Judit i holofernes context historic

-Artemísia GENTILLESCHI: JUDIT I HOLOFERNES

FITXA TECNICA

Edifici Judit i Holofernes Autor Artemisa Gentileschi (Roma, 1593-1652) Cronologia c.1612 Tècnica Oli sobre tela Mides 1,59 x 1,26m Estil Naturalisme Barroc Tema bíblic Localització Museu di Capodimonte (Nàpols)

CONTEXT HISTORIC

Filla d’Orazio Gentileschi, Artemísia ( Roma 1593 – Nàpols 1653) fou una destacada pintora dins el corrent naturalista iniciat per Caravaggio. Dotada d’un talent precoç, la seva trajectòria personal va influir amb gran mesura en la seva producció pictòrica. Violada pel seu professor de dibuix als dinou anys, la seva obra es caracteritza per tractar habitualment temàtiques de dones amb un fort caràcter, en actituds i moments d’una gran força dramàtica. La seva vida independent contrasta amb l’habitual de l’època, convertint-se en un cas atípic dins la història de la pintura. Va treballar a Florència i Roma fins que l’any 1630 s’establí a Nàpols.

ANALISI FORMAL

Compositivament l’obra s’estructura entorn un triangle, on els caps dels personatges son els vèrtexs, sent el d’Holofernes el punt principal de l’acció. A ell van a parar la resta de línees compositives, així com el focus de llum que il·lumina l’escena des de l’esquerra.

Un cromatisme viu defineix l’escena, destacant el vigor i el contrast cromàtic del vermell, el blau i el blanc, tres tonalitats presents també a l’obra de Caravaggio.

FUNCIÓ I SIGNIFICAT

Es representa el moment culminant de la història de Judit i Holofernes. La història de Judit i Holofernes no es admesa en els evangelis canònics. Hom la interpreta com la victòria del poble jueu sobre el seu enemic. El nom de Judit significa la Jueva i designa l’encarnació del poble d’Israel mes que el d’una persona individual. La ciutat de Betulia es desconeguda pels geògrafs. En el seu sentit hebreu Beth Eloa significa casa de Déu. Alhora cap general assiri es deia Holofernes . En definitiva es pot interpretar com la victòria dels hebreus sobre els seus enemics.

L’obra mostra el moment de màxima tensió quan l’Heróïna jueva amb l’ajuda d’Abra degolla a Holofernes.

A nivell iconogràfic, es molt significatiu el model que Artemísia escull per a representar a Agra. Tradicionalment, aquesta es representava com una dona gran i mai participava activament en l’acció. Aquí, en canvi, es una dona jove i forta que participa activament en la decapitació. Tanmateix, ambdues dones no expressen cap signe de compassió en els seus rostres, sinó tot el contrari. La seva expressió impassible, la seva superioritat física i una fredor emocional, que alguns han relacionat com un gest de alliberació i venjança de la pintora per la cruel violació soferta poc temps abans, defineixen l’obra.

MODELS I INFLUENCIES

Influencia evident  de Carabaggio.

RUBENS:TRES GRACIES

FITXA TECNICA

Títol: Les Tres Gràcies Autor: Peter Paulus Rubens Cronologia: 1639 Tècnica: oli Suport: fusta Mides: 2,21 m x 1,81 m Estil: Barroc Localització: Museo del Prado (Madrid) Tema: mitològic

CONTEXT HISTORIC

El Segle XVII, es veu caracteritzat per una crisi universal que es va difondre en diferents nivells. A nivell social, on la societat en aquella època tenia una estructura mig feudal i mig agrària i s’hi van donar crisis demogràfiques importants. A nivell polític, on les monarquies absolutistes eren les que van controlar el poder Europeu. A nivell econòmic, on va esdevenir un desequilibri entre població i recursos propi de l’estructura econòmica de la societat pre-industrial, al disminuir les quantitats de metall preciós importat d’Amèrica el sistema capitalista va ser més lent i hi va haver una crisi en el comerç. A nivell cultural, sorgeix una nova tendència, el Barroc, com a conseqüència directa dels conflictes religiosos que es donen a Europa durant el Segle XVII i a causa també dels processos d’assentament de les monarquies absolutistes dins els seus territoris.

ANALISI FORMAL

Es tracta d’una obra amb uns colors molt vius, predomina el color carn i el blau del cel, destaquen altres gammes fosques com, per exemple, les flors, ell color dels cossos s’ha aconseguit mitjançant el blau el groc i el vermell.

La lluminositat d’aquest quadre és natural, prové de la part de davant del quadre. Rubens treballa amb una pinzellada llarga no detallada minuciosament, una pinzellada molt solta, però no marcada.

Les tres figures entrellaçadés formen un petit cercle, de manera que una d’elles dóna l’esquena a l’espectador.

Les dones, de bones dimensions i en primer pla, estan o bé nues o bé cobreixen petites parts dels seus cossos amb gases. S’aprecia una gran delicadesa en el moviment de les figures femenines, sembla que estiguin a punt de començar a ballar, ja que totes tres tenen el peu dret endarrere. Al fons, es pot observar un paisatge idíl·lic, amb animals pasturant. L’escena queda emmarcada per moltes flors, un tronc d’arbre i una branca on trobem a cupido amb el corn de l’abundància als braços.

FUNCIÓ I SIGNIFICAT

El tema en que s’inspira l’obra de Rubens provenia de la mitologia grega, d’acord amb la qual les tres Gràcies: Eufrosine, Talia i Aglae, filles de Zeus i de la nimfa Eurínomé , eren les deesses de l’encís, l’alegria i la bellesa. Es tracta d’un tema clàssic tractat d’una manera especial, buscant una exuberància de formes amb una sensualitat exuberant. La gràcia de la dreta s’identifica amb la primera esposa de l’artista, Isabella Brant; mentre que la de l’esquerra es creu que era Hélène Fourment, la seva segona dona. Utilitza aquest tema mitològic per representar nus femenins.

MODELS I INFLUENCIES

-Rubens tenia el seu propi estil.
Les figures robustes que pintava recollien la força de les de Miquel Àngel. El seu color recorda l’escola veneciana de Ticià.La llum treballada a Caravaggio. Rubens fou també un gran admirador de l’escultura clàssica grecoromana.

- va tenir gran influència en els segles posteriors, sobre tot a França, on el seu estil dinàmic i colorista fou seguit per artistes com Watteau o Renoir.