Jaume Roig i L'Espill: Literatura Satírica Valenciana i Tirant lo Blanc

Jaume Roig i l'Escola Satírica Valenciana

La literatura satírica valenciana del segle XV es caracteritza per un grup de nobles i burgesos de la ciutat de València que van fer de la literatura un simple joc amb una llengua planera i un estil senzill. Aquesta és l'Escola Satírica Valenciana, que es reia dels costums, les dones, la llengua literària i l'excessiva retòrica de les obres de l'època.

Jaume Roig: L'Inici de l'Escola Satírica

L'inici d'aquesta escola satírica es troba en un escriptor i una obra concreta: Jaume Roig i L'Espill.

Jaume Roig i L'Espill o Llibre de les Dones

Jaume Roig sembla que va néixer a València a principis del segle XV. Va estudiar medicina i va gaudir sempre d'un gran prestigi personal i professional.

L'Espill: Anàlisi i Característiques

L'Espill és un llarg poema de setze mil versos, dividit en quatre parts, escrit en cobles rimades de versos tetrasíl·labs. El protagonista masculí explica en primera persona la seva vida i les seves experiències amb les dones amb qui s'ha casat. L'obra presenta la dona com l'encarnació de tots els pecats possibles, descrivint situacions grotesques i sòrdides que provoquen el somriure de l'autor.

En el fons, hi trobem un profund pensament humà, una manera desencisada de veure la vida. En el quart llibre, Jaume Roig salva d'aquest insult la mare d'Isabel Pellicer, la seva esposa. Dóna consells al seu nebot perquè no pateixi els mateixos errors que ell.

Es podria considerar una novel·la comparable, malgrat la distància cronològica, a la literatura picaresca castellana. Retrata d'una manera molt fidel costums, personatges i escenes de la vida quotidiana valenciana del segle XV, amb un realisme i una picaresca dignes d'un mirall (espill) que reflecteix la realitat tal com és. L'obra és contemplada amb gràcia, ironia i un sentiment de desengany del món, lluny de la tragèdia.

Tirant lo Blanc: Joanot Martorell (1460-1468)

Estructura i Argument

1. Capítol I-XCVII: Tirant va a Anglaterra i es forma com a cavaller.
2. Capítol XCVIII-CXIV: Escenes marítimes i romàntiques entre Felip i Ricomana.
3. Capítol CXV-CCXCVII: A Constantinoble, Tirant guanya contra els turcs. Es desenvolupa l'amor entre ell i Carmesina, la princesa.
4. Capítol CCXCVIII-CDVII: Tirant s'embarca perquè pensa que Carmesina s'entén amb el jardiner, i naufraga a Tunis. Es converteix en el dirigent de les tropes nord-africanes i aconsegueix la conversió al cristianisme dels musulmans.
5. Capítol CDVIII-CDLXXXVII: Torna a Constantinoble, l'allibera finalment dels turcs. Es casa formalment amb Carmesina i es converteix en emperador de Constantinoble fins a la seva mort.

Temàtica i Valors

Podem aplicar a Tirant lo Blanc els següents qualificatius:

• Cavalleresca
• Històrica
• Social
• Eròtica
• Psicològica

Tècniques Narratives

• Vasos comunicants
• Capsa xinesa
• Interferència

Personatges Principals

• Tirant lo Blanc: Per crear el personatge de ficció de Tirant, Martorell va tenir presents diverses figures històriques, un exemple més del caràcter versemblant de la novel·la.
• Els emperadors de Constantinoble:
  • L'Emperador: Ridiculitzat.
  • L'Emperadriu: Adúltera.
• La Viuda Reposada: Amamanta Carmesina i s'enamora de Tirant.
• Plaerdemavida: Minyona.
• Princesa Carmesina: Més senzilla. La seva única preocupació és preservar la virginitat.

Narrador

El narrador de Tirant lo Blanc és en tercera persona.

Llengua i Estil

Hi trobem característiques pròpies del dialecte valencià:

• Morfològiques
• Lèxiques
• Presència d'arabismes i castellanismes
• Rebuig total dels arcaismes

Cal destacar de la prosa la presència de dos estils ben diferents:

• L'anomenada"Valenciana prosa"
• Col·loquial

Cal remarcar la presència de l'humor i la ironia, dos elements més del realisme que impregna la novel·la i que difícilment trobaríem en altres llibres de cavalleries, caracteritzats per la seva seriositat.