Introducció a la Sociologia: Conceptes i Metodologia

INTRODUCCIÓ:

La sociologia ens ensenya que les característiques psicològiques dels individus, els seus trets de personalitat, no determinen els seus comportaments, sinó que són els fenòmens socials - institucions i grups socials - els que ens expliquen les seves maneres de pensar, sentir i actuar. La sociologia pertany a una tesis filosòfica, per Aristòtil IVac, que diu que l'ésser humà és un animal social per naturalesa.

QUÈ ÉS?

La sociologia estudia els fenòmens col·lectius produïts per l'activitat social dels éssers humans, en el context històric-cultural en què estan immersos, i intenta investigar possibles escenaris futurs.

DE QUÈ S'OCCUPA?

És fonamental per l'existència humana, entenem per societat un conjunt de persones que conviuen respectant uns principis i que persegueixen una mateixa finalitat. La sociologia és la ciència que estudia, de manera racional i crítica, els fenòmens socials i les interaccions entre els comportaments de l'individu i els de la comunitat.

CARACTERÍSTIQUES

CRÍTICA RACIONAL: de la societat, desafia el sentit comú i qüestiona els nostres prejudicis i les nostres suposicions. CRÍTICA EMPÍRICA: perquè les seves proposicions i hipòtesis procedeixen de l'observació de la realitat social i de la seva verificació empírica. Els sociòlegs busquen objectivitat científica però saben que ells formen part del món social. CIÈNCIA OBERTA: examina i comprova les proposicions i la seva metodologia és objectiva, busca la veritat mitjançant la recerca racional dels fets socials. DISCIPLINA QUANTITATIVA I QUALITATIVA: qualitatiu inclou descripcions i explicacions de conductes, situacions i subjectes. Quantitatiu s'encarrega de les variables que es poden representar amb valors numèrics i permeten buscar relacions possibles mitjançant l'anàlisi estadístic. CIÈNCIA APLICADA: els sociòlegs fan anàlisis per la millora de la societat.

COM S'HO FA?: METODOLOGIA

La metodologia és la manera d'enfocar els problemes i buscar respostes, mentre que el mètode és el camí que cal seguir mitjançant una sèrie de regles i procediments fixats per endavant de manera voluntària i reflexiva per assolir uns objectius.

MÈTODES

HISTÒRIC: recorre a la història (abans passats), COMPARATIU: busca semblances i diferències i els compara. CRÍTICORACIONAL: critica. QUALITATIU: amb dades i números. QUANTITATIU: distingeix els fenòmens socials dels naturals.

EL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ

El procés de desenvolupament personal pel qual ens construïm com a persones és inseparable de la socialització. Arribem a ser qui som, cadascú amb les seves diferències, gràcies a la incorporació a una societat i cultura. La socialització és el procés pel qual els individus aprenen, interioritzen i assimilen normes, idees i comportaments del seu grup social. Els processos d'individualització (construcció de la identitat personal) i la socialització (incorporació a una societat i una cultura) són les dues cares del desenvolupament personal.

CULTURA

És un gran matriu social en la qual neixem i creixem. És un conjunt de les tècniques de producció, les tradicions, els costums i les creences d'un poble, una manera d'interpretar el món i un mitjà de socialització. També pot ser un complex que comprèn coneixements, creences, art, moral, lleis, usos i altres capacitats adquirides per l'home com a membre d'una societat. La cultura és necessària per la nostra supervivència i es transmet per aprenentatge social. Abasta tots els aspectes de la societat. (Característiques: és apresa, simbòlica, modela la conducta, compartida i no és estàtica).

PERSPECTIVA SOCIOLOGICA: ACULTURACIÓ

És un procés de transformació d'una cultura en contacte amb una altra, aquest fet farà que els processos de socialització desenvolupats pels individus dels grups nouvinguts no siguin vàlids. Donant-se conseqüències, un fet paradoxal en ser considerades certes conductes com a desviades per la societat 'd'acollida' i alhora com a conductes de conformitat pel grup i cultura de referència de l'individu nouvingut.

DECULTURACIÓ

Es produeix quan el grup de nouvinguts perd elements de la pròpia cultura 'es desarrela' i paral·lelament no aconsegueix integrar-se a la societat d'acollida. Aquí es poden produir conductes desviades tant amb relació a la cultura d'origen com a la d'acollida.