J.V. Foix i Salvador Espriu: Vida i Obra

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,33 KB

J.V. Foix

Josep Vicenç Foix va néixer a Sarrià el 29 de gener de 1893. Foix combina la tradició humanística catalana amb els corrents literaris més nous, els quals adapta amb una originalitat singular. S’autodefineix com “un investigador en poesia”. La seva actitud la resumeix ell mateix amb el conegut vers “M’exalta el nou i m’enamora el vell”. És un dels poetes més destacats del segle XX.

La seva obra es construeix amb una sàvia assimilació d’elements de tradicions literàries diverses (clàssics catalans, trobadors, dolce stil nuovo...) i amb un coneixement profund de la llengua. La poesia de Foix es mou entre el classicisme, l’avantguardisme i la tradició simbolista. Connecta sobretot amb el surrealisme a causa de la funció que atorga a la creació poètica: el poema és un mitjà per a descobrir una altra realitat, amagada, invisible, que anomena suprareal i que és autèntica; a més, en la poesia de Josep Vicenç Foix hi ha un ús constant de símbols i de metàfores mitjançant les quals la seva obra adquireix un to màgic i de somni.

Pel que fa a la poesia en vers, J.V. Foix fa una síntesi literària entre tradició i modernitat, present en tots els nivells de la seva obra.

Foix no és un poeta avantguardista en el sentit estricte: fa una apropiació personal del surrealisme, no destrueix el llenguatge i tampoc trenca amb la tradició literària. L’atracció per tot el que era nou el va dur a interessar-se des de ben jove per les avantguardes i a adoptar alguns elements del surrealisme: l’ús, tot i que controlat per la intel·ligència, de la tècnica de l’escriptura automàtica i l’aprofitament literari d’imatges sorgides en el món dels somnis.

Salvador Espriu

Salvador Espriu va néixer a Santa Coloma de Farners el 1913 i va morir a Barcelona el 1985. Va ser un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. També s’ha de dir que l’obra poètica de Salvador Espriu és una de les més brillants i ambicioses de la postguerra; és a l’hora una obra única dins el conjunt de la poesia catalana del segle XX pel caràcter absolutament original del seu plantejament i la seva riquesa temàtica. Destaca per la profunditat temàtica, per la síntesi de tradicions literàries que conté i pel seu compromís cívic amb el país i la llengua.

Aspectes principals que caracteritzen la seva poesia:

  • Referències culturals i literàries: Construïda a partir de les grans tradicions literàries i espirituals de la humanitat.

- Mitologia de l’antic Egipte.

- La Bíblia.

- Mitologia grega.

- Literatura del Marroc.

  • Presència de mites: Mites de creació pròpia (“Sinera” i “Sepharad”).

- Mites històrics.

- Mites de diverses mitologies com la grega o l’egípcia.

  • Estil simbòlic i al·legòric: Les imatges i els símbols són fonamentals:

- Símbols construïts a partir d’imatges de la natura i del món de la infantesa de l’autor.

- Símbols de conceptes creats pel poeta amb el suport de les tradicions culturals i literàries que coneix.

Temàtica

  • La meditació sobre la condició humana:

- Mort i llibertat arran de la mort d’amics i familiars i de l’experiència de la Guerra Civil.

- Visió desesperançada i pessimista del món.

- Destí tràgic de l’home.

- Pas del temps.

- Solitud.

- Record de la infantesa.

- Déu i l’home.

  • La preocupació per Catalunya i el seu destí:

- Proposa la reconciliació entre els pobles i cultures que hi viuen juntament amb la reflexió sobre la història i el destí d’Espanya (Sepharad).

Obres: La pell de brau.

Registres

  • Registre líric o elegíac: és el dominant i té la reflexió sobre la mort com a centre temàtic.
  • Registre satíric: remarca allò que hi ha de grotesc en situacions, tipus i fets de la vida quotidiana.
  • Registre civil: el trobem en els poemes en què s’adreça a la col·lectivitat amb un missatge de to moral molt elevat.

Entradas relacionadas: