El joc: una activitat recreativa amb característiques i etapes
Enviado por Chuletator online y clasificado en Magisterio
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,03 KB
Joc
Una activitat recreativa natural d’incertesa sotmesa a un context sociocultural.
Característiques del joc:
És una activitat divertida, produeix plaer i satisfacció.
El joc ha de ser lliure, espontani i totalment voluntari.
El joc té una finalitat en ell mateix.
El joc és una activitat que implica acció i participació activa, explorar, pensar, moure’s...
És una activitat creativa.
És una activitat que requereix de serietat.
Es pot adaptar a diferents situacions i necessitats.
Serveix com a mitjà terapèutic de alliberació de tensions psíquiques i retorn a l’equilibri.
Permet al nen/nena adaptar-se a la realitat que el rodeja.
El joc segons l’edat: de 0-2 anys
Els jocs es centren en l’acció, els moviments, la manipulació i l’observació d’objectes i persones.
Les manifestacions de l’infant en aquest joc depenen del grau de desenvolupament que demostri en tots els àmbits.
S’inicia també el joc de construcció.
De 2-4 anys
L'infant adquireix la capacitat de representació que li permetrà sortir de l’aquí i l’ara.
L'interès de l’infant se centra en els jocs que impliquin saltar, córrer, enfilar-se, gronxar-se, etc.
Respecte a la motricitat fina guanyen precisió, la qual cosa es reflecteix en els jocs d’enfilar-se, fer encaixos i construccions.
En els jocs d’imitació i reproducció d’escenes de la vida quotidiana també es busca la màxima precisió i fidelitat al model.
De 4-6 anys
L’infant busca la relació amb els iguals. Els jocs socials adquireixen cada cop més importància.
Augmenta el nombre de membres del grup fins a vuit o deu, on cadascú ha de jugar bé el seu rol sota la supervisió de la resta de membres del grup.
El grup és encara poc estable.
De 6-12 anys
Les regles es convertiran en la base específica dels jocs infantils. Aquestes regles seran elaborades objectivament i el grup s’ha de sotmetre a elles.
En aquest estadi s’adquireix una maduresa social que capacita per a implicar-se en jocs amb un grau elevat d’organització, tot assimilant la superioritat del grup sobre la individual.
La diversió prové no tant del joc en si mateix sinó del resultat o meta arribada.
A partir del 12 anys
El joc de regles suposa relacions socials o interindividuals i una organització col·lectiva de les activitats lúdiques.
Aquests tipus de jocs inicien als nens/nenes en l’organització i la disciplina, al mateix temps que els ensenyen a sotmetre els propis interessos a la voluntat del grup. El nen aprendrà a ser ell, a ser un individu, a veure que també existeixen els demés i a respectar les seves personalitats.
Principis a l’hora de planificar l’activitat lúdica
El joc ha de ser enriquidor i variat. El joc ha de ser font de plaer i diversió. La teva actitud no ha de ser excessivament directiva. El joc haurà de fomentar la creativitat.
Aproximació sociològica (aspectes formals) de Roger Caillois
Agon: jocs de competició. Les regles per aconseguir una igualtat de condicions (caniques, bitllar,...)
Alea: són jocs d’atzar. No fa falta que hagi activitat motriu (daus, pedra paper tisora,…)
Mimicry: jocs simbòlics, de representació, d’expressió corporal (les pel·lícules, imitacions).
Ilinx: jocs que impliquen desig de desequilibri, inestabilitat, vertigen (el ball, la dansa.
Temps lliure, és el temps que queda després d’haver satisfet les necessitats vitals i socials.
Oci: és una manera d’utilitzar el temps lliure que posa l’accent en el valor de la llibertat davant el de la necessitat i promou gaudir de la persona mentre realitza una activitat.
Joguina: És un element especialment concebut, dissenyat i elaborat per a estimular i diversificar el joc humà.
Característiques que defineixen la joguina
La joguina és qualsevol objecte que, en mans de l’infant, l’inciti al joc.
No tots els objectes concebuts com joguines s’utilitzen per aquest fi.
Encara que la majoria de les vegades les joguines són necessàries, no és imprescindible que siguin fabricades intencionadament com a tals.
No existeix una joguina que sigui la millor, perquè depèn de les necessitats que satisfaci i del valor que cada nen o nena li adjudiqui.
El realment important no és la joguina en si, sinó el valor que cada nen o nena li doni.
Classificació de les joguines
E. Joguines que proporcionen exercici.
S. Joguines que proporcionen joc simbòlic.
A. Joguines de construcció.
R. Joguines que faciliten el joc de regles.