5.5.1 Una crisi política i moral
Malgrat
L’envergadura de la crisi del 1898 i del seu significat simbòlic, va tenir
Repercussions immediates menors del que s’esperava. Va comportar pèrdues
Materials importants a la colònia, però no va ser així a la metròpolí, on la
Crisi econòmica va tenir unes conseqüències limitades. Però es va haver de
Promoure una reforma de la hisenda (Fernández Villaverde) per incrementar la
Recaptació a partir d’un augment de la pressió fiscal i així acabar amb els
Deutes que havia provocat la guerra cubana.No es va produir la gran crisi
Política que s’havia anunciat, i la Restauració va sobreviure, assegurant la
Continuïtat del torn dinàstic. Alguns dels nous governants van intentar aplicar
La política de les idees del regeneracionisme, un corrent molt crític amb el
Sistema polític i amb la societat espanyols.Al 1898à el general Camilo Polavieja va fer un
Manifest a favor de la regeneració política, en què proposava la necessitat de
Dur a terme reformes de l’administració pública i una certa descentralització
Administrativa. Aquesta proposta va ser ben rebuda per algunes sectors de la
Burgesia catalana, que van crear la Junta Regional d’Adhesions al Programa
General Polavieja.Crisi 98à
Va ser una crisi moral i ideològica que va causar un impacte psicològic a la
Població.
La derrota va sumir la societat i la classe política espanyoles en un estat de
Desencís i de frustració, ja que va suposar la destrucció del mite de l’Imperi
Espanyol en un moment en què les potències europees estaven construint extensos
Imperis colonials a Àsia i a Àfrica + van derogar a Espanya a un paper de
Potència secundària en el context internacional.+ la premsa estrangera va
Presentar Espanya com una nació moribunda, amb un exèrcit totalment ineficaç,
Un sistema polític corrupte i uns polítics incompetents, i aquesta visió es va
Generalitzar en l’opinió pública espanyola.
5.2
El regeneracionisme
El fracàs de la Revolució del 1868 havia deixat una
Empremta important en els intel·lectuals progressistes, que consideraven que
S’havia perdut una gran ocasió per modernitzar el país. Aquet grup
D’intel·lectuals es reunien en la Institucion Libre de Enseñanzaàcreada
L’any 1876 per diversos catedràtics que havien abandonat l’uní perquè no se’ls
Permetia la llibertat de càtedra. (Francisco Giner de los Ríos) Estava influïda
Pel krausisme i va ser la gran impulsora de la introducció a Espanya de les
Teories pedagògiques i científiques més avançadés que s’estaven desenvolupant a
La resta d’Europa. Al 1890, es va començar a produir una renovació important de
La ciència espanyola amb la difusió del positivisme, amb progressos en
Medicina, ciència experimental i sociologia.Alguns intel·lectauals de la
Institución Libre de Ensenyanza
Consideraven que la societat política espanyola estaven excessivament
Influïdes per la doctrina catòlica, la qual cosa no afavoria ni la modernització
De la cultura ni el desenvolupament de la ciència. Aquest corrent, es va acabar
Coneixent com regeneracionisme, i presentava una visió molt crítica envers
L’història d’Espanya i reclamava la necessitat de regenerar la vida política i
Social del país.El principal represenant va ser Joaquín Costa + cal remarcar el
Grup del literats, Generación del 98, que van intentar analitzar el problema
D’Espanya en un sentit molt crític i en un to pessimista. Pensaven que: la
Pèrdua de les darreres restes del que havia estat l’Imperi espanyol havia de ser
Un revulsiu per estimular la regeneració moral, social i cultural del país.A
CAT el desastre va tenir conseqüències polítiques immediates, com el Tancament
De Caixes i la consolidació del catalanisme. I sectors importants de la
Burgesia industrial, que van començar a prendre consciència de la incapacitat
D’aquests partits per desenvolupar una política renovadora i van orientar el
Seu suport cap a formacions catalanistes, que reivindicaven l’autonomia i
Prometien una política modernitzadora de l’Estat.
5.3 La fi d’una època
El desastre de 1898 va significar la fi del
Sistema de Restauració tal com havia dissenyat Cánovas i el sorgiment d’una
Nova generació de polítics, intel·lectuals, homes de ciència, activistes
Socials i empresaris que van començar a actuar en el nou regnat d’Alfons
XIII.Però la política regeneracionista que van intentar aplicar els nous
Governs després de la crisi del 98, no va aconseguir implantar les profundes
Reformes anunciades, sinó que es va limitar a deixar que el sistema continués funcionant
Amb uns canvis mínims.La derrota militar va tenir conseqüències en l’exèrcit
(que va ser acusat per una part de l’opinió pública de tenir una
Responsabilitat important en el desastre) i davant d’un antimilitarisme
Creixent, una part dels militars es van inclinar cap a postures més
Autoritàries i intransigents, convençuts que la derrota havia estat culpa de la
Ineficàcia i la corrupció dels polítics. A l’exèrcit es va anar formant un
Sentiment corporatiu i el convenciment que els militars havien de tenir més
Presència i protagonisme en la vida política del paí. 
catalán con un tamaño de 5,53 KB