Joan Alcover i Maspons: Biografia, Obra Poètica i Legat Literari

Joan Alcover i Maspons: Vida i Obra

Joan Alcover i Maspons va néixer a Palma el 1854. Va estudiar a l'Institut Balear, on va ser company de classe del poeta Miquel Costa i Llobera, de l'escriptor Joan Lluís Estelrich i del polític Antoni Maura. El seu professor va ser el poeta romàntic Josep Lluís Pons i Gallarza.

Formació i Inicis Professionals

L'any 1869 va iniciar la carrera de Dret a Barcelona, on va entrar en contacte amb el moviment de la Renaixença. Es va llicenciar en Dret Civil i Canònic el 1878 i es va instal·lar definitivament a Mallorca. Va contraure matrimoni amb la barcelonina Rosa Pujol i va començar a exercir d'advocat.

Carrera Política

Durant aquest període, es va integrar a les files del Partit Liberal d'Antoni Maura i va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Palma. La seva carrera política va culminar l'any 1893, quan va passar a ser diputat a les Corts pel mateix partit.

Trajectòria Literària

Paral·lelament a la seva carrera política, va iniciar la carrera literària, que al començament va alternar entre el català i el castellà. Va publicar els seus primers poemes l'any 1872, i el 1877 va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona pel poema La Creu.

El Dolor i el Redescobriment del Català

Entre el 1887, any en què va morir la seva dona amb qui havia tingut tres fills (Pere, Teresa i Gaietà), i 1901, any en què va morir la seva filla Teresa, va publicar llibres de poemes només en castellà. Alguns d'aquests insinuaven les possibilitats creatives que es farien paleses més endavant, en els poemes en català.

Amb l'experiència amarga del dolor per la pèrdua de la seva dona i la filla, va redescobrir la llengua pròpia com a eina d'expressió dels sentiments més profunds. Les campanyes idiomàtiques de mossèn Alcover i l'èxit inesperat d'uns poemes catalans fets per encàrrec (La serra, homenatge a Miquel Costa i Llobera, i La relíquia, petició de Santiago Rusiñol per a un àlbum), l'animaren a continuar la producció poètica exclusivament en català.

Revisió Ideològica i Obra Simbòlica

D'altra banda, el desencís polític de la seva experiència com a diputat i el desengany de l'ideari maurista el van fer revisar en part la seva ideologia.

El 1903 va llegir públicament La Balanguera, que en el doble significat –directe i simbòlic– parla del pas del temps que comporta la perennitat de la vida civil enfront de la fugacitat de la vida personal.

Participació Intel·lectual i Reconeixements

• Va participar en les conferències dels intel·lectuals mallorquins a l'Ateneu Barcelonès (1904).
• Va assistir al Primer Congrés de la Llengua Catalana (1906).
• L'any 1905 va morir el seu fill Pere.
• Va ser membre corresponent de la Real Academia Española (1904) i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1913).
• Va participar en diverses edicions dels Jocs Florals de Barcelona, i el 1909 va ser proclamat Mestre en Gai Saber.

Obra Poètica en Català

En català, la seva obra poètica s'aplega a Cap al tard (1909), que conté alguns dels millors poemes de la literatura catalana de tots els temps, com ara:

• "La Balanguera"
• "Elegies"
• "Miramar"
• "L'espurna"
• "Desolació"
• "La relíquia"

També va publicar Poemes bíblics (1918).

Teoria Literària i Estil

Igual que el seu company de generació, Miquel Costa i Llobera, i els membres de l'Escola Mallorquina, trobava en el paisatge correspondències simbòliques amb el seu estat d'esperit. Malgrat tot, no se sentia atret pels elements extrems del moviment Modernista i s'identificava, en canvi, amb un cert vessant del Noucentisme incipient, pel que comportava de contenció expressiva i de rigor formal.

La seva teoria literària, que formula principalment en el seu text Humanització de l'art (1904), es basa en la sinceritat de l'expressió del poeta i la claredat en la forma poètica. En aquest sentit, calia sentir les coses abans d'escriure-les. És per això que, en els seus poemes, es troba la manifestació elegíaca del dolor que li suposava la mort de la seva dona i dels fills.

Darrers Anys i Llegat

L'any 1919 va rebre el premi Fastenrath i, aquell mateix any, en el mateix dia, a Barcelona i a Mallorca respectivament, van morir els seus fills Gaietà i Maria (filla de la seva segona dona Maria de Haro i Rosselló, amb qui també tindria Pau, l'únic dels fills que sobreviuria el seu pare).

A partir d'aquestes desgràcies, les noves composicions poètiques van escassejar i sovint es van concretar en reelaboracions o traduccions de peces anteriors.

Considerat per tothom com un excel·lent orador, tant en el camp de la política com en temes intel·lectuals, va complementar la seva activitat poètica amb nombroses conferències. Són rellevants els discursos que pronunciava en els Jocs Florals i, també, els retrats literaris, els articles i comentaris sobre les lectures d'assajos de teoria literària. L'any 1916 va ser nomenat membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Va morir a Palma el 26 de febrer de 1926.

Anàlisi de les 'Elegies'

Les Elegies són poemes de to melancòlic, causats per la pèrdua d'un ésser o per la nostàlgia d'un lloc perdut. Les de J. Alcover són d'arrel estrictament biogràfica: dolor provocat per la desgràcia familiar. El tema elegíac es concreta de 3 maneres, sovint per mitjà de símbols:

1. Pas del temps: "món esbucat" $\rightarrow$ fet devastador que destrueix de manera implacable els béns que el poeta posseeix. Com a experiència subjectiva: "desolació i la relíquia".
2. Tema de la mort: la mort d'uns éssers estimats i el buit que aquesta absència deixa en el món del poeta. Lamenta aquesta mort, no la seva desgràcia, i com a conseqüència...