Joan Francesc Mira i Joan Fuster: Mestres de l'Assaig al País Valencià

Joan Francesc Mira: Frescor i Anàlisi Antropològica

Joan Francesc Mira ha tractat els seus assajos amb una frescor singular. L’article d’opinió és, en les seues mans, un assaig en miniatura. Mira ha après de Fuster els recursos essencials del gènere. Suggereix i argumenta amb gràcia, maneja molt bé la ironia i és un veritable mestre de l’adjectiu.

Els coneixements antropològics de l’autor li resulten molt útils per analitzar qüestions fonamentals allà on altres només veurien aspectes superficials. Quan observa un poble, un territori o un costum, Mira compara allò que descriu amb allò que passa al nostre país. Si observa coses que no tenen comparació amb els costums locals ho constata amb enveja, sorpresa, ironia o curiositat.

Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l’evolució de les identitats i dels símbols que les conformen, la importància de les llengües per tal de crear consciència col·lectiva, i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d’interessos molt concrets, ocupen una part considerable dels treballs de Mira. L’eix genèric d’aquestes reflexions és la complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se’n deriven, especialment el seu ús polític.

És un escriptor plenament arrelat al país, conscient de les seues virtuts però també de les seues mancances, que observa la societat valenciana amb una mirada madura, enriquida per l’experiència vital, per la lectura i per la seua dedicació a l’escriptura. Els clàssics i l’humanisme, la democràcia i la raó, sustenten la seua forma analítica i reflexiva d’examinar la vida.

Joan Fuster: El Precursor de l'Assaig Modern

Joan Fuster és l’assagista més important i més modern de la literatura catalana del segle XX. Fou també un gran precursor del gènere, en especial al País Valencià, on no hi havia antecedents d’importància. Però també a Catalunya, on després del desastre de la Guerra Civil els assagistes escassejaven.

Fuster és autor d’una extensa obra literària de gran diversitat temàtica. Les seues reflexions se centren en l’ésser humà, tant en aspectes bàsics i quotidians com en les inquietuds generals de la seua època. Amb els seus plantejaments Fuster reflexiona i fa reflexionar els lectors sobre els problemes actuals amb una visió universalista. Els articles de diari de Fuster són assajos en miniatura.

Amb El descrèdit de la realitat començà el 1955 una brillant carrera d’assagista, de vasta amplitud temàtica, amb un estil incisiu i amb adjectius hàbils i precisos. Després publicà Judicis finals (1960), L’home, mesura de totes les coses (1967), Examen de consciència (1968). Aquestes obres responen a un humanisme clàssic i ètic. Fuster tracta diversos aspectes de la cultura i de la vida quotidiana i planteja temes que van de la història i la política.

El 1962 publicà Nosaltres els valencians, llibre bàsic per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d’identitat nacional del País Valencià.

La força de la seua personalitat intel·lectual i l’extensió de la seua obra han superat l’àmbit literari estricte i s’han projectat sobre la vida cultural i civil valenciana i catalana. Des de la dècada dels seixanta fins a la seua mort fou una de les figures més representatives i més influents de la cultura del país.