Jlbvdld

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Matemáticas

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,53 KB

 
L’EPOCA DE L’IMPERIALISME El terme imperialismo implica l’extensio del domini d’un país sobre altres. Aquesta practica, que es remunta a l’antiguitat i que va adquirir gran rellevància entre els segles XV i XVIII, va arribar a l’apogeu durant el barrer terç del segle XIX i els primers anys de la centuria seguent. Si en els segles anteriors els paisos amb imperis colonials eren espanta, Portugal, el regne unit, frança i holanda, durant el segle XIX l’imperi britànic es va convertir en el gran protagonista, ja que va arribar a estendre el seu domini sobre el 20% de la superficie terrestre i sobre un quart de la poblacio mundial. El principal rival va ser frança, que també va conquerir un apli imperi. També s’hi varen sumar dues potències imperialistas no europees: els estats units i el japó. La lluita per engrandar aquests dominis va anar acompanyada de no poques friccions entre els paisos colonitzadors. Les potencies es varen repartir continents sencers. Aixi, en la conferencia de berlin de 1885, el territori África va passar a les mans dels principals estats europeus. Com a resultat, si el 1800 el 35% de les terres del mon dependen d’europa i dels estats units, el 1914 el 84% de la superficie terrestre pertanyia a paisos occidentals. CAUSES DE L’EXPANSIO IMPERIALISTA Les grans potencies es varen llançar a la conquista d’altres territoris per motius de diversa indole. 1 Factors economics: davant l’augment de la produccio i la riquesa que va acompanyar les revolucions industrials, les colonies es convertirán per a les metropolis en uns mercats rendibles on vendre la producció sense haver de pagar tributs duaners. Tambe eren espais on invertir capitals, mitjançant la construcció o millora d’obres publiques, com ferrocarrils i ports, i la concessio de prestecs. Aixi mateix, es colonitzaven sobretot els territoris rics en recursos naturals, que oferien materias primeres barates per a les seves industries. 2 Factors politics: les potencies varen conquerir determinats llocs que eren estrategics per controlar rutes maritimes i terrestres importants; per exemple, el regne unit considerava fonamental dominar Egipto per controlar rutes entre Europa i l’india. L’expansio territorial tambe servia per augmentar el prestigi d’un pais al mon i enfortir l’orgull nacional entre els habitants. 3 Factors demografics: als paisos occidentals la poblacio va creixer intensament en el segle XIX. Milions d’europeus emigraren a les colonies a la recerca de noves oportunitats. Aquest fet va alleujar els problemes d’atur i malestar social a les metropolis. Per això, molts de governs animaven i controlaven aquests fluxos migratoris. 4 Factors ideologics: el sentiment de superioritat de la raça blanca, l’ideal de civilitzar uns pobles que es consideraven endarrerits i el desig de convertir al cristianismo noves poblacions varen impulsar tambe l’expansio colonial. Generalment, les conquistes esvaren fer amb gran rapidesa, circunstancia que s’explica per la superioritat militar dels paisos colonitzadors. LES FORMES DE DOMINI Els estats europeus varen establir als territoris colonitzats tres formes fonamentals de domini: 1 Les colonies que estaven sotmeses a la sobirania de la potencia colonitzadora que les administrava. Aquesta formula implicava un control politic per part de la metrópoli: suposava l’annexio territorial i la perdua de la sobirania del pais colonitzat. En va ser un exemple el congo belga. 2 les concessions, mitjançant les quals les potencies colonitzadores obtenien avantatges comercials de paisos que eren independents i que els cedien una serie de ports. Aixo va passar a la xina. 3 els protectorats, que permetien a la potencia protectora controlar la politica exterior i les riqueses del pais, mentre que les autoritats natives es feien carrec de la politica interior. Va ser el cas del regne unit sobre Egipto o el d’espanya i frança sobre el marroc.


LA SOCIETAT COLONIAL: EXPLOTACIO I RACISME. Una vegada conquerit el territori, en començava l’explotacio. Certs territoris tenien un interes merament economic per a la metrópoli. Els colonitzadors s’apropiaven les terres i les convertien en grans plantacions en que es conreava cafè, sucre, cacau, te o cautxu, productes que no podien conrear-se a Europa, o be explotaven la riquesa de minerals del subsol. En aquestes colonies hi havia pocs pobladors occidentals, exclusivament els alts carrecs de l’administracio, els membres de l’exercit, els grans propietaris agricoles i els representants i directius de les grans empreses. La poblacio nativa proporcionava una ma d’obra barata, ja que els salaris eren irrisoris i, en molts de casos, eren maltractats i sotmesos a situacions proximes a l’esclavatge. Altres colonies reberen gran quantitat de pobladors occidentals. Eren territoris poc poblats, amb condicions climatiques semblants a les que hi havia a les metropolis, en que la poblacio emigrava des d’europa podia fer un tipus de vida similar al dels paisos d’origen. Va ser el cas de canada, Australia, nova Zelanda, la republica de Sudáfrica i algeria. Normalment, els indigenes varen ser desposseits de les terres per atorgar-les a la poblacio occidental. En els casos mes dramatics, com Australia i nova Zelanda, la poblacio indígena va ser sotmesa a una dura politica d’extermini per part dels colons britanics. Colonitzats i colonitzadors vivien realitats completament separades. Els matrimonis entre colons i indigenes varen ser prohibits o mal considerats i la poblacio blanca acostumava a viure en una barri propi, apartat i luxós. La minoria occidental Gandia d’una situacio privilegiada: tenia tots els drets, ocupava els carrecs mes importants i va aconseguir el control de les activitats economiques. La poblacio nativa vivia una situacio de pobresa i manca de drets, amb l’excepcio de la minoria que col.laborava amb els dominadors. ELS GRANS IMPERIS COLONIALS.L’imperi britanic: va assolir el moment mes algid durant el regnat de victoria I (1839-1901). Va posseir colonies a tots els continents i domina punts estrategics per tal de controlar rutes maritimes mundials, com Gibraltar, malta, Suez o singapur. L’india va ser la principal colonia britanica per la gran varietat de riqueses que oferia. El control d’egipte i el canal de Suez li va asegurar la ruta cap a l’inda, i per protegir aquesta colonia de l’amenaça russa i francesa, va conquerir altres territoris assiàtics. A África quasi va realitzar el seu desig d’establir-hi una franja que li permetes recorrer el territori de nord a sur. Tambe posseia el canadà, honduras britanica, les antilles i la Guyana a america, i Australia, novazelanda, i alguns arxipelags del pacific i Oceanía. L’imperi françes: constituia la segona potencia colonial mes grand’aquella epoca. La seva expansio va començar al litoral mediterrani, amb la conquista d’algeria i tunisia i l’establiment d’un protectorat al marroc. Des d’aquestes posicions, va colonitzar importants territoris del centre i oest, aixi com l’illa de Madagascar. Va intentar establir un corredor continu que travessas el continent África d’oest a est, pero va xocar amb les pretensions britaniques. A asia, varen ser importants les seves possesions a indoxina.
Altres possesions europees al començament del segle XX: el rei belga leopold II, de forma particular, va aconseguir el domini d’una rica colonia, el congo, l’explotacio de la qual despres de la seva mort, va cedir a Bélgica. Alemanya i Italia es varen anexionar alguns territoris a África. Els paisos baixos controlaven les indies orientals holandeses i russia va estendre els seus limits cap al sud, fins a formar frontera amb l’india. Els imperis no europeus. Els estats units, despres de derrotar espanta el 1898, varen ocupar filipines i puerto rico i varen passar a controlar cuba. El japo despres de lluitar

Entradas relacionadas: