Judici oral de penes privatives de llibertat superior a 5 anys
Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,48 KB
TEMA 20: LA MESURA DE SEGURETAT
Els sistemes jurídic-penals, com l'espanyol, compten amb penes i mesures de seguretat com a conseqüències jurídiques diferenciades. Aquesta doble reacció enfront del problema de la delinqüència és la característica del denominat sistema dualista i, com vam veure, s'assenta en la diferenciació de les categories que serveixen de fonament a l'aplicació d'una i una altra conseqüència.
Així, mentre la pena constitueix la resposta enfront de la culpabilitat de l'autor, la mesura de seguretat ho és enfront de la seva perillositat, entesa aquesta com a probabilitat de comissió de futurs delictes.
-Les mesures de seguretat es troben afectades per l'art.
25.1 CE perquè materialment equivalen a una Sancíó pel seu contingut aflictivo. D'aquesta forma se sentin les bases per evitar el denominat frau d'etiquetes que es propicia amb l'absoluta separació teòrica dels continguts de la pena i la mesura de seguretat.- Les mesures de seguretat només han d'aplicar-se com a conseqüència de la comissió d'un fet delictiu que reveli la perillositat del seu autor i ser, per tant, post-delictuales. El TC va entendre que aplicar una mesura de seguretat a qui traficava amb drogues abans de ser condemnat per tal delicte amb arranjament del CP, implica una declaració de culpabilitat que viola la presumpció d'innocència. Amb això de bandejaven les mesures pre.Delictuales, que eren aplicables al supòsit estat de perillós de qui encara no havia delinquit.-Aquesta exigència de comissió prèvia de delicte és una important garantia, però no l'única. L'aplicació de les mesures de seguretat ha de veure's envoltada de les mateixes garanties que regeixen per a les penes, ja que, en definitiva, es tracta també d'una intervenció coactiva i limitadora de drets individuals. En aquesta línia són traslladables aquí totes les exigències derivades del principi de legalitat i, entre elles, les pròpies del principi senar bis in ídem.-Directament vinculat a l'anterior, si a un fet li correspon una pena i una mesura de seguretat privatives de llibertat, no poden acumular-se sense més amb el pretext que obeeixen a fonaments diferents; el correcte és aquí el sistema vicarial, en el qual ens detindrem en estudiar les mesures de seguretat en el CP espanyol.
PRINCIPIS GENERALS: -
Post-delictualidad. L'exigència de comissió prèvia de fet delictiu resultava ineludible a partir de la ja citada jurisprudència constitucional i es recull en l'art. 6.1 CP: les mesures de seguretat es fonamenten en la perillositat criminal del subjecte al que s'imposin, exterioritzada en la comissió d'un fet previst com a delicte i en l'art. 95.1.1 CP: és requisit que el subjecte hagi comès un fet previst com a delicte. - Pronòstic de perillositat criminal. La perillositat criminal com a fonament de l'aplicació de la mesura de seguretat suposa la formulació d'un pronòstic de comissió de futurs delictes basat en l'estat que presenta el subjecte, tal com es desprèn de l'art. 95.1.2 CE. La referència a futurs delictes i no a un genèric comportament perillós és el que caracteritza a la perillositat com a criminal, per oposició a la perillositat social, que ja va ser bandejada del nostre Ordenament amb la derogació de la LPRS. -Proporcionalitat de la mesura. Encara que la proporcionalitat és un concepte propi de les penes, l'opció del Ço permet aplicar-ho a les mesures mentre s'estableix com a principi que aquestes no podran resultar ni més oneroses ni de major durada que la pena assenyalada al fet comès ni excedir el límit del necessari per prevenir la perillositat de l’autor.
ESTATS PERILLOSOS: INIMPUTABILITAT I SEMIIMPUTABILITAT:
En el CP es regulen mesures de seguretat per a dos grups de supòsits: 1) kels casos de inimputabilidad consistents en alteració psíquica, intoxicació plena o síndrome d'abstinència i alteració de la percepció els casos de semiimputabilidad en què s'atenua la pena per concórrer les anteriors eximentes de manera incompleta.
1) En el cas dels inimputables, les mesures de seguretat són alternatives a la pena, ja que aquesta no cap enfront d'un subjecte exempt de responsabilitat. La mesura de seguretat haurà de basar-se en el pronòstic de perillositat criminal i només serà aplicable l'internament si resulta necessari, podent acudir-se a qualsevol de les mesures no privatives de llibertat de l'art. 96.3 CP. El tipus de centre es correspon amb la naturalesa de l'exempció.
2) En el supòsit dels semiimputables, l'art. 104 CP estableix que en els casos de eximente incompleta d'alteració psíquica, intoxicació plena o síndrome d'abstinència, i alteració de la percepció, el jutge o tribunal podrà imposar, a més de la corresponent pena, les mesures no privatives de llibertat de l'art. 96.3 CP i les privatives de llibertat previstes per inimputables en els arts. 101, 102 i 103. Aquesta possible acumulació de pena i mesura s'aplica amb el denominat sistema vicarial i prohibeix l'aplicació d'una mesura d'internament si la pena imposada no és privativa de llibertat.
MESURA DE SEGURETAT DE LLIBERTAT VIGILADA:
La LO 5/2010, de 22 de juny, de modificació del CP va introduir entre les mesures de seguretat no privatives de llibertat la de llibertat vigilada, consistent en la submissió del condemnat a control judicial a través de l'obligació de complir alguna o algunes de les mesures indicades en l'art. 106.1 CP que amb anterioritat a aquesta reforma constituïen mesures independents: obligació d'estar sempre localitzable mitjançant aparells electrònics, presentació períòdica, comunicació de canvi de residència, prohibicions d'acostament a la víctima , submissió a programes formatius o de tractament mèdic extern, etc. Com les restants mesures no privatives de llibertat, és aplicable a supòsits de inimputabilitat o semiimputabilitat segons el règim general propi de les d'aquesta naturalesa, ja exposat. L'art. 105.1 CP permet imposar-la també de forma acumulada a una mesura d'internament, per un temps no superior a cinc anys, la qual cosa remitent a les consideracions formulades a l'apartat anterior sobre l'acumulació d'internament i mesures no privatives de llibertat. En aquests casos, les decisions del jutge o tribunal sentenciador sobre l'execució de la mesura es basen en els informes de les Administracions encarregades del seu seguiment, segons el que es disposa en l'art. 98.2 i 3 CP.
b) Com a mesura de seguretat afegida a penes privatives de llibertat, en els delictes expressament indicats en el Codi, l'art. 106.2 obliga al jutge o tribunal sentenciador a imposar la mesura de llibertat vigilada per un temps de fins a Déu anys. En aquests casos, s'introdueix l'aplicació de mesures de seguretat a subjectes que poden ser plenament imputables.
La llibertat vigilada ha de complir-se després del compliment de la pena de presó, però ha de ser imposada ja en la sentència condemnatòria, perquè el CP espanyol només admet mesures de seguretat post-delinqüents i, per tant, l'ara comentada ha de basar-se en la perillositat que expressa el delicte comès i jutjat. Si aquesta classe de llibertat vigilada s'imposés després de complir-se la pena de presó, es tractaria, en realitat, d'una mesura pre-delictual basada exclusivament en el pronòstic de nous delictes. El pronòstic de perillositat que es formula en la sentència condemnatòria és, en realitat, una presumpció iurus tantum de perillositat que ha de confirmar-se, o bé desmentir-se, en la revisió obligatòria en concloure la pena de presó. En aquest moment, el jutge o tribunal sentenciador, a partir de l'informe del jutge ed vigilància penitenciària, decidirà sobre el manteniment, suspensió o substitució de la mesura i, en cas de mantenir-la, concretarà les obligacions que ha de complir el condemnat. Durant la seva execució, és també el jutge de vigilància qui informa a l'òrgan judicial sentenciador i formula les propostes corresponents.