Judici de fet i de valor

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,97 KB

Propietats Coherncia: rlacio entr ls ids al yarg dl txt pr k la lctura sigui comprnsibl i entndora, an d'star bn structurads i distribuids pr xagrafs,cada xagraf a d'exprssar 1a ida. Cohesio: rlacio entr ls oracions k formn l'scrit,s la 1io d ls ids mitjançant rcursos linwistics. Adquacio: rlacio entrl txt il dstinatari o l'entorn on s'exposa. Corrccio: abans d donar pr acabatl txt s' a d rvisar pr comprovar k no i agi errads ortografiks. //En akst txt podm vur la propietat d (tmps), d'altra banda, dirm k la (conctors, figurs d'stil, comts) si tnim en compt al3 aspcts dl txt cal dir k (ambit, dirigit a ki, lnguatg) abans d finalitzar cal tnir en compt (errads, prk no i a, s corrct en tots ls sntits) . Relacions pel significat determinades per: Sinonímia: relació que afecta 2 o més mots que tenen un significat coincident o que difereixen en un petit matís. Cal conéixer el significat i tenir present el conext, de vegades aquest matís impideix que siguin mots intercanviables en tots els casos. Sinònims: Purs: sempre són intercanviables, no hi ha matissos que els diferencien gasolina-benzina. Parcials: són sinònims en certs contextos, hi ha matissos que els diferencien història-narració. Geosinònims: mateix significat però s’usen en parlars diferents segons la zona geogràfica xic-al·lot-noi. Antonímia: relació entre dues o més paraules de sentit oposat. Determnats pel context. Tipus: Gramatical: mitjançant l’addició d’un morfema de negació a una paraula n’obtenim l’antónim simétric-asimétric. Léxica: entre termes que poden mantenir entre ells diferents relacions. Els dos antònims poden presentar una gradació perque hi ha termes intermedis blanc-negre, una relació segons la qual l’afirmació de l’un implica la negació de l’altre aprovat-suspés, l’existencia de l’un comporta la de l’altre pagar-cobrar. Polisemia: propietat que té un mot de tenir dos o més significats segons el context que ha evolucionat de la mateixa paraula llatina dent:part de la dentadura/part d’un engranatge. Homonímia: s’escriuen i es pronuncien igual però tenen diferent significat. Han evolucionat de diferents paraules llatines regata:cursa d’embarcacions/solc o canal. -Homografia: s’escriuen igual es pronuncien diferent i tenen significats diferents: pop [o]:animal/pop [c] tipus de música. -Homofonia: paraules que s’escriuen diferent es pronuncien igual i tenen significats diferents sòl [c]/sol [c] accents diacrítics. Paronínia: s’escriuen diferent tenen significats diferents i es pronuncien igual perà s’haurien de pronunciar diferent compte-comte-conte. Formació del lexic. Patrimonial: fruit de l’evolució del llatí vlgar causada pel contacte am llengÑues que formen el substrar (pobles peninsulars abans de l’arribada dels romans). Evolució fonètica, morfolòcgica o semántica respecte del primitiu llatí. Format pels mots mès habituals (parts del cos, parentius..) i pels elements gramaticals (pron, prep., conj..). Ha patit una evolució llarga des de la paraula del latí vulgar fins que s’ha arribat a la paraula actual de cada una de les llengües romàniques ( català ) patre-pare. Cultismos i doblets: mots manllevats al llatí culte o literari. Cultimes han arribat a través d’institucions culturals que tenien el llatí com a vehicle d’expressio (Església). Poc evolucionats fonètica, morfològic o semànticament respecte l’etim clàssic (paraula llatina clàssica escrita). L’evolució dels cultismos de la paraula original del llatí culte fins a l’actual a les diverses llengües romàniguqes (català) ha estat breu voluntate-voluntat. Doblets parells de mots relacionats semànticament pertanyen a un mateix Etim. Llatí, han donat lloc a una paraula culta i una altra de patrimonial. Es diferencien al significat, tenen la mateixa arrel llatina. Solen ser termes que tenen la mateixa categoría gramatical. -Semicultismes: mots d’origen culte que han estat transformats només parcialment i que poden derivar en doblet miraculu-miracle. -Pseudoderivats paraules que estan relacionades semànticament amb un mot patrimonial, no en deriven sinó que han estat manllevades del llati culte, per aixó s’anomnen tambè falsos derivats lingua-lingüística. Neologismos Termes nous que designen una realitat recent que abans no existia, es crearan quan es tengui la necessitat de donar nom a una cosa i no tenim cap mot a la nostra llengua incoporant-se una d’altra llengua rugby. -De significat: accepcions noves que s’afegeixen a un mot que ja existeix canal:1 vall excavada a terra/ canal TV. -Manlleus: paraules extrangeres incorporades a la llengua pròpia mitjançant la catalanització de la paraula spaghetti-espagueti. Poden derivar en els extrangerismes: paraules integrades en el lèxic malgrat que n’hi ha una d’equivalent offside-orsai. -Calc lingüístic: expressions d’altres llengües que a la nostra s’han traduït compact disc-disc compacte. -De forma: complexos i variats. Derivació i composició mitjançant prefixos o sufixos: perden el seu valor etimològic en un sentit estricte i serveixen per a crear neologismes TV-imatge llunyana- ha derivat en paraules com telediari. Sufixació per imitació: s’usa un sufix propi d’una paraula per a crear-ne una altra semblant electró-tró-protó. Composición de dos mots ja existents o lexicalització d’un sintagma parallamps. Us de pre o suf grecs o llatins: s’usen en diverses llengües i son propies del registre cientificotècnic hipermercat.

Entradas relacionadas: