Jonathan Crary: Les Tècniques de l'Observador i la Visió

Anàlisi de 'Las técnicas del observador' de Crary

El llibre Las técnicas del observador. Visión y modernidad en el siglo XIX de Jonathan Crary analitza com es construeix històricament la manera de veure i de percebre el món, especialment durant el segle XIX. L’objectiu principal de l’obra és explicar que la visió no és una facultat natural i immutable, sinó que depèn de factors socials, tecnològics, científics i culturals. Aquest canvi se situa al voltant de 1820.

Crary sosté que la història de la visió no es pot entendre simplement a partir de l’evolució de les obres d’art o de les imatges, sinó que cal estudiar la figura de l’observador, és a dir, el subjecte que mira. La figura de l'observador també és una construcció històrica; cada època crea un tipus d'observador específic.

En aquest sentit, el llibre analitza el pas d’un model visual anterior basat en la càmera obscura, que dominava entre els segles XVII i XVIII i entenia la visió com un procés objectiu, a un nou model del segle XIX basat en la visió subjectiva, que considera la percepció com un fenomen relacionat amb el cos i el sistema nerviós.

Aquest canvi implica que la percepció deixa de ser vista com una simple reproducció del món exterior i passa a entendre’s com una experiència fisiològica i psicològica, influenciada per dispositius tecnològics i per estructures socials.

• Procés purament òptic: Evoluciona cap a un fenomen fisiològic i subjectiu.
• Objectiu: Com es construeix l'observador en la modernitat.

L'observador com a construcció històrica

L’element més important del llibre és la idea que l’observador és una construcció històrica. Crary utilitza el terme “observador” en lloc de “espectador” perquè no es refereix només a una persona que mira passivament, sinó a un subjecte que participa en un conjunt de regles, pràctiques i convencions que condicionen la manera de veure.

Per tant, un observador és algú que percep el món dins d’un sistema determinat de normes, tecnologies i institucions. La visió no és una activitat neutra, sinó que està inscrita en un context històric concret.

Dispositius òptics i control social

Crary també mostra que la transformació de la visió al segle XIX està relacionada amb nous dispositius òptics, com per exemple:

• L’estereoscopi.
• Instruments precinematogràfics.
• Experiments d’òptica fisiològica.

Aquests dispositius no només produïen imatges, sinó que també modificaven la percepció i el comportament de l’observador. A més, Crary argumenta que aquestes noves formes de percepció estan vinculades a formes de poder i control social, ja que la visió pot ser regulada, estandarditzada i integrada en sistemes de producció i consum.

Jonathan Crary: Aportacions a la cultura visual

Jonathan Crary és un historiador de l’art i teòric de la cultura visual nord-americà. És professor de teoria i art modern a la Universitat de Columbia i és considerat una figura clau en els estudis sobre cultura visual contemporània.

Principals aportacions teòriques

1. Història cultural de la visió: Crary analitza com la percepció visual ha canviat al llarg del temps en relació amb la ciència, la tecnologia i la societat.
2. Construcció històrica de l’observador: Una de les seves idees més influents és que no existeix un observador universal, sinó que cada període històric crea formes específiques de percepció.
3. Relació entre visió i poder: Crary mostra que els sistemes visuals estan relacionats amb estructures de control social i amb institucions que regulen la percepció.
4. Estudi de l’origen de la cultura visual contemporània: Les seves investigacions expliquen com els dispositius visuals del segle XIX van preparar el camí per al desenvolupament de la fotografia, el cinema i els mitjans visuals moderns.

Crary examina en detall una sèrie d'obres que provenen de la filosofia i les ciències empíriques. Realitza un extens comentari sobre la importància dels instruments òptics i aparells precinematogràfics com l'estereoscopi.

El context de la modernitat al segle XIX

El llibre se situa principalment en el context de la modernitat del segle XIX, especialment a partir de la dècada de 1820. Durant aquest període es produeixen transformacions importants:

1. Canvis científics

Es desenvolupen noves disciplines com l’òptica fisiològica, la psicologia experimental i els estudis sobre el sistema nerviós. Aquests estudis situen la visió dins del cos humà i la consideren un fenomen fisiològic.

2. Transformacions tecnològiques

El segle XIX veu l’aparició de molts dispositius visuals que transformen la percepció. Segons Crary, aquests dispositius funcionen com espais de saber i poder que actuen directament sobre el cos de l’individu.

3. Transformacions socials de la modernitat

La modernitat implica també canvis socials profunds com la industrialització, la racionalització de la societat i el desenvolupament de la cultura de masses.