Joan Salvat-Papasseit i el Noucentisme: Anàlisi i Context Històric

Joan Salvat-Papasseit: Vida i Obra

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona, al barri de la Barceloneta, el 1894, en una família proletària molt humil. De petit, va quedar orfe (el seu pare va morir en un vaixell) i va ser internat en un asil naval. Va ser un autor autodidacte, amb uns estudis precaris que no li van permetre accedir a la universitat, fet que va marcar la seva obra. Des de jove, es va dedicar a diverses feines, algunes relacionades amb el port. Aconsellat per amics, va realitzar lectures caòtiques de Gorki, Ibsen i Nietzsche, que el van portar a l'anarquisme i a un individualisme molt accentuat. Va mostrar admiració per Marinetti i es va sentir hereu i influït per Maragall. El seu concepte de poeta era més ètic que estètic: considerava que havia de tenir qualitats com ara altivesa, valentia, sinceritat, entusiasme i fins i tot heroïcitat. Per a ell, el poeta podia fins i tot no escriure versos. També feia referència a la lluita, l'heroisme i la subversió, però sense un objecte gaire definit (sense referències a la lluita de classes). Era un home revoltat, però no revolucionari.

Obres destacades

• Poemes en ondes hertzianes (1919): Aquesta obra fa una referència clara al maquinisme urbà. El llibre consta de 10 poemes i destaca per l'ús de les “paraules de llibertat”, amb la destrucció de l'estructura tradicional del discurs.
• L’irradiador del port i les gavines (1921): Aquest llibre presenta un contingut i títol dual. És menys agressiu que el primer. Hi ha poemes representatius com ara “Les formigues”, on barreja la forma avantguardista i clàssica amb el contingut líric.
• Les conspiracions (1922): Aquesta obra mostra la seva “evolució involutiva”, passant de l'avantguardisme i l'anarquisme inicial a la temàtica patriòtica.
• La gesta dels estels (1922): En aquesta obra, mitifica la realitat quotidiana sovint a través de la fantasia compensadora.
• El poema de la rosa als llavis (1924)
• Óssa menor (1925) (publicació pòstuma)

El Noucentisme (1906-1923)

El Noucentisme va ser un moviment que es va solapar amb el Modernisme i que va partir i es va definir a partir de les contradiccions que patia el Modernisme i que el van portar a un atzucac.

Principals contradiccions del Modernisme

• Ruralisme: Els noucentistes pensaven que en el món rural hi trobarien l'essència de l'ànima catalana.
• Espontaneïtat: El Modernisme defensava la “paraula viva”, la passió, la inspiració i la sinceritat (Romanticisme).
• Individualisme: El Modernisme exaltava la superioritat de l'artista, el messianisme i l'enfrontament amb la burgesia, així com la bohèmia.

Principis del Noucentisme

• Perfecció literària: Els noucentistes buscaven l'elaboració, el treball artístic i el cànon.
• Col·laboració amb la burgesia: El Noucentisme cercava la col·laboració amb la burgesia en un projecte socio-político-cultural, buscant l'eficàcia ideològica i la professionalització.

Context històric i ideològic

El Noucentisme va sorgir de la burgesia catalana, que per primera vegada en la seva història va decidir agafar el protagonisme polític a partir dels fets de 1898 (pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines, decadència política espanyola). Per això, es va crear la Lliga Regionalista de Catalunya. Els noucentistes es van dedicar a transmetre els valors i les idees de la burgesia, intentant ser un mitjà agradable i eficaç per introduir i arrelar valors i conductes que ajudessin a crear una vida social adaptada a les necessitats i interessos de la burgesia.

Eugeni d'Ors i el Noucentisme

L'ideòleg del Noucentisme va ser Eugeni d'Ors (Xènius). En el “Glossari” (iniciat el 1906 a “La Veu de Catalunya”), va anar presentant i imposant unes idees i conceptes bàsics que concreten i defineixen el moviment.

Conceptes clau del Noucentisme

• Noucentisme: Valoració del que és nou. Reivindiquen i assumeixen el mite de la modernitat, per això parlen de nou-cent enfront i contra el “vuitcentisme”, tot el que consideren antiquat (Romanticisme, Renaixença, Realisme-Naturalisme, etc.).
• Arbitrarisme: Control i domini de l'artista pel que fa a la realitat, la matèria de creació. No s'han de sotmetre a la realitat (no accepten l'espontaneïtat, la inspiració, la sinceritat ni el realisme), sinó que defensen que la realitat s'ha de sotmetre a uns valors, a uns cànons. L'artista o l'escriptor no ha de presentar la realitat tal com és, sinó tal com voldrien que fos en funció d'uns valors previs (contraposen i posen per damunt el jardí al bosc).

La Poesia Noucentista

Per tant, donen preeminència absoluta a la poesia, perquè és el gènere literari més elaborat i menys realista. Ara bé, ha de ser una poesia:

• Que tracti temes exemplars o bé temes quotidians, però irònicament i amb una gran perfecció formal.
• Allunyada de la realitat, ja que importa més per ella mateixa, per la seva perfecció formal, que per la realitat que retrata.
• Idealitzada, ja que creien que en fer un art molt elaborat i perfeccionista, aquest tindria un efecte exemplar i gairebé casual sobre la realitat. Consideren que la poesia apareix sempre en els orígens dels pobles i ells tenen una “idea fundacional”.