Judit i Holofernes — Artemisia Gentileschi | Anàlisi i fitxa

Judit i Holofernes

Fitxa tècnica

• Títol: Judit i Holofernes
• Autora: Artemisia Gentileschi (Roma, 1593-1652)
• Cronologia: 1612
• Tècnica: oli sobre tela
• Mides: 1,59 x 1,26 m
• Estil: naturalisme barroc
• Tema: bíblic
• Lloc: Museo di Capodimonte (Nàpols)

Context històric

• Els mercaders, la burgesia, els artesans i altres grups socials comerciaven i enteníen les obres d'art.
• Europa està immersa en la Guerra dels Trenta Anys.

Descripció formal

L'escena s'estructura al voltant d'un triangle, els vèrtexs del qual són els caps dels tres personatges; d'aquests, el d'Holofernes és el centre culminant de l'acció, perquè converteix totes les altres línies compositives. L'escena principal es presenta en primer pla i ens mostra, amb cruesa i dramatisme, l'instant precís de la decapitació d'Holofernes. Artemisia tria, doncs, el moment en què es concentra tota la tensió: hi convergeixen, com en fotogrames d'un film, les accions immediatament anteriors i les que s'esdevindran a continuació, i ho mostra amb un gran dinamisme compositiu.

Els personatges, la indumentària dels quals correspon a l'època de l'autora, es presenten com a gent normal i no pas com a models ideals de bellesa.

Per tal d'aconseguir una expressivitat major, Artemisia envolta l'escena d'un tenebrisme intens, trencat només per un potent feix de llum, efectista i conceptual, que il·lumina l'escena d'esquerra a dreta en diagonal, sense que sapiguem en realitat d'on procedeix. El dramatisme expressat per aquest fort contrast de clarobscur s'accentua mitjançant un cromatisme ric i dens.

• Predominen els colors: vermell, blau i blanc.
• Rasgos compositius: triangle central, primer pla dramàtic, fort contrast llum / ombra.

Temàtica

L'obra representa el moment culminant del Llibre de Judit de l'Antic Testament. Segons la història, l'exèrcit assiri havia posat setge a la ciutat jueva de Betúlia. Quan els seus habitants estaven a punt de capitular, Judit va concebre un pla per salvar el seu poble. Va comparèixer al campament assiri amb la falsa explicació d'haver desertat del seu poble, una estratègia que li va permetre tenir accés al general assiri Holofernes.

Holofernes es va enamorar de la jove i la va convidar a la seva tenda. Quan, després de sopar, el general estava totalment embriac, Judit el va decapitar i va ficar el cap en un sac que havia preparat la seva serventa Agra. L'endemà al matí, Judit va tornar a Betúlia i, en saber-se la notícia de la mort d'Holofernes, els assiris van fugir.

Judit i Holofernes (1612-1621). Galleria degli Uffizi: Judit i la seva serventa (1614-1620).

En la seva representació, Artemisia introdueix un canvi iconogràfic significatiu. En les representacions anteriors, Agra era una dona vella i mai no participava activament en l'acció. Aquí, en canvi, és una dona jove i forta que ajuda la seva mestressa. Això aconsegueix una imatge de superioritat física que, sumada a la fredor emocional que expressen els personatges, ha estat interpretada per alguns psicòlegs com un gest d'alliberament i de venjança de la pintora per la cruel violació que havia patit uns mesos abans.