Jerarquia de les idees Plató

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,23 KB

 

TEORIA DE LA REALITAT- DUALISME ONTOLÒGIC - Plató considera que hi ha dos nivells de realitat: -

MÓN SENSIBLE

Coses percebudes a partir dels sentits. Són canviants, múltiples i finites– realitat aparent
-MÓN INTEL·LIGIBLE on trobem les idees, q són immutables, úniques i eternes.  El món sensible deriva del món intel·ligible. Cosa sensible: objecte del món sensible, sotmès al canvi, al moviment i al temps. Les coses per Plató són còpies, imitacions, i existeixen perquè participen de les idees. Sense idees no hi ha coses. Idea: actuen com a models immutables  de les coses. Les idees per tant, són més importants, i només es poden captar amb la raó. La idea de bé és la més vertadera, no es defineix el concepte de bé, però s’entén que es tracta del bé comú per sobre de l’individual. El demiürg (semidéu) és l’enllaç entre els dos móns. És el responsable d’agafar les idees abstractes i matèria caotica indeterminada (apeiron) i transformar-lo en el que tenim. La relació entre els dos móns es la mimesis-la imitació o còpia i la methesis- la participació o model.

MITE DE LA CAVERNAA una caverna hi havia homes presoners des del seu naixement per cadenes que li subjectaven el coll, cames, i només poden mirar cap a la paret del fons de la caverna, darrere hi ha un mur amb un passadís i prop d'ells una foguera, i l'entrada de la cova, per on passen homes amb objectes, que gràcies als seus ombres i la foguera, poden veure'ls. Llavors aquests homes consideren com a veritat, les ombres ja que és l'únic que coneixen. Explica que si un d'aquests homes és alliberat, es gira per curiositat i es torna cap a la llum de la foguera contempla una nova realitat més profunda i completa ja que és la causa de la primera realitat sensible, en assumir aquesta situació, surt de la caverna a través d'una aspra i escarpada pujada i aprecia una nova realitat exterior (homes, arbres ...) que és el món intel·ligible i després torna a veure directament el sol i això encarna la idea del bé. Aquesta al·legoria, acaba en entrar de nou a la caverna, perquè aquest alliberi als seus companys de les cadenes, segon gir per deute moral i aquests, se'n riuen, perquè afirmen que els seus ulls s'han encegat per la claredat del sol en tornar a la foscor de la caverna. Quan els allibera i els vol portar a l'exterior, el maten i això ens ho va explicar Sòcrates, quan va intentar buscar la veritat i com va fracassar el van condemnar a mort.


Entradas relacionadas: