Jean-Jacques Rousseau: Obres i Pensament Pedagògic

Les obres fonamentals de Jean-Jacques Rousseau

De les obres més importants d’aquest autor podem destacar-ne tres, les quals no es poden entendre individualment, ja que componen un conjunt de la visió del pedagog:

• (1762) El contracte social: On Rousseau recull el seu pensament polític. Explica com els homes abandonen el seu estat natural per sotmetre’s a les regles de la societat, només a canvi d’un benefici major. També parla d’aconseguir una voluntat general, concepte fonamental per entendre la presa de decisions de la democràcia; restableix la noció de voluntat del rei que fundà la monarquia.
• (1762) L’Emili: Cinc llibres en els quals planteja com educar el jove Emili perquè mantingui els avantatges de la civilització sense que aquesta el corrompi.
• (1773) Consideracions sobre el govern de Polònia: Rousseau intenta solucionar els problemes en el sistema educatiu actual i aconseguir una educació única i gratuïta. Al mateix temps, intenta acabar amb les escoles tradicionals.

Anàlisi detallada de L'Emili

• El primer llibre: Parla de la infància i l’experiència sensorial; cal evitar l’artificialitat i l’adquisició d’hàbits. Els adults i els pares han d'estar en un segon pla i deixar que l'infant desenvolupi la seva natura. En aquesta etapa, el nen experimenta gràcies als sentits.
• El segon llibre: Tracta de la infància dels 2 als 12 anys. En aquesta etapa cal evitar les pressions i discussions basades en la raó. Es produeix el contacte amb els objectes de l’entorn de manera natural i mitjançant l’educació negativa.
• El tercer llibre: Tracta de l’adolescència dels 12 als 15 anys, etapa on la curiositat innata apareix desenvolupada i l’aprenentatge es basa en les seves pròpies observacions i experiències. Rebutja els llibres i és important l’adquisició d’un ofici per ser més independent.
• El quart llibre: Parla dels 15 als 20 anys, on ja pot començar a llegir i adquirir un pla d’estudis, aprendre valors morals i socials. Als 20 anys adquireix coneixements religiosos i ja pot entrar en la societat i, fins i tot, casar-se.
• El cinquè llibre: Parla de la vida adulta, on explica el matrimoni de l’Emili i Sofia. En aquest llibre se centra més en el paper de la figura femenina i explica com la vida d’aquesta gira al servei de l’home i les tasques domèstiques. Aquests dos personatges tenen un fill, el qual pretenen educar.

Els tres blocs del pensament naturalista

El pensament de Rousseau i el dels autors que pertanyen al naturalisme es pot resumir en tres grans blocs:

1. Educació Natural: És molt més que un pla d’estudis; és una creació lliure que l’humà fa contínuament de si mateix.
2. Sentimentalisme: Interès pels valors humans i estètics, i preocupació i inquietud pels problemes socials com, per exemple, la pobresa.
3. Religió natural: Basada en el deisme, mantenia la moral cristiana però excloïa els elements d’una església. El propòsit d’aquesta creença era acabar amb la jerarquia de l’església, de l’estat i la societat, per arribar a una anarquia i una completa llibertat de l’individu.

La visió de l'infant i la societat

En el text es veu clarament com Rousseau vol allunyar el nen de la societat en els seus primers anys de vida perquè aquesta no el corrompi. Aquest autor sobrevalorava la noblesa de l’home en les societats primitives i deia que l'home és malvat perquè ho ha fet la civilització. Recalca que l’infant ha d’aprendre dels seus errors sense el càstig de l’adult. Al final de l’escrit podem observar com l’autor exposa que l’adolescent ha de relacionar-se socialment sempre interessant-se per un ofici, ja que és l’única manera de relacionar-se útilment.

Llegat i influència en la pedagogia moderna

Rousseau va influenciar molts autors posteriors; les seves teories varen aportar idees originals i profundes, i va canviar la concepció del nen, del mestre i del clima escolar. És difícil dir quan comença i acaba la seva influència, ja que l’actualitat està impregnada de les seves idees. Els autors on es pot observar una major influència són Pestalozzi, Fröbel i Herbart. Les seves aportacions es varen transmetre a l’Escola Nova, a Tolstoi, i també s’aprecien a l’escola progressista de Dewey.