Jocs florals a les illes balears

Renaix

A partir del segon terç del Segle XIX, els valors fomentats pel Romanticisme arriben a Catalunya i es combinen amb els coneixements de la historia medieval, genera actitud positiva envers algunes institucions antigues.  La renaixéça mira de recuperar el català com a llengua literaria i afavoreix la consolidació d'una nova sensibilitat social que definisca la consciència identitària dels catalanoparlants. Va desplegant reivindicacions culturals, polítiques i socials que tindran gran transcendència especialment a Catalunya alguns anys després. // -Idealiza el passat gloriós de la Corona d'Aragò.//- Aconsegueix interessar la burgesia(especialment la catalana), i implicar-la en aquesta visió ROMàntica més conservadora i católica la que en du la iniciativa. 

Revifa la idealització d'activitats com ara els certàmens poètics medievals. Sorgeix la idea de restaurar els Jocs Florals, tant a Barcelona com a València (1859-1879). Concurs literari en català (temes: la fe, la pàtria i l'amor.) 

Jacint Verdaguer,

Conegut com a mossén Cinto (Folgueroles, 1845-Vallvidrera, 1902), és l'escriptor català més destacat del segle XIX i el més representatiu de la Renaixença literària. D'acord amb la seua condició de sacerdot, divulga amb la sea poesia culta farcida de trets populars, un catalanisme conservador i catòlic que aconsegueix convertir-lo en un referent molt estimat per la gent. En la seua producció, destaquen dos grans poemes épics: L'Atlantida (1877) i Canigó (1886). Considerat aquest darrer el més reeixit, es tracta d'una llegenda romantica que té com a objectiu glorificar els orígens cristians de Catalunya. Verdaguer destaca per la seua força expressiva, especialment en la descripció épica del paisatges, sempre imponents i que identifica amb el seu poble, 

La Renaixença a València

Mateixes arrels que la de Catalunya però  context social diferent. A València hi manca una burgesia industrial que és la que realment adopta i estén aquests valors a Catalunya. Queda restringit a un grup d'intel-lectuals, provinents de la burgesia agrària. No és capaç d'homogeneitzar les dues tendències estilístiques de la poesia valenciana del moment: els potes de guant (Renaixença no politizada) i els potes d'espardenya (tendència a fer servir un valencíà col-loquial )  els Jocs Florals es van reprendre a València el 1879 objectiu la promoció, defensa, ensenyament i difusió de la lengua i la cultura valencianes. 

Teodor Llorente (València, 1836-1911)

Va ser el poeta més important de la Renaixença valenciana. 

És un erudit del seu moment, omnipresent en la vida cultural de la València de la segona meitat del Segle XIX: traductor (gairebé sempre al castellà), periodista (fundador i director de Las Provincias), cronista de la ciutat i polític conservador. Cultiva només la poesia, sobretot la de caràcter típicament jocfloralista, però també fa incursions en temàtiques més pròpiament ROMàntiques o lligades a la literatura popular. La història, la pàtria o el paisatge hi tenen un lloc important, però sol mostrar unto poc reivindicatiu, menys identitari i més sentimental. Aconsegueix, això sí, un estil viu i sonor i fa una proposta interessant de llenguatge literari: amb una clara voluntat de genuïnitat, fa servir alguns trets arcaics i alhora és molt permeable a la col-loquialitat. 

O. Activa:

Subjecte té el valor semàntic d´agent.

O.Pasiva: Reflexes:

verb acompanyat del pronom feble//Perifràstiques:
forma verbal formada per el verb ser i el participi del verb que es conjuga.

Personal:

Té subjecte gramatical// Impersonal:
No té:

-Pasives reflexes// verb en 3pers plu// 2 pers sing//verbs meteor. I verb haver-hi

Transitiva: Té C.D o C. REG

Intransitiva:No té ´´ ´´

Reflexiva:

Subj fa la acció i la recibe.

Recíproca:

Subjecte múltiple fa l´acció i la repte

Pronominals:

té verbs que funcionen amb pronoms febles( ens, vos, es)