El Judici Oral en el Procés Penal: Fases i Proves
Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,79 KB
La fase de judici oral i el sobreseïment
La fase de judici oral s’inicia amb la finalització de la instrucció, moment en què es revisa si la investigació és suficient. Si no ho és, es practiquen noves diligències; si ho és, es pot acordar l’obertura del judici oral o el sobreseïment. El jutge dona trasllat a les parts perquè es pronunciïn i resol segons les seves peticions.
L’obertura del judici oral
L’obertura del judici oral varia segons el procediment:
- Procediment abreujat: s’acorda amb l’escrit d’acusació.
- Judici ràpid: la decideix el jutge d’instrucció a petició de les parts.
- Procediment ordinari: el tribunal competent a la vista de la petició de les parts.
- Jurat: es concreta mitjançant qualificació provisional i resolució en audiència preliminar.
El sobreseïment
El sobreseïment és la resolució que posa fi al procés penal sense arribar a judici oral. Pot ser total o parcial, segons afecti tots o només alguns dels investigats o fets. Es distingeixen dues modalitats:
- Sobreseïment lliure: es produeix quan no existeixen indicis que s’hagi comès el fet, quan el fet no és constitutiu de delicte o quan els investigats estan exempts de responsabilitat criminal. Té efectes de cosa jutjada.
- Sobreseïment provisional: s’acorda quan no hi ha prou proves per acreditar el delicte o per dirigir l’acusació contra una persona determinada. La causa queda arxivada però es pot reobrir si apareixen noves proves.
En ambdós casos, el sobreseïment comporta l’alçament de les mesures cautelars i la devolució dels objectes intervinguts.
L’escrit d’acusació i qüestions prèvies
L’escrit d’acusació concreta el principi acusatori i fixa provisionalment els fets, la qualificació jurídica, l’autoria, les circumstàncies, la pena i la responsabilitat civil, així com les proves. Abans del judici poden plantejar-se qüestions prèvies que impedeixin la seva celebració, com la manca de jurisdicció, la cosa jutjada o la prescripció.
La prova en el procés penal
La prova en el procés penal es practica, com a regla general, en el judici oral, ja que és l’únic moment en què pot desvirtuar-se la presumpció d’innocència. Les diligències practicades en fase d’instrucció no tenen valor probatori per si soles, excepte en dos supòsits: la prova anticipada i la prova preconstituïda.
Principals mitjans de prova
Els principals mitjans de prova són:
- Declaració de l’acusat: voluntària i subjecta als drets a no declarar i a no confessar-se culpable.
- Prova testifical: basada en la declaració de testimonis sota jurament.
- Prova pericial: requereix la intervenció d’experts i la seva ratificació en el judici.
- Prova documental.
- Inspecció ocular.
- Careig: utilitzat per resoldre contradiccions entre declaracions.
Valoració de la prova i conformitat
La valoració de la prova es regeix pel principi de lliure valoració, però exigeix una mínima activitat probatòria. La càrrega de la prova recau sobre l’acusació i, en cas de dubte, s’aplica el principi in dubio pro reo.
Finalment, la conformitat és un acte de la defensa pel qual l’acusat accepta la pena sol·licitada, posant fi al procés amb sentència amb efectes de cosa jutjada. Requereix la manifestació expressa de l’acusat i el seu advocat.