració de l’època.

4- Estil academiste, s’ajusta a les normes establertes per les acadèmies evitant excessos (Barroc).

5- Durant els segles la pintura de temes religiosos o mitologies, neoclassisme nous temes.

SIGNIFICAT I FUNCIÓ

Significat: basada en la historia que recull Titus Libi en la seva obra Ab Urbe Condeta; sobre la fundació de Roma es disputaven el control de la ltaliá central. Per decidir guanyador van triar a tres germans de cada banda: els horacis per Roma i els coriacis per Alba Longa. Només va sobreviure un dels horacis, el qual en veure a la seva germana Camila plorant per la mort del seu promés, un deis coriacis, la mata per. quadre va ser encarregat pel rei Lluís XVI i exposat al saló reial.

Funció: Té una funció propagandista, es volia encoratjar en complir els deures i no deixar-se portar pels sentiments.