Judicis de Bruixes: El Cas de la Picona i els Gatirnons

El Judici de les Bruixes: Picona, Mora i Lacaya

Narrador: Els judicis i sentències de bruixes van ser processos judicials arbitraris, generalment impulsats per tribunals locals. Basades en supersticions i pors col·lectives, les acusacions servien per canalitzar tensions socials. Les condemnes comportaven la pena de mort, especialment a la forca. Aquesta representació està basada en fonts històriques, i la gran majoria de noms són reals. Apareixeran paraules com “gatirnons”, que es refereix a una mena de malaltia semblant a un tumor, o metzines, que són substàncies verinoses.

Entren al jutjat el fiscal, el jutge, l’advocat de les bruixes, les dues bruixes i el bruixot jutjats. El judici comença.

Inici de la Sessió Judicial

Jutge: Estem aquí per dur a terme el judici i la sentència sobre l’acusació de bruixeria a Picona, Mora i Lacaya.

Fiscal: Acusada Caterina Picona, se t'acusa de donar gatirnons a la Juliana, a la Martina i a un gat. Consta encara que has fet maleficis a la Maria; se t’ha vist dessoterrar un infant del cementiri de l’església, del qual has extret les entranyes per compondre, juntament amb altres animals, verinoses pocions. A més, es diu que has fet maleficis a certes vaques, les quals han mort.

Relació de Crims i Confessions

Fiscal: També consta que has enverinat una poma, la qual has donat a un dement i a un infant; has matat un besnet de na Carbonella i has invocat un diable al qual has mostrat adoració. Durant la confessió dels teus crims, has afirmat la participació de Gabriel Mora i Margarida Lacaya en el culte al diable.

Jutge: Ara començaran les declaracions dels testimonis. El fiscal i l’advocat poden fer les preguntes que creguin convenients.

Advocat: Vostè, què va veure o sentir sobre els gatirnons que suposadament Caterina Picona i les altres bruixes van donar a la Juliana, la Martina i a un gat?

Declaració del Testimoni

Raymundus Ribot d’Engordany: Jo poques coses he vist. Només puc confirmar que els gatirnons de la Juliana no eren pas privats; ella mateixa va dir que alguna cosa li passava. No sé ben bé si tenia cap relació amb la Picona, en Mora o la Lacaya. La Martina havia discutit un parell de vegades sobre el pa amb la Lacaya, però mai no pensaria que volgués fer-li mal. El gat, el meu pobre Fanrrifeu, va quedar malalt quan va anar al bosc a caçar. La Picona sempre va ser amable amb ell; em trencaria el cor només pensar que va ser la seva bruixeria.