John Stuart Mill: Utilitarisme, Llibertat i el Progrés Social
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,6 KB
Context Històric
Segles XVIII-XIX: Industrialització de la vida productiva. La societat esdevé més rica gràcies a la indústria i a un nou ordre social basat en l'organització científica i un canvi en la idea de la raó humana. La naturalesa es transforma en un mitjà de treball per a la seva millora, mitjançant la raó instrumentalitzada. No obstant això, la industrialització genera desigualtats i injustícies amb el primer capitalisme. A mitjans del segle XIX, sorgeix el positivisme, un corrent filosòfic que confia en la raó, el progrés i la seva capacitat per transformar la societat.
John Stuart Mill (1806-1873)
La seva filosofia utilitarista és la més completa i madura, influenciada per Hume i Comte. Les seves obres principals són:
- 1843: Sistema de la lògica demostrativa i inductiva (investiga l'ús de la inducció i la causalitat en les ciències empíriques).
- 1848: Principis d'economia política.
- 1859: Sobre la llibertat (principis socials i la creativitat individual).
- 1861: Consideracions sobre el poder representatiu (democràcia i moral utilitarista).
- 1869: De la servitud de les dones (igualtat política i social entre sexes).
Empirisme i Lògica
Mill concep l'utilitarisme com una ciència moral. Investiga el funcionament de les ciències, basades en la lògica com a ciència instrumental. El coneixement prové de l'experiència, negant les idees innates. Els enunciats científics s'obtenen per inducció, sent veritats hipotètiques i conclusions probables. Així s'arriba al principi de causalitat. A diferència de Hume, Mill no és escèptic. Hume criticava la inducció i s'oposava a les veritats absolutes dels racionalistes, dubtant del coneixement de la realitat i la metafísica.
Ètiques (Ciències) Morals
L'objectiu de Mill és que l'ètica sigui una ciència. Investiga les ciències empíriques (físiques/naturals i morals/socials). Les ciències físiques parlen de la naturalesa, les ciències morals del món humà. Hi ha tres ciències morals: Psicologia (lleis de la ment), Etologia (formació del caràcter) i Sociologia (fenòmens socials). L'ètica és un art, no una ciència, ja que és prescriptiva, no descriptiva. L'art proposa fins i normes. Les ciències morals orienten l'art. Hi ha tres tipus d'art: moralitat, prudència i estètica, que formen l'art de viure.
Moral Utilitarista
La moral busca la utilitat com a principi de la major felicitat possible. La felicitat és plaer i absència de dolor. Aquest és el criteri de valoració moral. Mill es diferencia de Bentham en la qualitat dels plaers, no en la quantitat, acostant-se a Epicur. Critica l'egoisme d'Epicur, proposant la felicitat per al major nombre. La felicitat és una exitació contínua i plaent, buscant plaers i evitant dolors. Això requereix progrés científic, millora social, educació i fi de la pobresa i malalties. La virtut no és contrària a la felicitat, sinó que la multiplica. La utilitat busca la felicitat de tots. L'educació i l'opinió pública fomenten la felicitat individual i pública. La felicitat és el fi últim i criteri moral. Hi ha sancions externes (Deú, societat) i sancions internes (deure, consciència, simpatia). El principi d'utilitat es justifica amb fets: l'ésser humà busca el plaer i la felicitat individual i general estan unides.
Llibertat Individual i Societat
La llibertat defineix l'humà. Mill contrasta la llibertat individual amb la social. La llibertat és la capacitat de triar i desenvolupar-se. La societat tendeix a uniformitzar i despersonalitzar. Mill defensa la llibertat radical en tres àmbits: consciència, reunió i associació, i autodeterminació. Sense aquests àmbits, no hi ha llibertat.