Jerarquia d'idees segons Plató

Hi ha una jerarquia d'idees: (1r bé, 2n justícia, 3r bellesa (segons la República))

1) L'esser, identitat, diferència, moviment (segons els sofistes)

• Bé: perfecció, acabament: causa última de la veritat i de l'ésser, les coses del món sensible

- Esser, no esser, moviment: repòs, diferència, igualtat

- Conceptes i valors abstractes: justícia, felicitat i amor

- Entitats matemàtiques: números, figures - Objectes materials

Superioritat de les idees a causa de les dependències

1) Dependència ontològica:

- Les idees són la causa de les coses, són la mesura que intenten imitar. Ex: una cosa és bella perquè imita la idea de bellesa

2) Dependència gnoseològica:

- Les idees són el fonament de tots els judicis que fan les coses. Ex: una cosa és bella perquè sabem correctament la idea de bellesa

ANTOLOGIA: La estructura dual de l'ésser humà segons Plató està formada per un cos i una ànima. Basat en l'orfisme/pitagorisme

- Cos (mortal): viu - neix - mor - Ànima (immortal):

1) Importància de l'ànima

- Permet connectar a l'home amb el món físic i el món de les idees.

- És el principi d'unitat. El cos va canviant, sempre està en moviment i dins del cos hi ha l'ànima que es manté igual, sempre és la mateixa. Seria la base de la persona, la personalitat, és allò que ens diferencia.

- És el principi del moviment: raó, voluntat i desitjos. L'ànima ens mou a actuar, busca un objectiu, un desig. És el motor que ens mou. El cos és mogut per l'ànima.

2) Relació ànima-home-món de les idees. (tot això ho diu Plató al mite d'Er (República))

a) Soma-sema: l'os és una presó per l'ànima (ella cau del món de les idees al món sensible i es queda atrapada al cos).

b) Reencarnació i transmigració de les ànimes: quan el cos mor, l'ànima torna al món de les idees, passa un temps i torna a reencarnar-se en un altre cos.

c) Purificació, virtut moral i coneixement intel·lectual

- Hem d'allunyar l'os de les seves passions = purificació

- Obrar bé: virtut

- Dedicar-nos al coneixement

Si ho fem tornarem a les ombres i ens convertirem en ombres fins reencarnar-nos un altre cop. Si ho fem observarem les idees.

L'ESTRUCTURA DE L'ÀNIMA

Hi ha tres parts/funcions de l'ànima:

1- Racional, Intel·ligent: correspon al coneixement, capta les idees. Ens permet conèixer la realitat i orientar-nos. La seva funció és el coneixement i estaria situada al cap.

Virtut→ prudència. Ser racional significa ser prudent. Una raó funciona bé si és prudent.

2- Voluntat, irascible: la voluntat és la força que posem en fer les coses, serveix per controlar els desitjos i seguir la part racional. La part irascible és part de la voluntat. La seva funció és l'impuls, la força que es pot aplicar en objectius racionals o de plaer. Està situada al tronc (cos). Ens trobem constantment entre la part racional i els desitjos.

3- Desitjos, concupiscible: és una altra força que ens mou, és aquella forma d'actuar a partir del que ens agrada. És el contrari al racional. Si ens guiem pels desitjos perdem la raó. La concupiscència és deixar-nos emportar pels desitjos.

Quan ens trobem immersos en els desitjos ens allunyem de la raó. La seva funció és satisfer les necessitats, està situada al ventre.

Virtutà→ temprança, moderació. El que fa Plató és descobrir com funciona l'ésser humà. Plató diu que la part que ha de dominar és la racional, però totes tres són necessàries. Totes les parts tenen una virtut, tot el que existeix té una manera correcta de funcionar.

L'objectiu de la vida: la raó ha de controlar els desitjos amb la força de la virtut: a través de la justícia, felicitat i harmonia.

POLÍTICA (vida en societat) funcions:

1) Productors: dominen la part concupiscible

2) Guardians: dominen la part irascible

3) Governants / Guardians perfectes: dominen la part racional (són filosòfics)