(itpajd) permet en el seu art. 46 del text refós

Definició literatura

Època antiga- art d'escriure i de llegir

Antiguitat clàssica - art:lligat a concepte tècnica o habilitat i no bellesa

Antics romans- relacionada amb conceptes de saber i de cultura; sentit que va tenir fins Segle XIX.

A partir s. XIX- es comença a utilitzar amb un sentit més restringit- art d'escriure amb objectiu estètic. Diferenciem textos literaris dels científics, historics o utilitatis.

Registre literari: utilització del llenguatge humà per crear missatges amb finalitat artística.

LITERATURA I ESCRIPTURA

Mostres literàries més antigues provenen de determinades manifestacions orals(festes civils o religioses)

Cant i recitació son les úniques vies que la societat pot accedir per a la creació literària degut a la gent analfabeta que hi havia. Antigament llegir era el mateix que escoltar en grup uns intèrprets (joglars) oralment o cantant transmitin composicions literàries de memoria.

Carácter oral obra literària trets més característics que defineix literatura popular tradicional.

Literatura culta-escrit (públic lector-il·lustrat)

Literatura popular-oral (mantingut viva per societat analfabeta)

oralitat→ desaparició de moltes obres.

Característiques del text literari:

Un text literari constitueix una unitat de comunicació en que la funció utilitària sempre està subordinada a la finalitat estètica. El text literari presenta una sèrie de característiques textuals i comunicatives que el fan singular.

-Predomini de la funció poètica: L'autor d'un text literari es preocupa per la forma del missatge, utilitza els recursos retòrics que creu més adients per impressionar el receptor i estimular-li les emocions.

-Dimensió connotativa del llenguatge: L'autor literari fa un ús subjectiu de les paraules per tal de suggerir significats nous.

-Ambigüitat del llenguatge: El sentit dun text literari no sempre ha de ser unívoc sinó que sovint permet una diversitat dinterpretacions segons els lectors i les èpoques.

-Pertinència a un món propi: La literatura crea el seu món propi, que no hem de confondre amb el món real. La literatura és un producte de la imaginació de lautor i, per tant, pertany a la ficció.

Els gèneres literaris:

La classificació tradicional dels gèneres:

• Èpica: narració de fets històrics des d'una perspectiva heroica.

• Lírica: poesia en la qual predominen la subjectivitat, els tons afectius i sentimentals i emotius.

• Dramàtica (Tragèdia): composició teatral d'estil elevat que representa una acció seriosa i grau i en què el protagonista és endut cap a la catàstrofe per una passió o per la fatalitat.

Gèneres Didacticoassagístics

Didàctica: L'autor pretén transmetre les seves idees i opinions sobre diferents temes o bé un ensenyament moral, religiós, filósòfic (l'assaig, l'apòleg, la faula,el diàleg)

Història:presenta fets i esdeveniments reals en general o bé la vida d'un personatge amb una valoració personal i subjectiva.(crònica, llibre de viatges, memòries, biografia)

L'oratòria:L'autor que pot ser el mateix orador, pretén de convèncer o persuadir el públic mitjançant la paraula i la retorica (conferència acadèmica, discurs forense, discurs polític)

Periodisme:L'autor informa, opina o transmet les seves idees sobre fets, esdeveniments o personatges d'actualitat en els mitjans de comunicació per cobrir la necessitat d'informació de la societat(article d'opinió, reportatge, crònica, l'entrevista, ressenya crítica)