Judit i holofernes

JUDIT I HOLOFERNES

1.- FITXA TÈCNICA

Títol:

JuditiHolofernes

Autora:

Artemísia Gentileschi (Roma, 1593-1652)

Cronologia:

1612

Tècnica:

olisobretela

Mides:

1,59 x 1,26 m

Estil:

Naturalisme Barroc

Tema:

bíblic

Lloc:

MuseodiCapodimonte(Nàpols)

2.- CONTEXT HISTORIC:

• Els mercaders, burgesos, artesans i altres grups socials comerciaven i entenien d’obres d’art. 
• Europa esta immersa en la Guerra dels Trenta Anys.

3.- DESCRIPCIÓ FORMAL:

L’escena s’estructura al voltant d’un triangle, els vèrtexs del qual són els caps dels tres 

personatges; d’aquests, el d’Holofernes és el centre culminant de l’acció, perquè hi 

converteixen totes les altres línies compositives. L’escena principal es presenta en primer 

pla i ensenya a l’espectador, amb cruesa i dramatisme , l’instant precís de la decapitació 

d’Holofernes. Artemísia tria, doncs, el moment en que es concentra tota la tensió, atès que 

hi convergeixen, com en els fotogrames d’un film, totes les accions immediatament 

anteriors i el que s’esdevindrà a continuació i el mostra amb un gran dinamisme 

compositiu . Els personatges, la indumentària dels quals correspon a l'època de l’autora, 

es presenten com a gent normal i no pas com a models ideals de bellesa.

Per tal d’aconseguir una més gran expressivitat, Artemísia envolta l’escena d’un

tenebrisme intens, trencat només per un potent feix de llum, efectista i conceptual que 

il·lumina l’escena d’esquerra a dreta en diagonal, sense que sapiguem en realitat d’on 

procedeix. El dramatisme expressat per aquest fort contrast del clarobscur s’accentua per 

mitjà d’un cromatisme ric i dens en què predominen els colors vermell, blau i blanc.

4.- TEMATICA:

L’obra representa el moment culminant del Llibre de Judit de l'Antic Testament. Segons la 

història, l'exèrcit assiri havia posat setge a la ciutat jueva de Betúlia. Quan els seus 

habitants estaven apunt de capitular. Judit va concebre un pla per salvar el seu poble. Va 

comparèixer al campamentassiri amb la falsa explicació d’haver desertat del seu poble, 

estratègia que li va permetre teniraccés al general assiri Holofernes. Aquest es va 

enamorar de la jove i la va convidar a la sevatenda. Quan, desprès de sopar, el general 

estava totalment embriac. Judit el va decapitar i en vaficar el cap en un sac que havia 

preparat la seva serventa Agra. L’endemà al matí, Judit haviatornat a Betúlia i, en saber-

se la noticia de la mort d’Holofernes, els assiris van fugir. Judit iHolofernes (1612-1621).

Galleria degli Uffizi Judit i la seva serventa (1614-1620).

En la seva representació, Artemísia hi introdueix un canvi iconogràfic significatiu. En les 

representacions anteriors, Agra era una dona vella i mai no participava activament en 

l’acció. Aquí, en canvi, és una dona jove i forta , que ajuda la seva mestressa. 

Aconsegueix així una imatge de superioritat física que, sumada a la fredor emocional que 

expressen els personatges, ha estat interpretada per alguns psicòlegs com un gest 

d’alliberament i de venjança de la pintora per la cruel violació que havia patit uns mesos 

abans.