Judaisme: Història, Creences i Denominacions

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,51 KB

El judaisme-
religió dl poble jueu.
S la més antiga d ls 3 religions monoteistes i 1a d ls tradicions més antigues q s practiquen. La majoria dels dogmes i la història sn l fonament dl cristianisme, i l'origen d l'islam i stà vinculat x mitjà d'Abraham.

-Introducció

x l jueu, l judaisme s un concepte més ampli q pot incloure religió, terra, nació i cultura, i només pot comprendre's n termes de 4.000 3223  anys d'història.


-diferencias dl judaisme d ls altres religions a Occident ?¿

1monoteisme-


s deriva d la Torà, i dl primer dls 10 manaments, q presenta 1 Déu únic omnipresent i omniscient q a creat tot l q existeix i q demana adoració . La Torà presenta també 1 Déu perfecte, però preocupat x l'humanitat, i amb qi vol relacionar-se personalment.

2Déu s Esperit-


 no havia d ser representat x cap imatge, segons la prohibició dsl 2 dls 10 manaments, i q l jueus no havien d prosternar-se davant cap imatge x oferir adoració.

3introducció d'una exhaustiva llista d lleis d comportament diari x mitjà dl qual s'estableix 1a relació amb Déu,- conegudes com ls 613 mitsvot, que havien d ser observades pels fills d'Israel.
Altres religions d'aleshores estaven caracteritzades pls temples, i x l'adoració x mitjà dls sacrificis. Encara q ls jueus tenien un temple i oferien sacrificis d'adoració i dls pecats, l judaisme proposava 1a comuníó personal i sense intermediaris amb 1 Déu omnipresent q era assequible n cada activitat d la vida. El xabbat, s 1a adoració familiar o personal q a d'observar-se com s'observen ls altres festes religioses i ls activitats dl temple.


-Doctrina

La seva doctrina s l Tanakh o Bíblia Hebrea (que correspon a l'Antic Testament d la Bíblia cristiana[]) i el Talmud, i s fonamenta en la creença n 1 sol Déu, la seva aliança amb l poble d'Israel, ls 10 manaments i la futura arribada dl Messies.


-quins sn ls puntós d la doctrina jueva?¿

  • Déu s únic. L creador etern d l'univers i la font d la moralitat.
  • Déu s omnipotent i omniscient.
  • Déu no t cos, i s etern.
  • Només a Déu sa d pregar.
  • La Bíblia hebrea, i ls creences descrites a la Misnà i al Talmud, sn producte d la revelació divina.
  • Ls paraules dls profetes sn veritables.
  • Moisès s l profeta + important.
  • La Torà (ls 5 llibres d Moisès) s l text principal dl judaisme.
  • Déu recompensarà als q obeeixen ls seus manaments, i castigarà als q ls violen.
  • Déu va escollir al poble jueu x a establir 1 pacte únic amb Ell.
  •  messies 1a era messiànica. Tot i això l messies no s 1 ésser diví, sinó 1 alliberador polític. L'era messiànica s 1 ideal al em d'aspirar.
  • L'ànima s pura al naixement. Es nens neixen amb 1 yétser ha-tov, 1a tendència x a fer l bé, 1a tendència x a fer l mal. Aleshores, ls humans tenen la lliure voluntat x a escollir l camí.
  • Ls persones poden realitzar propiciació pls pecats per mitjà d l'oració, l penediment i d la tsedaqà.

Celebracions

Q es el xabbat?¿-


(dissabte) s l descans setmanal q comença la nit dl divendres i acaba la nit dl dissabte, on s celebra la creació d Déu, i s commemora l descans d Déu x a contemplar la creació. Durant el xabbat no s pot realitzar cap feina. Els jueus ortodoxos, no condueixen ni encenen llums o aparells elèctrics. Ls conservadors permeten conduir només sí s x a anar a la sinagoga. x als reformistes i reconstruccionistes, l'observança s una decisió personal, i cada persona t dret d decidir q s x a ella "fer feina" i com pot honorar millor l dia d repòs. L xabbat és considerat la celebració + important dl judaisme.

Digam altres  celebracions -


festa d ls cabanes o Sukkot, la Pentecosta o Xavuot, l Cap d'Any o Roix ha-Xanà, l dia del Penediment o Yom Kippur i la Pasqua o Pésah.

 Denominacions dl judaisme

ls últims 2 S. La comunitat jueva s'ha dividit n diverses denominacions, cadascuna amb 1 enteniment diferent dls principis q a d'acceptar 1 jueu, i cm a d viure 1 jueu. A diferència d ls denominacions cristianes, aquestes diferències doctrinals no sn absolutament divísòries, i ls conservadors poden lliurement assistir a 1a sinagoga ortodoxa o reformada.

Quines sn les denominacions dl judaisme?¿:


-

Judaisme ortodox (majoritaria):

sosté q la Torà va sr escrita x Déu, dictada a Moisès, i q ls lleis an d sr observades i sn immutables. Ls jueus ortodoxos consideren que el Xulhan Arukh, 1 codi legal dl S.16 s la codificació definitiva d la llei jueva, i afirmen q i a 1a continuïtat entre l judaisme abans la Il·lustració, i l judaisme ortodox modern. L judaisme ortodox consisteix dl judaisme haredi. La majoria dls ortodoxos admeten 1a forma particular d la teologia jueva basada n ls principis d Maimònides.

-

Judaisme reformat:

conegut com a "judaisme progressiu", i al Regne Unit com a "judaisme liberal", s va originar a Alemanya .L judaisme reformat definia l judaisme com 1a religió i no pas com 1a raça o cultura i rebutjava ls ordenances rituals d la Torà.L judaisme reformat va desenvolupar ls reunions d'oració n llengües vernacles. Avui dia, an retornat a ls oracions n hebreu i  l'observen alguns preceptes d la llei jueva. fos la 1ª n ordenar dones rabins.

-
judaisme conservador, conegut com "judaisme massortí" (significa "tradicional"). Massortí s l títol oficial q t a Israel , encara q t un significat + general. L judaisme conservador s va formar als Estats Units a finals dl S.19 x la fusió d 2 grups: ls jueus reformats q no volien l rebuig d la llei jueva, i ls jueus ortodoxos q no acceptaven la creença n la "llei oral" (q declara la continuïtat d  Déu al Sinaí i la llei dl Xulhan Arukh), i q preferien l'estudi dls texts jueus i la història d'Israel.



-judaisme reformat:

conegut com a "judaisme progressiu", i al Regne Unit com a "judaisme liberal", s va originar a Alemanya .L judaisme reformat definia l judaisme com 1a religió i no pas com 1a raça o cultura i rebutjava ls ordenances rituals d la Torà.L judaisme reformat va desenvolupar ls reunions d'oració n llengües vernacles. Avui dia, an retornat a ls oracions n hebreu i  l'observen alguns preceptes d la llei jueva. fos la 1ª n ordenar dones rabins.


-judaisme conservador, conegut com "judaisme massortí" (significa "tradicional"). Massortí s l títol oficial q t a Israel , encara q t un significat + general. L judaisme conservador s va formar als Estats Units a finals dl S.19 x la fusió d 2 grups: ls jueus reformats q no volien l rebuig d la llei jueva, i ls jueus ortodoxos q no acceptaven la creença n la "llei oral" (q declara la continuïtat d  Déu al Sinaí i la llei dl Xulhan Arukh), i q preferien l'estudi dls texts jueus i la història d'Israel.

Judaisme reconstruccionista-


 s la filosofia d Mordecai Kaplan. Aquesta denominació emfasitza la re-interpretació dl judaisme x adaptar-la a la filosofia dls temps moderns, la justícia social com a manifestació d la fe i la definició dl judaisme n tant q civilització evolutiva dl poble jueu. Fou la 1ª denominació en ordenar rabins i rabines homosexuals.

la majoria dls jueus religiosos pensen q l + important s la seva observació d la religió. X als jueus ortodoxos, ls jueus q no observen ls lleis del xabbat i dl Yom Tov , la Kaixrut i la puresa familiar, no sn religiosos. x als reformistes, l principal s aplicar ls continguts ètics, no ls rituals. Ls reconstruccionistes pensen q qualsevol manifestació d la cultura i d la filosofia jueva s de fet "judaisme" o al menys "judeïtat."

D'on ve l'expresio plorar cm 1a magdalena?¿-


  significa plorar molt i amb aflicció, n alusio a María Magdalena quan va plorar la mort de Jesús, peneida dls seus pecats.

Saps quin s l manament q va donar Jesús?¿-


a l'ultim sopar Jesús diu: Estimeu-vos ls uns als altres, cm jo us e estimat.  I mpstra el q feia, estar al costat d la gent q o necessita.

X q van matar a Jesús?¿


Quan l van agafar l van portar al Sanedrí (institució jueva formada x ancians, grans sacerdots i doctors d la llei o escrbents) l van acusar d dir mentires( Mt 26,65). Cm ells no podien cndemnar-lo a mort, l van porta al governador (Ponç Pilat)
. Aquet n l trobava culpable i pensava q li habien portat x enveja( Mt27,18; Mc 15,10). Ls grans sacedots van acusa a Jesús d provocar aldarulls, dir a la gent q no pagues impostos i d declarar-se rei dls jueus i fill d Déu. Pilat finalment va entregar a Jesús als jueus per crucificar-lo.

Q vol dir la paraula Pasqua?¿-


S l pas d l'esclavitud a la llibertat, d la mort a la vida. Commemora la fi d la esclavitut del poble hebreu a Egipte i la resurrecció d Jesús x als cristians. Descriuen el ultim sopar de Jesús cm un sopar de Pasqua.

Qui era Pilat?¿-


  Ponç Pilat fou l governador ROMà de Judea, d l'any 26 al 36 dC. Tot i q no veia a Jesús culpable, s va veure pressionat i finalment va lliura a Jesús xk fos crucificat.

Q s celebra l Diumenge de Rams?¿-


s celebra l'entrada d Jesús a Jerusalem. L poble el va rebre amb palmes i branques d'olivera x aclamar-lo com a rei. Cridaven: hosanna, vine a ayudarnos,dona'ns la salvació.

D'on ve l'expresio rentar-se l'es mans?¿-


  significa desentender-se d'un assumpte o negar-se a assumir la responsabilitat. Fou l gest d Pilat quan va concemnar a Jesús i volgué indicar q no s feia responsable.

Q va passar després d la mort de Jesús?¿-


 Al 3 dia unes dones van anar al cepulcre i l van trobar buit: Jesús habia ressucitat. N diverses ocacions, al llarg de 40 dies va anar apareixent als deixebles, cosa q els alegrava i encoratjava. Ls va encarragar la missió d'anar x tot l mon anuncian la Bona Nova i va pujar al cel.

_

587 aC -> incendia al temple de Jerusalem. 

70dC-> van destruir el temple.

63-> Ls Romans ivaeixen Jerusalem.

Quaresma

40 dies-> desert-> Jesús-> missió.

40 anys->desert-> poble d'Israel-> terra promesa.

Pasqua

S quan l'angel pasava, i si no tenies una marca d sang a la porta, mataba als infants.

pasqua-
> s l Bateig.

Comença l Dimecres de cendra

Quins sn ls pasos dls cristiants durant aquest 40 dies?¿

- pregaria

-conversió

- limosna

Entradas relacionadas: