Iva tipus producte brut

IDEALISME

-L’idealisme absolut Hegelià és la forma més radical d’idealisme.

-Hegel defensava que només hi havia una realitat i aquesta era la idea de l’Esperit Absolut.

-Tot allò que no es podia pensar no existia i no se’n podia parlar

-Segons l’idealisme Hegelià, la realitat és:

-Producte final d’un producte dialèctic: un moviment o canvi de la realitat.

-En tot el que existía hi havia de haver una confrontació de contraris.

tesis              antítesis                                  síntesi

exemple:

antiguitat          Edat Mitjana Renaixement

-La tesis xoca amb l'antítesi i arrel d’això sorgeix una síntesi que acostuma a ser una millora.

-L’idealisme NO respon qüestions com:

Que podem aspirar a coneixer sobre la divinitat?

Com poden relacionar-se entitats tan oposades com la materia i l’esperit?

Sorgeix la problemàtica ment-cervell, com poden relacionar-se matèria i esperit dins el cos humà?

MATERIALISME

-Teoria dels pensadors que defensen que les coses són tal i com es perceben i que res que no es pugui explicar científicament té existència.

-Són metafísiques materialistes totes aquelles que redueixen tota existència a la natura, ja que aquesta dona sentit a tot.

-Les dues metafísiques materialistes més importants són:

-L’atomisme clàssic 

-El materialisme dialèctic o històric

Atomisme clàssic

-L’atomisme clàssic diu que la realitat és reductible al àtoms i al buit.

àtoms: partícules indivisibles, homogènies, iguals entre sí però amb diferent forma i grandària-

buit: espai que queda entre els àtoms

-Tots els éssers existents són un conjunt d’àtoms que xocen entre sí constantment movent-se per l’atzar.

Materialisme històric o dialèctic

-El seu pare va ser Karl Marx

-Tot procés real, humà o material, té causes materials.

-La ideología, les creences o les teories no fan la realitat. Són les condicions materials de vida les que estimules unes o altres idees.

-Aquest tipus de materialisme està molt lligat amb l’idealisme dialèctic de Hegel que deia que la infraestructura crea la superestructura.

Vigència de la metafísica

-Immanuel Kant va resoldre definitivament que:

-La metafísica no pot ser considerada una ciència, tracta temes com l’ànima, Déu i la llibertat

-Respon a una tendència de la raó humana d’explicar fins i tot allò que no té base empírica ni lògica i per això cal vigilar que no vagi més enllà de les seves possibilitats

EPISTEMOLOGIA

-Branca de la filosofía que:

Analitza en que consisteix el coneixement 

Determina el seu origen

Estudia el mètode que seguim per obtenir-lo.

-“Tots els homes desitgen la naturalesa de saber” - Aristòtil

-“La bona vida és la vida inspirada en l’amor i guiada pel coneixement” -  B.Russell

Abstracció

-És un procés mental pel qual:

-recollim els trets idèntics de diversos fenòmens concrets i semblants i no tenim en compte els trets distintius de cadascun

-agrupem tots els individus sota un mateix concepte empíric.

-amb l’abstracció podem ampliar-ne l’abast i objectivitat

Tipus de coneixement: segons els continguts

-Coneixement pràctic i tècnic: no és una descripció ni explicació del món sinó saber-hi actuar.

-Coneixement teòric: constituït per la informació que descriu i explica el món natural i social que ens envolta. És un saber contemplatiu i desinteressat

Aristòtil diu que es la contemplació desinteressada i agradable de la natura.

consisteix en:

-Descriure: constatr el que passa, analitzar-ho i assanyelar les característiques.

-Explicar: determinar les causes del que passa.

-Predir: anticipar el que passarà (principi de causaliat)

El coneixement teòric té com a objectiu obtenir la veritat.

La veritat

-És un dels problemes fonamentals de la filosofia i de la ciencia.

-Aquest terme s’utilitza en dos sentits:

1. La veritat dels fets: s’entén com a un desvetllament d’allò real i autentic, tenint en compte que les coses no són tal com se’ns apareixen. Cal diferenciar entre la realitat autèntica i l’aparent.

-
Realitat autèntica: quan tractem fets o objectes autentics, de debó.

-Realitat aparent: quan la veritat s’aplica a un fet o realitat que experimentem

2. La veritat de les proposicions: la veritat és propietat de les proposicions, una porposicio es una oració que afirma o nega alguna cosa.

aquestes proposiscions poden ser:

-Empíriques: tenen contingut empíric que es pot contrastar amb l’experiencia.

-Formal: no tenen contingut empíric sinó que descriuen relacions entre símbols.