Judit i Holofernes d'Artemisia Gentileschi: Anàlisi

Fitxa tècnica

• Títol: Judit i Holofernes.
• Autor: Artemisia Gentileschi.
• Cronologia: 1612.
• Tècnica: Oli sobre tela.
• Mides: 1,59 x 1,26 m.
• Estil: Naturalisme barroc.
• Tema: Bíblic i religiós.
• Localització: Museo di Capodimonte, Nàpols.

Altres obres de l’autora

Destaquen el Naixement de sant Joan Baptista i diversos autoretrats.

Artemisia Gentileschi va ser la principal seguidora del naturalisme barroc després de la mort de Caravaggio. Va ser la primera dona a tractar temes religiosos amb aquesta intensitat i la primera a formar part de l'Acadèmia de les Arts del Dibuix de Florència.

Al segle XVII, es va guanyar la vida amb la pintura, ofici que va aprendre al taller del seu pare a Roma.

Va ser violada als 19 anys pel seu propi professor de dibuix, un fet que va marcar profundament la seva obra. En les seves pintures trobem protagonistes femenines fortes i heroiques, amb una atenció preferent als moments dramàtics i cruents.

Descripció formal

L’escena s’estructura al voltant d’un triangle, els vèrtexs del qual són els caps dels tres personatges. El cap d’Holofernes és el centre culminant de l’acció, ja que hi convergeixen totes les línies compositives.

L’escena principal es mostra amb cruesa i dramatisme: l’instant precís de la decapitació. És el moment en què es concentra tota la tensió, mostrant un gran dinamisme compositiu.

Els personatges es presenten com a gent normal i no com a ideals de bellesa. L'obra està envoltada d’un tenebrisme intens, trencat només per l’ús d’un potent feix de llum que il·lumina l’escena en diagonal, d’esquerra a dreta, sense que se sàpiga l’origen real de la font lumínica.

Temàtica

L’obra representa el moment culminant del Llibre de Judit de l’Antic Testament. Segons la història, l’exèrcit assiri havia posat setge a la ciutat jueva de Betúlia. Quan els habitants estaven a punt de capitular, Judit va concebre un pla per salvar el seu poble. Va aconseguir accedir al general assiri Holofernes, el qual, enamorat de la jove, la va convidar a la seva tenda. Un cop embriac, Judit el va decapitar i va ficar el cap en un sac que havia preparat la seva serventa, Abra. Després d'aquest fet, els assiris van fugir.

L’autora aconsegueix una imatge de superioritat física que és interpretada com un gest d’alliberament i de venjança personal per la violació patida mesos abans.

Models i influències

Com a model principal, trobem el corrent naturalista de Caravaggio, que utilitza persones del seu entorn sense idealitzar-les i les transforma en protagonistes dels seus quadres.

Com a influència general, l'obra s'emmarca en tota la tradició de la pintura naturalista del barroc.