Jacint verdaguer creador catala literari modern

Si al Segle XII parlàvem de Ramón Llull com el creador del català literari de l’Edat Mitjana al Segle XIX trobam la figura de Jacint Verdaguer i és considerat el creador del català  literari modern. Tot i que, l’obra de Verdaguer és en vers, també va conrear la prosa. La resta d’autors solien alternar català i castellà en la seva producció literària. Verdaguer va escriure tota la seva obra en català. 

Jacint Verdaguer va néixer el 1845 al si d’una família pagesa amb pocs recursos econòmics. Entrà al seminari de Vic per iniciar a familiaritzar-se amb la cultura clàssica grecollatina i europea. Tasques camperoles i les lectures literàries i erudites. 

El 1870 va ser ordenat sacerdot i destinat a la parròquia de Vinyoles d’Orís on comença la redacció del gran poema èpic L’Atlàntida. S’hagué de marxar perquè li diagnosticaren una ànemia cerebral. Es va embarcar com a capellà que feia la ruta Espanya-Cuba. Va escriure composicions de caire nostàlgic com ara L’emigrant. El 1877 va obtenir un premi extraordinari en els Jocs Florals per L’Atlàntida. És també una època  d’èxits que culmínà el 1886 amb la publicació del seu segon poema èpic, Canigó. 

Viatja per Europa i realitza nombrosos excursions pels Pirineus. És l’etapa més fecunda de lña seva producció literària: escriu Idil·lis i Cants místics. 

Viatge a Terra Santa, Verdaguer torna trasbalsat i s’enfronta a les autoritats eclesiàstiques, i la seva lliçència de dir missa fou retirada.  Escriu En defensa pròpia. Verdaguer mor de tuberculosi el 1902 a Vallvidera.

És un prosista excepcional, destaca, sobretot como a poeta de la pàtria i de la fe, la descripció de la natura, el patriotisme i la religiositat. 

 És considerada la primera gran obra del Romanticisme i una aportació definitiva en el llarg procés de la Renaixença. 

Llarg poema èpic que narra la desaparició d’aquest continent mític en el llarg procés de la Renaixença. Consta d’una introducció, Déu cants i una conclusió. Alexandrins (6+6).

S’articulen dos temes: l’històric i del mitològic, al voltant del doble procés de destrucció-creació. El jove Cristòfor ermità, salvat d’un naufragi, arriba a les costes peninsulars i és recollit per un vell ermità el qual conta l’enfonsament de l’Atlàntida. Aquesta darrera narració ocupa els Déu cants i té com a protagonista Hèrcules. Però cap d’aquestes dos personatges no aconsegueix erigir-se com l’autèntic protagonista, sinó que serà la natura qui ocuparà aquest lloc. 

El gran poema èpic Canigó és considerada la millor obra de la Renaixença poètica

Consta de dotze cants i un epíleg i mostren l’enfrontament de dos mons: per una banca el paganisme (les fades) i per un altre la religiositat (els comtes i els monjos) i parla de la supervivència de la fe a través del diàleg entre els campanars dels monestirs sant Martí del Canigó i sant Miquel de Cuixà. 

Se serveix de llegendes medievals catalanes que es mesclen amb elements populars i històrics El tema principal és l’origen de Catalunya i l’autèntic protagonista del poema és la natura harmoniosa, tranquil·la i sublim d’escrita amb gran riquesa de detalls. 

Els personatges es poden descriure en 2 grups: els del món fantàstic de les fades  i el món més o menys real de la resta de personatges (religiositat). 

Gentil que simbolitza l’heroi ROMàntic. Cap a l’any mil, dos germans, el comte Guifré i el comte Tallaferro i fill d’aquest darrer, lluïen als Pirineus per combatre l’avanç dels àrabs. Gentil, ensisat per la fada Flordeneu. La deserció de Gentil provoca la derrota de l’exèrcit cristíà contra els moros i el seu oncle el mata. La intervenció de l’abat Oliba fa que el seu germà el perdoni. Pe expiar el crim expulsa les fades i funda el monestir benedictí de sant Martí. derrota del món pagà i el triomf del cristianisme. Va iniciar les obres de restauració dels dos monestirs. 

Pel sentiment nacionalista i d’altra pel sentiment religiós. 

-
Poesia patriòtica: La Pàtria

- Poesia religiosa: Idil·lis i cants místics

Prosa

- Articles periodístics: En defensa pròpia.

La narrativa

Des de la publicació al Segle XV de Tirant lo Blanc, la producció novel·lesca catalana s’havia interromput. 

El 1862, es publica la primera novel·la  L’orfeneta de Menargues d’Antoní de Bofarull. 

Al problema de la manca d’una tradició novel·lística la llengua catalanaj no estava normativitzada. 

El 1882 amb la publicació de La papallona de Narcís Oller representa el naixement de la novel·la catalana moderna. 

L’època ROMàntica (novel·la ROMàntica, històrica i fulletonesca i el costumisme). 

Van ser escasses i mostraven un estil arcaïzant i extremadament culte. 

· La novel·la històrica

Popularitzada per autors com Alexandre Dumas (Els trtes mosqueters). L’obra més reeixida és L’orfeneta de Manrgues. 

· La novel·la fulletonesca

Els personatges estan classificats en 2 grups: bons i els dolents. Acaben sortint gràcies a la seva bondat o fracassant a causa de la seva maldat. Galdós. 

La seva distribució es feia per entregues o lliuraments períòdics en alguna publicació. 

· El costumisme

És el gènere de transició entre la novel·la històrica ROMàntica i la novel·la realista.

Moment de transformació i canvis de la societat de l’època, el costumisme suposà el descobriment de la realitat quotidiana com a tema novel·lesc. L’adopció inexcusable de la llengua catalana com a únic vehicle d’expressió. Descripció minuciosa d’escenes de la vida quotidiana, de costums populars i de personatges típics i sense cap mena de nus narratiu es presenta una visió concreta i estàtica de la realitat.

· El costumisme a les Illes

El costumisme a Mallorca presenta unes característiques pròpies: atenció especial a la ciutat i a la menestralia ciutadana. 

L’ignorància Va ser l’únic vehicle d’expressió i de difusió del costumisme. 

Gabriel Maura.