Introducció a la Metafísica i l'Ètica

Metafísica

Origen metafísic

Aristòtil estableix les bases de la metafísica com a branca del saber. L'origen veritable, però, ja apareix en els inicis de la filosofia. Els primers filòsofs grecs van tractar de cercar una explicació a l'origen de tot. La metafísica es pot situar en el temps. En la civilització egípcia i després a la grega, fa 3000 anys, ja hi havia una gran preocupació per la vida d'ultratomba i pel culte als déus.

Metafísica

El terme "metafísica" va ser encunyat pel filòsof grec Andrònic de Rodes i es pot definir com l'estudi de les característiques de la realitat que transcendeix el que és sensible, de l'ésser com a essència de la realitat, així com les seves propietats, els seus principis i les seves causes.

Termes metafísics: L'ésser

Aristòtil deia: “De l'ésser es diuen moltes coses”, cosa que significa que no té un sentit unívoc (únic). Distingim:

• Ús predicatiu: se li atribueix al subjecte una qualitat, ex: “Sòcrates és humà”, “Roma és bella”.
• Ús existencial: quan afirmam l'existència, “Sòcrates és” o identifiquem allò que és “això és una rosa”.

El problema de l'ésser: quan intentem establir els trets essencials i els aspectes aparents, ex: “Sòcrates és”, “Sòcrates és vell”.

Solució del problema: apareixen les nocions de substància i accident.

Substància: és la definició pròpia i fonamental de l'objecte. És el que roman constant i inalterat malgrat els canvis que pugui experimentar aquest objecte. En contraposició, els accidents són les característiques dels objectes que no són fonamentals per a la seva configuració.

El problema de l'ànima

El concepte d'ànima el podem entendre en dos sentits:

• Religiós: alè de vida.
• Filosòfic: principi de vida, principi de coneixement racional.

Des de Plató, hi ha una separació radical entre cos i ànima. Aquesta també és immortal i és més important el segon sentit. Al llarg de la història, cos i ànima han estat dues coses diferents i l'ànima és allò que ens defineix, el nostre jo. És una realitat immortal, i també la nostra consciència reflexiva.

Ànima: és la realitat immortal, de naturalesa sobrenatural, principi de coneixement racional i de govern moral, mentre que el cos és la realitat mortal, de naturalesa animal i guiada per les passions.

L'assumpte de Déu

Des que l'ésser humà és ésser humà, té consciència religiosa. L'origen d'aquesta la veiem als primers enterraments humans: anhel per la immortalitat. Sempre s'ha intentat demostrar amb arguments l'existència de Déu. L'existència o no de Déu és una qüestió molt important al llarg de la història de la filosofia. Les proves de l'existència de Déu les podem classificar en tres tipus:

• Ontològiques: Déu és allò més gran que existeix, és la seva definició.
• Causals: Déu és la causa de tot. Que existeixi la natura amb aquesta perfecció i ordre implica una causa incausada.
• De tipus moral o ètic: la llibertat humana es recolza en un ésser superior. L'ésser humà té consciència moral; si llevam la idea de Déu, aquesta deixa de tenir sentit, fonamentació.

Objeccions contra l'existència de Déu: a partir del s. XIX i XX apareixen autors que deslegitimen l'existència de Déu:

• Déu no és més que una necessitat humana, per la por a la mort.
• Déu és una projecció de les qualitats humanes, és ell que està fet a la nostra imatge i semblança.
• Déu i la religió són un instrument de control per part dels poders dominants.
• Déu és negar la vida, amb la promesa d'una altra vida millor.

La nova actitud metafísica: el sentit de la vida

Després del fracàs de la metafísica tradicional, apareix una nova corrent, que reconeix que les velles preguntes filosòfiques no són contestades per la ciència: el tema de la mort, el sentit de la vida, la llibertat...

• Existencialisme: trobem a Albert Camus, existencialista nihilista, per a ell la vida no té sentit, és absurda. La vida és una seqüència de projectes frustrats, doncs acaba amb la mort.
• Sentit transcendent: aquells punts de vista, teories o religions que recuperen el més enllà de la vida. La felicitat s'aconseguirà en tornar a Déu.
• Sentit immanent: aquí s'inclouen els corrents vitalistes o els humanismes. Consideren que l'ésser humà, en particular, i també en general, és fruit d'una evolució, el sentit de la vida és el fet d'anar-se fent.
• Sentit que dóna cadascú: cal assumir el protagonisme i donar sentit a la vida mateixa.

L'Ésser Humà

Origen de la pregunta per l'ésser humà

Ja hi ha consciència sobre allò que és l'ésser humà a les pintures rupestres. A l'art prehistòric trobem la diferent assignació de rols: homes, com a éssers caçadors, i dones, com a éssers reproductors.

Desenvolupament històric de la pregunta per l'ésser humà

• Tradició oriental: a partir de la influència oriental en Pitàgores i d'aquest a Plató, s'instal·la a la nostra cultura la concepció dualista. Segons aquesta concepció, l'ésser humà està compost de cos i ànima, una ànima immortal que el distingeix de la resta de la natura.
• Tradició grega: s'implanta la idea d'ésser racional, dotat de logos, que el diferencia de la resta d'animals. Distingim així el seu caràcter social a través del llenguatge. Aquesta idea dominarà sobretot a partir del Renaixement i, sobretot, a la Il·lustració.
• Tradició judeocristiana: segons aquesta tradició, és un ésser creat per Déu, a la seva imatge i semblança. S'insisteix en el caràcter dualista de l'ésser humà. Pensament dominant a tota l'Edat Mitjana.
• Tradició humanista: intenta donar una resposta més enllà de la pura explicació científica. Aquí trobaríem tots els elements referents a la cultura, els sentiments, els valors, etc. L'ésser humà és un ésser natural, però no sols això.
• Tradició positivista: l'ésser humà és un més dins el conjunt de la natura. S'intenta explicar des d'un punt de vista científic.

Plató

Amb ell s'inicia una de les creences més arrelades en el pensament occidental: el dualisme cos i ànima. Cos presó de l'ànima. Ànima tripartita: racional, irascible i irracional. Ànima immortal i principi de coneixement.

Aristòtil

Monisme, cos i ànima unitat substancial. Ànima, principi de vida, tres funcions: vegetativa, sensitiva i racional. L'ànima no és immortal.

Cristianisme

S'uneix la creença platònica amb la idea d'un Déu personal, únic i creador. Apareix la visió de l'ésser humà com un ésser creat a la imatge i semblança de Déu. L'ànima és immortal i representa el jo.

Renaixement

Gir antropològic. L'ésser humà passa a ser el centre d'estudi. Es dubta d'allò establert: com podem estar segurs de les nostres creences? L'origen, els límits i la validesa del coneixement passen a ser part important de les qüestions de l'època: àmbit econòmic, científic, social i tècnic.

René Descartes

L'ànima és la pròpia consciència i la dedueix a partir del cògito (penso, doncs soc), i és allò que ens permet conèixer per un procés d'introspecció intel·lectual d'anàlisi en primera persona (jo). Concepció mecanicista del cos. S'uneixen amb la glàndula pineal (situada a la part baixa del cap).

David Hume

L'ésser humà no té ànima, no tenim cap prova de la seva existència i, per tant, seria sols una mena d'imatge pictòrica per a referir-se a la grandesa de l'ésser humà. L'ésser humà és una realitat natural allunyada de qualsevol indici de divinitat.

Immanuel Kant

Retorna a la idea que l'ésser humà té ànima, la demostra dient que tenim consciència moral, la qual ens l'ha donada Déu.

Respostes contemporànies

• Perspectiva biològica: Darwin i Wallace presenten la teoria de l'evolució, i l'espècie humana passa a ser una espècie natural més. Xoca amb la perspectiva religiosa.
• Perspectiva sociològica: Marx planteja que l'ésser humà és un ésser social que té la necessitat de transformar la natura a través del treball. L'home és pura praxi (acció transformadora). L'organització social (i del treball) és la qual permet la transformació de la natura i l'evolució històrica. L'ésser humà a la societat actual està alienat.
• Perspectiva psicològica: Nietzsche planteja que el món que ens envolta no és més que una interpretació de l'ésser humà, la veritat no existeix, i per tant tampoc tot allò que ens han anat inculcant. És un dels grans crítics de la filosofia occidental i del cristianisme com a instrument de repressió a partir del sentiment de culpa.

Hominització i Humanització

Procés d'hominització

Les nostres característiques morfològiques que ens diferencien com a espècie: bipedisme i cerebració (procés biològic).

Causes del bipedisme

• Pas de boscos humits a sabana oberta (adaptació al medi).
• Alliberació de les mans.
• Augment del camp de visió.
• Forma de locomoció més eficaç.

Conseqüències del bipedisme

• Alliberació de les mans:
  • Pot transportar objectes i cries.
  • Perfeccionament de la connexió mà-cervell.
  • Elaboració d'estris.
• Augment del camp de visió:
  • Permet veure millor els depredadors (també servirà a la caça).
• Forma de locomoció més eficaç:
  • Es poden recórrer distàncies més llargues.
  • Fugir dels depredadors.

Procés d'humanització

Tots aquells elements socials i psíquics que hem anat adquirint. Dóna lloc a l’aparició de la cultura.

Elements culturals

• Organització social, la qual implica aprenentatge i desenvolupament del cervell. La cooperació resulta molt adaptativa per dominar el medi.
• Llenguatge articulat i simbòlic, juntament amb un aparell fonador adequat. Ens ajuda a l'hora de desenvolupar el cervell. Primer és la capacitat social, després el llenguatge.
• Fabricació d’eines, aprenentatge i desenvolupament del cervell.
• Prolongació del període d’aprenentatge (per mor d’un cervell més plàstic i la capacitat social). Naixem massa immadurs. Els nostres coneixements són socials, i a part de transmetrer-los, els anem modificant i avançant.

La confusió entre natura i cultura

Les causes d'aquesta confusió són degudes al fet que molts pensadors han posat la base de la creença que són dos conceptes contraris.

El mite dels elegits

A la nostra tradició, s'ha cregut, erròniament, que no som éssers naturals. Acceptar que som animals no ha estat fàcil al llarg de la història del pensament.

• La religió: som creats a imatge i semblança de Déu. Som superiors als animals.
• La capacitat racional: som éssers racionals, no animals.

El mite del bon salvatge

J.J. Rousseau, s. XVIII, precursor de la creença que allò natural és bo i allò creat per l'ésser humà és dolent. Els éssers humans viuen feliços lluny de la civilització. Causa problemes, ens torna egoistes i cobdiciosos. Per a Rousseau, “estat natural” i “civilització” són dos termes antagònics.

Definició de natura

L'accepció més simple és aquella que s'aplica al conjunt d'éssers naturals, és a dir, minerals, plantes i animals (on s'inclou l'ésser humà). Aquesta definició s'oposa a la d'éssers artificials com aquells creats per l'ésser humà. La definició des de la biologia dels éssers vius implica l'herència congènita, la natura d'un ésser és tot aquell material que es transmet de pares a fills i permet a l'individu desenvolupar-se. L'ésser humà és un sistema viu, un compost orgànic i químic. Però no sols s'explica l'ésser humà des de la biologia, la pregunta per la naturalesa humana ha preocupat des de sempre. Veurem diverses teories que expressen la seva opinió sobre la naturalesa humana, o més biològica o més cultural.

La naturalesa humana: teories

• Evolucionisme: allò que ens fa humans és producte d'una evolució biològica. L'essència pròpia de l'ésser humà ens és donada genèticament. Som com som perquè hem evolucionat així. Podríem haver evolucionat d'una altra forma. El nostre cervell és el resultat d'una evolució.
• Etologia (branca científica que estudia el comportament dels animals al seu medi natural): una part important del nostre comportament es deu a la informació genètica. Podem decidir part de la nostra conducta, però no podem evitar la nostra natura instintiva. Per als primers etòlegs, l'instint era menys perjudicial que la cultura.
• Conductisme (branca de la psicologia que creu que tot a l'ésser humà és après. El seu precursor fou Skinner, va tenir molt pes durant els anys 40 i 50): va sorgir com a reacció a l'etologia, rebutja de ple l'existència dels instints als humans. La cultura i l'aprenentatge al llarg de la nostra vida ens fa ser com som. No hi ha res que ens condicioni, quan naixem som una tabula rasa, tret que tinguem una malaltia congènita, tots naixem amb les mateixes possibilitats i capacitats intel·lectuals.
• Sociobiologia: es nega a admetre que l'ésser humà és una tabula rasa quan neix i que no té cap tipus de condicionament. Afirma que quan tenim un problema, encara que sigui de forma inconscient, reaccionem instintivament, doncs tenim una sèrie de mecanismes emmagatzemats als gens que dirigeixen la nostra conducta. Un exemple que posen els sociobiòlegs és el fet de tenir fills i estimar els familiars, diuen que és una conducta instintiva. També viure en societat. Però adverteixen que no totes tenen per què ser bones i cal racionalitzar-les (exemple: rebutjar el diferent).
• Psicologia evolucionista (branca de la psicologia que opina que els mecanismes psicològics dels humans i els primats es van anar modificant al llarg de l'evolució): des dels anys 90, aquesta branca defensa que el nostre cervell és producte d'una evolució. I la nostra conducta i la nostra consciència també són producte d'aquesta evolució. Per tant, la nostra conducta és producte dels gens, però també de la interacció amb el medi i amb els altres. El nostre cervell és el resultat d'una evolució, hem anat adquirint tot un conjunt d'estratègies evolutives, això es manifesta en la nostra conducta.
• Genètica conductual (branca actual de la psicologia que intenta explicar el nostre comportament a partir dels gens de cada individu): des de l'aparició del mapa genètic al 2001, la genètica conductual ha incidit en el fet que hi ha gens que regulen el comportament del cervell. L'herència genètica de l'individu té un gran pes en el comportament.

Consciència Moral i Llibertat

Origen de la consciència moral

Ens indica quin és el nostre deure d'actuació moral i, al mateix temps, premia amb l'agradable sentiment del deure complert o castiga amb l'incòmode sentiment del remordiment.

• Diví o transcendental: sota aquesta perspectiva, l'existència de la consciència moral s'atribueix a alguna entitat divina.
• Origen humà o immanent: segons aquesta postura, en l'origen de la consciència moral no intervé cap agent exterior al mateix ésser humà. Per a Kant, la consciència moral es concep com una realitat natural.
• Origen innat: es considera que, pel simple fet d'existir, tots els éssers humans posseeixen, des que neixen, una facultat específica i distintiva: la consciència moral.
• Origen adquirit: segons aquesta perspectiva, la consciència moral s'adquireix gràcies a l'evolució natural o històrica, o al desenvolupament de les relacions socials. Des d'aquest punt de vista, la consciència moral és un contingut.

Escala de Kohlberg

Nivell I o preconvencional

La conducta moral se centra en els interessos particulars i concrets de l'individu. Està regida per criteris exclusivament pragmàtics. No hi ha un indici de consciència de col·lectivitat.

• Estadi 1: hi domina una moral totalment heterònoma, caracteritzada per l'egocentrisme, la concepció naturalista de la llei, la necessitat de reconeixement d'autoritat que determini premis i sancions per guiar la mateixa conducta moral per por del càstig.
• Estadi 2: hi domina una moral instrumental i individualista, orientada per una simetria rígida d'intercanvi d'interessos, però sempre sota el punt de vista de la mateixa conveniència.

Nivell II o convencional

L'acció moral es pren com a criteri la pertinença i la vinculació a un grup determinat, cada vegada més extens. S'assumeix el grup com una realitat natural i les seves normes com a indiscutibles.

• Estadi 3: hi domina la moral de conformitat amb el rol social, guiada per l'orientació envers l'aprovació del grup primari, definit per les relacions afectives pròximes.
• Estadi 4: hi domina la moral de conformitat amb un sistema donat, dirigida per la suposició de la necessitat d'un sistema social amb un codi fix, que assumeix rigidament.

Nivell III o postconvencional

La conducta moral es regeix per criteris racionals derivats d'una reflexió conscient sobre el reconeixement del valor de l'individu dins una societat establerta convencionalment. La base rau en el respecte de la consciència autònoma de l'individu.

• Estadi 5: hi domina la moral del contracte social i dels drets humans. S'hi té la perspectiva d'una societat justa, basada en uns valors universals bàsics i en actituds consensuades.
• Estadi 6: hi domina la moral dels principis ètics universals. S'hi estableix com a únic criteri vàlid el de l'acceptabilitat per a totes les persones, aquestes són sempre un fi en si mateix i mai un mitjà. La desobediència estaria legitimada en el cas que s'atemptés contra el principi suprem de la dignitat humana.

Evolució històrica del concepte de llibertat

A Grècia, la llibertat era un concepte jurídicopolític, ja que era lliure qui no era esclau. Amb Sòcrates, que atenua la diferència entre lliure i esclau, s'apunta la idea de llibertat com una realitat interior universal. No obstant això, considera negativament la llibertat individual absoluta, perquè destrueix els fonaments de la societat en arrossegar-la cap a l'anarquia. Així, el bon ciutadà ha de doblegar-se als dictats de la comunitat, encara que aquests siguin evidentment injustos. En els primers temps del cristianisme, entendre la llibertat com a consciència interior es va desenvolupar la idea de la voluntat de l'ésser humà com a causa única de les seves pròpies accions. Edat Mitjana, es va confondre la llibertat amb el lliure albir. Això obeeix al concepte que la llibertat és l'expressió efectiva del reflex de Déu en l'ànima humana.

Ètica i Reptes de la Societat Actual

L'ètica i els reptes de la societat actual

Actualment, l'ètica està present en tots els àmbits de la vida pública i privada. Té a veure amb les activitats humanes. L'ètica està lligada al concepte de llibertat. Vivim en societats democràtiques, primer repte. Però també trobem molts reptes que abans no hi eren presents. Per evitar situacions conflictives, són necessaris uns criteris ètics adequats (aquests són els que es cerquen).

Problemes bioètics

La moral: es refereix a un conjunt de costums, creences, valors i normes d'una persona o grup social determinat que incideixen en els nostres comportaments, que ens orienten sobre el bé o el mal i la correcció o incorrecció d'una acció. La ciència és capaç de manipular la vida, es fa necessària la bioètica. Experts en medicina, biologia i ètica reflexionen sobre els diferents problemes amb què ens podem trobar. Consisteix a preveure i resoldre situacions conflictives.

Informació controvertida

Això suposa un compromís ètic.

• Beneficis:
  • Trobar cura per a determinades malalties.
  • Trobar estratègies per combatre malalties on són més vulnerables certs grups ètnics.
  • Diagnòstic prenatal.
  • Respon incògnites sobre l'ésser humà i l'evolució.
• Inconvenients:
  • Mal ús.
  • No respectar la intimitat.
  • No informar objectivament.
  • No respectar la dignitat humana i la individualitat.

Manipulació genètica i clonatge

Transgènia

Animals i aliments sotmesos a manipulació genètica per aconseguir unes característiques que no són pròpies. Monsanto.

• Inconvenients:
  • Destrucció de la terra.
  • Destrucció d'altres cultius.
  • Destrucció d'espècies autòctones.
  • Fa resistents a les plagues.
  • Efectes secundaris?
  • És sols un benefici per a empreses privades?
  • I en quant als animals, és èticament correcte?
  • Pot tenir beneficis per curar malalties i saber més?

Clonatge

Actualment, s'han clonat embrions humans amb finalitats terapèutiques. La manipulació genètica en individus adults no genera problemes morals. Sí la clonació. No és legal, no és reproducció, i tenim dret a no ser copiats.

Eutanàsia

Significa literalment "bona mort". Consisteix a posar fi a la vida d'un malalt. Distingim dos tipus:

• Eutanàsia activa: accions no doloroses que el metge i pacient negocien per posar fi a la vida del malalt.
• Eutanàsia passiva (eutanàsia per omissió): interrompre l'acció o cures que mantenen el pacient amb vida artificialment. El Col·legi de Metges no accepta aquesta distinció.

Genera controvèrsies. Des d'un punt de vista moral, pot ser justificable si és compatible amb la dignitat humana i respecta els drets humans.

Donació d'òrgans

Gest completament altruista. Altruisme: sacrifici personal en benefici d'altres, sense obtenir res i de vegades reduint el benefici propi.

Problemes ecològics i socials

Ecologia

Branca de la biologia que estudia la relació entre els éssers vius i el medi ambient. Crisi ecològica, actualment hi ha diversos problemes ambientals: la contaminació, la pluja àcida, la deforestació, la desertització, l'efecte hivernacle i la superpoblació (uns 7.000 milions).

Propostes ecològiques

• Gestió sostenible.
• Equilibri amb els ecosistemes naturals.
• Compromís amb el planeta a nivell individual i col·lectiu.
• Hans Jonas, L'imperatiu de la responsabilitat.

Problemes socials

• Minories: l'ONU reconeix el dret de les minories a no ser discriminades. Per garantir aquest dret:
  • Discriminació positiva: mesures polítiques per donar un tracte preferencial a aquestes minories per accedir més fàcilment a recursos o a alguns béns.
  • Quotes: atès que no hi ha igualtat, es reserven un percentatge de les llistes electorals o a les empreses públiques a dones i discapacitats.
• Homofòbia: aversió, odi o prejudici cap a les persones homosexuals. Des d'un punt de vista ètic, acceptar l'homosexualitat és reconèixer el dret a la llibertat i la individualitat.
• Valoració dels drets dels animals: 1997 ONU i UNESCO van elaborar la Declaració Universal dels Drets de l'Animal. Tenen dret a atenció, cura i protecció.

Problemes derivats de la globalització

Globalització o mundialització. Grans diferències entre països pobres i rics. Des d'un punt de vista ètic, es vol acabar amb la fam i la pobresa.

Terrorisme internacional

Des d'un punt de vista ètic, es pretén acabar amb ell.

Problemes relacionats amb l'àmbit professional

• Deures del treballador.
• Drets del treballador.
• Responsabilitat.
• Drets de l'empresari.
• Deures de l'empresari.
• Codis deontològics.

Darwinisme, mutacionisme i teoria sintètica

• Darwinisme: tots els éssers vius tenen un origen comú, les espècies evolucionen, gradualisme, la selecció natural.
• Mutacionisme: és una teoria que afirma que un individu hereta potencialitats més que qualitats.
• Teoria sintètica: admet que l'evolució parteix de les mutacions cromosòmiques.