Josep Maria Benet i Jornet, Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Teatre, Assaig i Pensament Crític en la Literatura Catalana

Josep Maria Benet i Jornet

Característiques: El teatre de Benet i Jornet, d'inspiració realista, es basa sovint en tècniques d'origen literari (fulletó, ciència-ficció, còmic...). Benet i Jornet tracta la problemàtica d'aquella generació que va viure la postguerra i les seves limitacions, que van veure la seva vida escapçada (decapitada), i denuncia l'actitud d'aquells que, una vegada van aconseguir el benestar econòmic i una posició, s'oblidaren de les penúries que havien passat. Va estudiar a l'escola d'art dramàtic Adrià Gual (EADAG). Representa el teatre èpic de Bertolt Brecht, teatre diferent de denúncia social, que obliga el públic a prendre consciència històrica. Tots els elements de l'obra han de contribuir a animar el públic perquè no s'hi identifiqui mai, sinó que s'hi situï davant i reflexioni.

Obres: Les seves obres que cal destacar són: Berenàveu a les fosques, La desaparició de Wendy, Quan la ràdio parlava de Franco, Testament. Però si avui dia és conegut és per ser el creador dels televisius en català de gran audiència: "Poble Nou", "Nissaga de Poder", "Ventdelplà" i "El cor de la ciutat". "Poble Nou": fou la primera telenovel·la en català, tracta la contraposició entre el vell i el nou.

Joan Fuster

L'assaig

Obra en prosa que té com a finalitat exposar d'una manera lliure i no sistemàtica qüestions referides a un tema (història, política, religió, literatura, filosofia, ciència...) amb la voluntat explícita de fer creació literària original.

Biografia

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és, com a assagista, una figura cimera en la literatura catalana del segle XX. Fou un intel·lectual compromès amb els indigents i amb la recerca de la identitat valenciana vinculada a tots els territoris de parla catalana. Va escriure assaig humanístic, sociopolític i d'història cultural. El seu estil és fresc, desenfadat, carregat de fórmules col·loquials, usa interrogants, preguntes obertes, reflexions soltes i modismes populars. La seva mirada és subtil, sagaç, irònica i moltes vegades càustica.

Joan Fuster fou un home de formació autodidàctica, de vasta cultura gràcies a la seva passió per tot allò que ha quedat escrit. Joan Fuster va dir: "La primera obligació que té l'escriptor és fer-se llegir".

Aforisme: proposició concisa, completa i enginyosa que enuncia una forma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la.

Context i obres

L'assaig fou especialment el gènere més perseguit durant els primers anys de la postguerra, de forta càrrega ideològica. Fuster hagué de vèncer en la seva trajectòria intel·lectual moltes adversitats: censura, hostilitats, falta de mitjans, absència d'ambient cultural, silenci dels mitjans de comunicació del País Valencià, atonia cívica (pasotisme → menfotisme de la societat).

Obres:

• Diccionari per a ociosos: reflexió sobre la funció de l'art i sobre la capacitat creadora de l'home.
• Qüestió de noms: analitza la polèmica pel nom de la llengua i la consciència nacional dels valencians.
• Nosaltres els valencians: reflexió profunda sobre el passat i el present dels valencians, on s'analitzen les nostres mancances i frustracions com a poble: l'auditoodi (rebuig dels mateixos valencians), el provincianisme (complex d'inferioritat), etc. Fuster planteja la presa de consciència nacional dels valencians com a fet indispensable per a la construcció del nostre futur.

Joan Fuster: fou un humanista del segle XX, un lliurepensador amb una mentalitat crítica i una actitud racionalista.

Joan Francesc Mira

(València, 1939) és articulista, antropòleg i narrador.

Temes

L'eix genèric d'aquestes reflexions és la complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se'n deriven, el seu ús polític. El nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l'evolució de les identitats i dels símbols, la importància de les llengües per a crear una "consciència col·lectiva", i la possibilitat de manipular tots aquests elements. Les reflexions de Mira es basen en l'experiència, la seva i la dels seus lectors. Sempre amb un punt de vista escèptic (la voluntat de contrastar, de comparar).

Obres

• Crítica de la nació pura: s'analitza el nacionalisme des de la perspectiva de l'antropologia social, una sèrie de tòpics sobre la nació entesa com un element "pur", net i lliure de contradiccions, per mostrar-nos una creació social humana dependent dels símbols i sempre en construcció.
• La nació dels valencians: reflexió sobre la complicada adscripció nacional dels valencians. Mira opta per una via "valenciana", allunyada tant de la dependència espanyola com de l'abstracció intel·lectual que representa l'opció catalanista.
• Borja Papa: novel·la històrica que se centra en la reconstrucció literària de la vida del papa Alexandre VI.