Els jugadors de cartes fitxa tecnica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,93 KB
ELS JUGADORS DE CARTES
1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Autor: Paül Cézanne Cronologia: 1890-1892
Localització: Musée d’Orsay, París
Estil: post-impressionisme
Tècnica: oli sobre tela Mides: 47,5 x 57 cm
2. ANÀLISI FORMAL
Veiem dos homes jugant a cartes. El jugador de l’esquerra les té blanques i el de la dreta grises.
Veiem pinzellades breus gairebé quadrades i les trobem sobreposades.
En aquesta pintura, es pinta al mateix temps que es dibuixa. Com més harmoniós és el color, més complexa és la forma. Aquests, està construïda a través d’un mosaic de pinzellades.
Predominen els colors càlids. Hi ha importants contrastos cromàtics.
L’home de l’esquerra te la jaqueta amb tonalitats marrons mentre que la del de la dreta te tonalitats grogues. El pantaló del de l’esquerra té tonalitats grogues i el pantaló del de la dreta té tonalitats marrons.
La composició pretén ser simètrica i l’ampolla fa de eix de simetria de la composició malgrat que el seu reflex no coincideix en la meitat exacta.
El pintor utilitza cilindres, cons i esferes. La composició està molt estudiada. El punt de fuga es troba en les mans amb les cartes, i és on es dirigeix la mirada de tots dos jugadors.
El cos del jugador de l’esquerra està completament integrat dins el llenç mentre que part del cos del jugador de la dreta el trobem fora de la composició.
El jugador amb la pipa porta un barret rodó i sense cap arruga, i està assegut amb l’espatlla ben recta. L’altre personatge, aparentment més jove, porta un barret abonyegat i doblegat, i la seva postura no és tan ferma.
3. INTERPRETACIÓ
La representació mostra un fet quotidià d’Aix d’en Provence.
Les cartes blanques, són simbolisme de seguretat mentre que les grises d’inseguretat.
El jugador amb pipa sembla ser el jardiner del seu pare, Pere Alexandre. Sembla ser el més segur i el més veterà per la postura com està ajagut.
Són personatges antagònics. Per representar-los, es fixa en els camperols d’Aix.
El quadre simbolitza la lluita de l’autor amb el seu pare, que era un ric banquer que no volia que el seu fill es dediqués a la pintura. També simbolitza un enfrontament amb ell mateix per les seves contradiccions.
Té una funció decorativa: el pintor el pintava i després l’intentava vendre.
L’autor es va inspirar en obres de Caravaggio i Courbet.
Cézanne és considerat un antecessor directe dels cubistes com Picassó.