Jacint Verdaguer: Llengua, Pàtria i Fe

Què aporta la pàtria des del punt de vista lingüístic?

Un dels valors de la pàtria és la seva dignitat lingüística i el seu estil poètic, que referma les possibilitats del català com a llengua de cultura en una època en què això es posava en dubte. Hem de recordar que la llengua catalana tenia al darrere uns segles de rodatge culte bastant restringit i irregular.

En què consisteix la feina empresa per Joaquim Rubió i Ors?

Ors és un activista de la llengua i de la poesia catalanes, té la voluntat i la capacitat d'iniciativa a favor del que ell anomena "independència".

En quina mesura es complementen les activitats de sacerdot i poeta en Verdaguer?

Des de la perspectiva dels sectors catòlics de la segona meitat del segle XIX, Verdaguer podia compaginar les activitats de sacerdot i de poeta, perquè molt sovint totes dues li permetien expressar-se com a propagandista de l'església del moment. Verdaguer, poeta romàntic de la Renaixença, era ben valorat com a possible agent eficaç d'una certa política d'imatge que contribuís a millorar la influència de l'església en un món modern ple de tensions. Així mateix, també podia intervenir en la relació, que es volia ben estreta des del catolicisme oficial, entre pàtria i religió a l'hora de recuperar els senyals d'identitat catalans.

Què aporta l'aparició de "L'Atlàntida"?

"L'Atlàntida" denota la seguretat i la força d'una llengua que creu en la seva eficàcia literària. És el producte ambiciós i aconseguit d'una Renaixença consolidada. La tria de la forma del poema èpic li sembla ideal, a Verdaguer, per a demostrar les virtuts poètiques de la llengua recuperada.

Què vol aconseguir Verdaguer amb la seva poesia religiosa?

La poesia religiosa de Verdaguer reflecteix l'actitud combativa de l'església catòlica del darrer quart del segle XIX. Ara bé, cal distingir entre la faceta de veritable propagandista que es reflecteix en poemes que simplement il·lustren el dogma cristià, i les composicions de tipus líric que alguns han qualificat exageradament de "místiques", que recreen temes de la Bíblia o de les vides de sants, des de la perspectiva de l'afecte i de l'enyor envers les creences de la fe religiosa.

En què es basa l'elaboració de "Canigó"?

Verdaguer es va documentar intensament per a escriure "Canigó". Va aprendre tots els detalls de la geografia, de la història, del folklore i de les llegendes relacionats amb la muntanya pirinenca. Tots aquests materials els va posar al servei d'una de les obres mestres de la literatura catalana, que va més enllà de la interpretació cristiana dels orígens nacionals de Catalunya en l'època medieval i de la crida a reconstruir-los en plena Renaixença.

Quin tipus de plantejament al·legòric es manifesta a "Canigó"?

"Canigó" s'acaba amb un plantejament al·legòric que manifesta la victòria de la religió cristiana sobre el món fantàstic i encisador de les fades, que són expulsades de la muntanya quan es planta una creu al cim del Canigó. L'al·legoria transmet, també, el concepte de la refundació de Catalunya en temps de la Renaixença, sota l'emblema del cristianisme, així com s'havia esdevingut en èpoques medievals.

Quina situació desencadena el viatge de Verdaguer a Terra Santa?

El viatge a Terra Santa li provoca una veritable crisi espiritual i personal. Experimenta una voluntat de purificació que el porta a radicalitzar les seves activitats com a sacerdot. Així, s'aboca a exercir la caritat i entra en un món gairebé esotèric, com era el de la pràctica d'exorcismes.

Com és acollit el cas Verdaguer entre els modernistes?

El cas de Verdaguer impressiona molt la generació modernista, perquè hi veuen un reflex de la lluita de l'artista enfrontat a la societat que té el poder, i alguns escriptors s'hi inspiren per a escriure les seves obres.