John Stuart Mill: L'utilitarisme i la felicitat

John Stuart Mill: Utilitarisme

Mill: educació molt rígida centrada en les ciències naturals i literatura clàssica. El desenvolupament de l'intel·ligència + menyspreu a les emocions = crisi que el fa rebutjar la rigidesa de la formació. Destacat filòsof polític i social que no accepta la misèria, injustícia i les desigualtats econòmiques i va fer grans aportacions al sis. polític anglès.

1. L'utilitarisme:

Equiparar el plaer, l'absència de dolor, la satisfacció i la felicitat amb allò útil; organitzar l'estat i la societat segons el principi de la màxima felicitat per al màxim nombre de gent.

Precedents de l'utilitarisme:

• Epicur: concepció de la felicitat com a plaer (vida tranquil·la, evitar dolor, 0 desig material).
• J. Bentham: principi d'utilitat: acció bona si afavoreix la felicitat i dolenta si la disminueix i defensa de llibertats com: personal, expressió, igualtat sexes, 0exclavitud i castics físics...)
• Socialistes utòpics francesos.
• Positivisme de Comte.

A causa de tot Mill és: defensor de les llibertats individuals i rebutja les dures condicions socials del proletariat. Utilitarisme: concepció moral + programa de reforma econòmicosocial.

2. La felicitat:

Tothom la desitja i s'identifica amb el plaer -> felicitat general es desitjable. Punt de vista de la justificació de la felicitat general:

• Lògic: no es cap prova vàlida pq sempre hi ha algú que anteposi la felicitat individual a la general.
• Psicològic: observar l'actuació humana i després proposar principis ètics per reorientar el comportament.
• Moral: principi d'utilitat indemostrable per tant: apel·lar a la intuïció moral per justificar-ho.

Bé comú: obtenció de la felicitat per al major núm. de persones. L'obtenim a partir d'una motivació interna (consciència moral) i si no la obeïm sentim remordiments. Qüestions de l'estat s'han de jutjar des d'un càlcul utilitarista: maximitzar satisfaccions reduint dolor i malestar social i individual.

3. Jerarquia del plaer:

+importants: satisfaccions intel·lectuals, l'altruisme i els aspectes comunitaris (poc naturals, l'educació els ha de fomentar) i els plaers emocionals i morals per damunt dels sensorials. Autèntica felicitat: no senten si no és general.

4. Reformisme econòmic i social:

Limitar jornada de treball, 0 treball infantil, promoure salut i educació, igualtat entre sexes, etc. per al bé comú. Rebuig del naturalisme econòmic (lleis naturals del mercat): reformes constants. Educació i formació cultural sòlida: garantia de llibertat que proporciona la felicitat.

5. Filosofia política:

• En l'anàlisi de la llibertat civil i els límits del poder de la societat i l'estat sobre l'individu deixa de banda el lliure albir.
• Tracta la llibertat exterior: llibertat civil i social que té tot individu i permet el desenvolupament de la vida de cadascú segons les pròpies eleccions i sense coacció.
• Drets individuals: llibertats més bàsiques, discrepància pacífica i no represàlies per les accions.
• Limitacions a la llibertat individual: ex: obligatorietat de l'educació i prohibició del treball més enllà del que diuen les lleis.
• Intervenció Estat: evitar que les imposicions perjudiquin la llibertat política.

Principi del paternalisme, principi de la moralitat, principi del dany: defensa que la societat influeixi en la vida d'algú que perjudica a un altre. Mill rebutja tota ingerència en la vida d'un individu apel·lant al seu bé i prescindint del seu consentiment. Mill defensa una política i moral social basades en el valor fonamental de les llibertats individuals. També defensa la democràcia pq permet el lliure desenvolupament de l'individu i defensa les minories.

August Comte: Positivisme

Proposa un reformisme social conservador que utilitza la ciència per solucionar els problemes.

Positivisme:

Corrent filosòfic que defensa el coneixement directe de la realitat tal i com es manifesta. Exclou allò que no es remeti als fets, defensa el saber científic extret de l'observació empírica dels fenòmens naturals.

Lleis positivistes sobre la història de la realitat:

Una mateixa llei es repeteix al llarg de la història: La llei dels tres estats: 1) estat teològic, 2) estat metafísic, 3) estat positiu.

Direcció científica de la realitat:

Sociologia: coneixement científic de la societat, afavoreix la direcció científica de la societat sota la direcció del savi que busca l'ordre i el progrés. Té una suprema missió ètica pq pot resoldre la crisi del món a través d'una forma intel·lectual i moral basada en el saber positiu. Saber per preveure (F. Bacon) + preveure per proveir i així obtindrem pau i harmonia social i ordre (condició fonamental del progrés) i progrés (finalitat necessària de l'ordre). Viure per als altres: amor (principi) + ordre (base) + progrés (fi). Lleis científiques = dogmes, científics = sacerdots i humanitat = Déu.