Introducció a la Lògica: Conceptes, Història i Tipus

Introducció a la lògica i el raonament

A partir del llenguatge procurem relacionar afirmacions per extreure’n nous coneixements; aquest procés s’anomena raonar. Per arribar a una conclusió que sigui certa no només cal que les afirmacions siguin certes, sinó que també cal raonar correctament, d’això se n’ocupa la lògica. En resum, podem dir que la lògica és una disciplina filosòfica i una ciència formal que s’encarrega d’estudiar la correcció o validesa dels raonaments; estudia la forma i no el contingut.

Els raonaments poden ser:

• Deductius: Per exemple, totes les persones tenen cèl·lules; en Joan és una persona, per tant, en Joan té cèl·lules.
• Inductius: Per exemple, la Maria, el Josep i la Clàudia tenen cèl·lules; per tant, totes les persones tenen cèl·lules.

Proposicions, conclusions i llenguatge abstracte

De les proposicions i conclusions podem dir que són vertaderes o falses (V/F), però els raonaments poden ser correctes o incorrectes. No ens serveix tenir només la conclusió o les premisses vertaderes; perquè l'argument sigui correcte, tot ha de ser vertader.

Pel que fa al llenguatge abstracte: el llenguatge natural (el que utilitzem dia a dia per comunicar-nos) l’usem freqüentment, però té un inconvenient: no és exacte. Per tant, en ciència no ens serveix, ja que busquem l'exactitud. Es creen llenguatges abstractes, com les matemàtiques i els símbols. Tenen la funció de complementar el llenguatge natural, ja que aquest no ens dona exactitud ni validesa.

Breu història de la lògica

Aristòtil, al segle IV a.C. (i fins al XIX), va crear la lògica clàssica o tradicional: va estudiar les fal·làcies informals i la teoria dels sil·logismes (raonament deductiu format per dues premisses i una conclusió, on apareixen els termes major, menor i mitjà), que era una lògica vinculada a les matemàtiques. Poc després d’Aristòtil, els estoics van iniciar una altra vessant, anomenada lògica d'enunciats o proposicions (segles IV a.C. al XIX).

A partir del segle XIX neix la lògica moderna o simbòlica (a diferència de la clàssica), per contribucions de matemàtics i lògics com Boole i Frege. La primera no simbolitzava els relacionants. Una altra diferència és que la segona és una lògica formal, ja que el llenguatge que utilitza són símbols perfectament definits i no el corrent. La moderna inclou la tradicional.

Tipus de lògica

• Lògica d'enunciats: Pren els enunciats en bloc, sense analitzar-los.
• Lògica de predicats: Analitza l'estructura interna dels enunciats (individu/element i propietat predicada).
• Lògica de classes: Tracta els individus com a pertanyents a conjunts d’elements que comparteixen propietats.
• Lògica de relacions: Atén a les relacions que existeixen entre els elements de l’enunciat.

Aplicacions de la lògica

Teòriques: La lògica té relació amb una altra branca, la filosofia de la ciència, per comprovar les diferents metodologies utilitzades en la història de la ciència. També serveix per revisar llibres de filòsofs per trobar incoherències filosòfiques.

Pràctiques: En la vida quotidiana ens permet valorar la correcció o incorrecció (si és vàlid o no) dels arguments per trobar fal·làcies (arguments tramposos). Té una relació directa amb la informàtica i la programació, vinculades a les enginyeries.