Jerarquia Urbana a Catalunya i Conceptes de Geografia Política

Jerarquia Urbana a Catalunya

L'evolució històrica dels municipis de Catalunya ha donat pas a una xarxa urbana molt més densa a la zona del litoral i pre-litoral, i és on es condensa la majoria de la població. Mentre que als municipis de l’interior o als Pirineus, la població és menor i més reduïda. Això està molt lligat al desenvolupament econòmic i l'evolució històrica.

Aquesta distribució ha donat lloc a una xarxa urbana totalment jerarquitzada en 5 nivells (o 4, ja que el primer nivell es pot dividir en 2):

1. Barcelona i la seva Àrea Metropolitana

   Es concentren la majoria de les activitats a nivell administratiu, econòmic i d'oferta de serveis de Catalunya. La influència de Barcelona arriba a la zona del Maresme. Per tant, la seva influència directa és molt àmplia, concentra la majoria de població i d’oferta de serveis a tots els nivells (aproximadament 5 milions d’habitants).

   En aquest moment parlaríem de 2 zones per la forma que tenen:

   • a) Barcelona i els municipis més propers a la ciutat, fins a Santa Coloma.
   • b) Inclou la zona del Maresme, la zona de Terrassa (Vallès Occidental), etc.

2. Ciutats Supracomarcals

   Són aquelles que tenen influència sobre la seva comarca i més enllà, o les comarques més properes. En aquesta zona també hi ha influència a nivell econòmic i social. Exemples: Tarragona, Lleida, Girona. Altres com Vic o Manresa que tenen una gran influència.

3. Centres Comarcals

   Formada per aquelles ciutats o centres que són comarcals, que tenen influència dins de la seva comarca. Normalment faciliten l'oferta de serveis dins de la comarca i tenen relació molt important amb les ciutats de la categoria superior. Exemples: Olot, Figueres.

4. Centres amb Influència Subcomarcal o Turística

   Són aquelles que tenen influència dins de la seva comarca, però no arriben a tota la comarca. Tenen una activitat turística molt important. Com és el cas de Roses.

Conceptes Clau de Geografia Política

Territori

Superfície terrestre i marítima que està delimitada per unes fronteres que són línies imaginàries establertes al llarg de la història. Els estats i territoris canvien sempre per una sèrie de raons com guerres, pactes, etc.

Estat

Unitat politicoadministrativa, independent, establerta sobre un territori, delimitat per unes fronteres, habitat per una població i amb un poder jurídic propi.

País

És un territori delimitat per característiques:

• Naturals (unitat fisiogràfica o paisatgística).
• Culturals (territori d'un poble, d'una nació).
• Polítiques (estat).

Nació

Conjunt de persones que comparteixen la mateixa llengua, cultura, tradicions i que tenen voluntat de constituir-se com a tal.

• Estat Nacional: Quan Estat i Nació s’identifiquen (Exemple: França).
• Estat Plurinacional: Quan està constituït per diferents nacions (Exemple: Espanya).
• Nació sense Estat: (Exemple: Curs/Catalunya).

Fronteres

Límits, o línies imaginàries del món que delimiten un estat d’un altre. Són resultat d'evolucions històriques, conflictes bèl·lics i pactes entre països. Aquestes no són inamovibles.

Tipus de Fronteres Terrestres

• Naturals: Coincideixen amb accidents geogràfics (Exemple: Pirineus).
• Contractuals: Resultat dels acords entre els diferents països. Dins d’aquestes, les més importants són les geomètriques, que coincideixen amb paral·lels i meridians.

Fronteres Marítimes (Aigües Territorials)

Espai marítim sobre el qual el país té sobirania, és a dir, que pertany a aquell país. Es consideren aigües territorials d’un país des de la costa fins a les 12 milles o la plataforma continental (que mai arriba a ser més llarga de 12 milles). Aquestes fronteres generen grans problemes.

Fronteres Aèries

Fins ara, el país tenia sobirania sobre l’espai aeri que ocupa el seu territori i les seves aigües territorials. Quan un avió ha de sobrevolar l'Estat, ha de tenir permís. L'alçada no està delimitada i és bastant imprecisa.

Models d'Organització Estatal

Estat Unitari

Estat en què l'organització està centralitzada i aquest exerceix el seu poder a tot el seu territori. És un estat en el qual el govern té totes les competències i exerceix el poder per igual sobre tot el territori de manera uniforme (Exemple: França). Normalment, té una única llengua, una única institució i sense grans diferències entre els seus departaments. Per tal que sigui funcional, l'Estat es divideix en departaments amb un objectiu comú.

Estat Descentralitzat (Autonòmic)

En aquest cas, el govern o Estat delega competències a les regions. Hi ha un poder d’àmbit nacional i diferents poders d’àmbit estatal (Exemple: Espanya). L'Estat central deixa algunes competències. Les lleis són iguals per a tot el territori.

Estat Federal

Repartició de competències entre el poder central i els estats federals. L'Estat central es preocupa de la moneda, relacions exteriors i defensa, i la resta de competències es deixen als estats federals (Exemple: Estats Units), amb una constitució pròpia però lleis diferents. Han de cedir la seva sobirania a l'Estat nacional.

Confederació

Unió de diferents estats que creen un ens permanent. És un pacte entre països i cada país manté la seva sobirania pròpia.