Jocs Romans i Elements Químics

Jocs Romans Preferits

Jocs de circ (forma rectangular amb un mur al mig que separa per on corren els carros) - curses de carros - comandats per un auriga. Poden ser 2,4 o 6. Es feien apostes.
Representacions teatrals (tragèdies i comèdies) - teatre Marcel 14000 llocs, forma semicercle.
Lluites de gladiadors - amfiteatre (oval). Gladiadors lluitaven fins que un moria. En cada sessió hi havia diverses parelles. També hi feien exhibicions d’animals, lluites entre animals, mixtes...
S’organitzaven banquets fins la nit, es menjava i bevia però tb es feien jocs de societat; daus, cara i creu, micatio (2 jugadors aixequen la ma dreta a la vegada i ensenyen els dits, mentre diuen una xifra, i fins que un encerta el num que hi ha entre els 2), escacs (latunculi), parells o senars. Apostar diners estava prohibit excepte al període de les Saturnals.

Elements Químics

La taula periòdica es va fer perque a part de l’aigua, terra foc i aire que es pensaven que eren les úniques científics van descobrir que hi havia un munt de substàncies pures, i que la materia era més complexa, i amb la taula periòdica les van ordenar.
- Au (aurum, “or”). L’or simbolitza poder i sempre ha estat molt apreciat. Els romans tenien entre les seves monedes l’auri (aureus), que era precisament una moneda d’or. Derivats: aurora, Aureli, aurèola, auri. Del seu homònim grec χρυσός tenim Crisòstom, crisantem (tipus de plantes).
- Ag (argentum, “argent”, “plata”). Deriva d’arguo (“brillar”), d’on tenim argument, argúcia, argüir o argentífer. La seva versió grega és ἄργυρος, emparentada amb ἄργιλλος (“fang blanc”), que ens ha donat argila. Durant molt de temps, la plata ha estat considerat el segon metall preciós, després de l’or. L’ofici de treballar rep el nom d’argenteria.
- Cu (cuprum, “coure”). Els país del coure per excel·lència va ser Xipre, a mig camí entre Grècia i Egipte. Els romans varen anomenar aquest metall aes cyprium o, simplement, cuprum, d’on ve el seu nom. Aquest metall estava associat a Venus (Afrodita grega), ja que Xipre, coneguda en grec com a Kypros, fou l’illa on anà a parar la deessa de l’amor després d’haver sorgit de l’escuma de la mar. De la seva versió grega χαλκός tenim calcografia (procediment gràfic caracteritzat per la utilització de planxes metàl·liques gravades en profunditat).
- S (sulphur, “sofre”). Derivats: sulfúric, sulfat, sulfurar.
- Pu (plutonium, “plutoni”). Del déu dels inferns Plutó, també conegut com a Hades, germà de Júpiter. En grec πλοῦτος vol dir “riquesa”. Derivats: plutocràcia (govern dels rics).
- Ti (titanium, “titani”). Al·ludeixen als titans, fills d’Urà i Gea. Derivats: titanomàquia, titànic, titanífer, titanós.
- Ta (tantalus, “tàntal”). Agafa el nom del personatge condemnat al Tàrtar a no poder ni menjar ni beure, ja que havia robat el nèctar i l’ambrosia dels déus. Cada vegada que s’apropava a l’aigua per beure’n, aquesta desapareixia i el mateix passava amb el menjar.
- Np (neptunium, “neptuni”). Del déu romà de les aigües i dels sismes (Posidó grec).