Jazz i Rock and Roll: Història, Estils i Crítica Musical

Enviado por Chuletator online y clasificado en Música

Escrito el en con un tamaño de 4,46 KB

Jazz: Crítica Musical i Evolució d'Estils

Crítica Musical: Context i Valoració

La crítica musical del jazz requereix emetre judicis tan objectius com sigui possible per tal d'ajudar a formar el nostre propi criteri. L'anàlisi inclou:

  • Context i valoració global.
  • Desglossament per cançons, músics o col·laboradors.
  • Conclusió.

Funcions de la Transcripció Musical

  1. Difondre un repertori que, si no fos per les transcripcions, difícilment s'hagués conegut.
  2. Crear un repertori per a músics que toquen un instrument que, prèviament, tenia un repertori molt reduït.
  3. Funció didàctica: adaptar una obra a l'instrument o al nivell dels alumnes.

Precursors del Jazz

Work Songs

Cançons cantades pels esclaus negres dels EUA d'Amèrica per acompanyar les seves feines.

  • Característiques: Cants col·lectius, alternança solista-cor, ritme molt marcat.

Gospel

Cançons que feien els afroamericans a les seves cerimònies religioses. Presenten les mateixes característiques que les del Work Song.

Ragtime

Invent del compositor Scott Joplin a Nova Orleans al segle XIX. Música per a piano que intenta fusionar la música per a piano romàntica d'Europa amb el blues negre.

Blues

Cant individual amb el qual els afroamericans expressen els seus sentiments.

  • Instruments típics: Veu, qualsevol cosa per fregar o colpejar, guitarra o banjo, harmònica.

Estils Històrics del Jazz

Els estils sorgeixen quan els negres se'n van a la ciutat i els blancs fan música de bandes municipals.

  1. Nova Orleans: Primer estil de Jazz. Apareix per la barreja entre la música de les bandes blanques i el blues negre.
  2. Dixieland: Imitació dels blancs de l'estil Nova Orleans dels negres.
  3. Swing: Jazz de les grans orquestres de Nova York.
  4. Be-bop: Primera gran revolució dins del Jazz. Una sèrie de músics negres reaccionen contra el paper de Louis Armstrong de bufó dels blancs i creen un Jazz ràpid, difícil i pensat per ser escoltat i no ballat.
  5. Cool Jazz: Apareix quan una sèrie de músics reaccionen contra l'explosivitat del Be-bop i creen un Jazz més lent, més melòdic, més emotiu i sensual.
  6. Free Jazz: Estil de Jazz que no segueix cap norma, ni tan sols des del punt de vista de la tonalitat.

Fusions (Anys 70)

Consisteix a fusionar el jazz amb altres estils de música: llatí, Jazz-rock, Jazz-flamenco, etc.

Rock and Roll: Orígens i Caiguda

Precedents i Origen

El Rock and Roll prové de la fusió de diversos estils afroamericans i populars:

  • Work Songs
  • Gospel
  • Blues
  • Rhythm and Blues (R&B): Blues que fan els afroamericans que emigren a les ciutats industrials dels EUA. Allà entren en contacte amb les bandes municipals i, com a conseqüència, el blues es torna més alegre, més ric i més rítmic.

Quatre Passos Clau per a la Conversió

  1. Invent de la guitarra elèctrica.
  2. El Boogie-Woogie: És un tipus de Rhythm and Blues pensat per a piano. La mà esquerra del pianista repeteix un mateix patró rítmic mentre que la mà dreta improvisa.
  3. El programa de ràdio d'Alan Freed.
  4. Bill Haley decideix agafar una melodia country i, posant-li acompanyament rítmic de Rhythm and Blues, neix el primer rock and roll.

Raons de la Caiguda

La popularitat inicial del Rock and Roll va decaure per diverses raons socials i culturals:

  • Era una música de negres en una societat molt racista.
  • Els pares consideraven que el Rock and Roll pervertia els joves.
  • Desaparició dels ídols més representatius.
  • Escàndol de la "Payola": Es va dir que si el Rock and Roll havia triomfat, no era pas per mèrits musicals, sinó perquè s'havia pagat als discjòqueis per imposar-lo.

Substituts Posteriors

  1. Teen Idols: Cançons romàntiques cantades per nois joves i atractius, destinades a un públic de noies al voltant dels 15 anys.
  2. Twist.

Entradas relacionadas: