Introducció a la Filosofia: Conceptes i Discursos

Què és la Filosofia?

La filosofia és la ciència que intenta donar resposta als problemes que ens plantegem els humans sobre la natura, la naturalesa humana i l'univers. El parlar és el primer; si no parles, no podràs pensar bé. L'ésser humà pensa i utilitza el llenguatge, a partir del qual elabora discursos.

Aristòtil defineix l'home com un animal racional, és a dir, que pensa. Els discursos són instruments que ens serveixen per solucionar problemes i interpretar la realitat. Al llarg de la història, ens trobem amb diferents discursos:

• Discurs Humà Primitiu: Basat en la preocupació per la subsistència, l'horror per la mort i els fenòmens extraordinaris de la naturalesa.
• Discurs interpretatiu de la realitat: Es basa en coses reals, és a dir, busca la realitat. Intenta ser una descripció, explicació i predicció de la realitat per indicar quin comportament és el correcte. Són necessaris per adaptar-nos al món i tenir respostes. Aquest es divideix en:
  • Mític: Considera que tot el que passa és degut a éssers sobrenaturals (déus, esperits, fades...).
  • Racional: S'abandona l'intent d'explicar les coses mitjançant éssers divins.
• Filosòfic: S'ocupa de tota la realitat que va més enllà del que podem demostrar.
• Científic: S'ocupa de la realitat que es pot demostrar, basant-se en el rigor i la precisió.

El discurs de la realitat no només ha volgut entendre la natura, sinó també dominar-la i canviar-la. Metadiscurs és un discurs que parla d'altres discursos.

El Discurs Mític i les seves Característiques

Els mites són relats sobre déus o éssers sobrenaturals que van intervenir en els fets (fenòmens naturals) de temps llunyans. Els mites relaten una història sagrada i intocable.

Fan una personificació dels déus i la natura, en què els veuen com a persones. Els mites no es consideren ficció o invenció, sinó allò que va passar realment, una realitat sagrada i vertadera revelada per uns déus que s'acaba convertint en un dogma (veritat absoluta que no es pot dubtar ni qüestionar).

El mite intenta millorar la realitat intentant influir sobre els déus a través de rituals. Per tant, intenten controlar les forces sobrenaturals. El discurs mític és molt senzill perquè l'ha d'entendre tothom.

(Mite: veritat revelada basada en la creença i la fe).

Mites actuals: ídols.

El discurs mític, o mite, ha anat desapareixent a causa que apareixien nous discursos de forma més racional, que permetien comprendre fenòmens que el mite intentava explicar.

El Discurs Racional

El discurs racional, una manera d'interpretar el món, neix a Grècia al segle VI a.C., on no hi ha una classe sacerdotal tan forta, i és completament oposat al discurs mític.

Es comencen a elaborar discursos sobre la realitat fent servir la raó per tal d'entendre-la d'una manera crítica i racional, sense fer servir els éssers sobrenaturals.

Busquen explicacions a fenòmens naturals a la pròpia naturalesa i es basen a donar arguments a favor i en contra, però amb la raó.

La ciència se'n separa perquè ha trobat un nou mètode científic basat en l'experimentació i l'observació. Actualment, la filosofia ja no pretén ser una explicació de la realitat, ja que això ho ha deixat a la ciència. Ara, intenta ser un saber global que arriba allà on la ciència no pot arribar mitjançant el mètode científic.

Concepció del Món i Ideologia

Concepció del món: Conjunt de respostes sobre la realitat, la societat, la naturalesa, l'origen de la vida, etc.

Ideologia: Conjunt d'idees que pretenen donar una explicació raonada al que passa (manera d'entendre el món i interpretar la realitat).

La ideologia predominant controla la societat i deforma la realitat amb l'objectiu d'impedir que la societat s'adoni de la seva situació real.

Característiques del Discurs Filosòfic

Què queda per al discurs filosòfic?

Característiques de la filosofia:

• És un metadiscurs: reflexions crítiques sobre altres discursos (mític o científic). Filosofia de l'art, política, de la moral, etc.
• És completa (abasta totes les preguntes) però incerta (no té respostes definitives ni úniques).
• És una anàlisi conceptual (analitza conceptes abstractes i complicats i els intenta definir. Ex: què és la llibertat? El temps? La felicitat?).
• És una reflexió crítica (dona arguments a favor i en contra d'una opinió).
• No es pot aprendre filosofia, sinó a filosofar (ofereix moltes respostes possibles i no saps quina és la bona, però t'ensenya a pensar, analitzar, argumentar, criticar...).
• Part de la realitat a la qual s'arriba amb la raó (dona respostes racionals i crítiques, que són provisionals i obertes).
• Ens ensenya què és l'art de viure (consells pràctics sobre com viure millor i ser feliç).
• Les seves preguntes (generals) apareixen soles (adolescència) i són les mateixes que s'han fet tots els humans des de sempre.
• Ens ensenya a escoltar opinions contràries i a rectificar, si és necessari, la nostra opinió inicial.
• No serveix per a res pràctic, útil ni immediat.

Aristòtil diu que quan els humans comencem a filosofar, ho fem impulsats per l'admiració (sentiment de meravella davant del món).

Tots els humans som filòsofs perquè tots ens meravellem davant la realitat.

Hi ha dos tipus de filòsofs: el professional (s'ensenya a les universitats) i la capacitat humana (preguntes que ens fem tots) i que busquen explicacions últimes: explicacions en què ja no és raonable seguir fent preguntes, quan ja es troben els fonaments o arrels (les últimes que contestem, amagades als sentits).

Prejudici: Dir sense haver analitzat, sospesat raons.

No podem aprendre filosofia perquè no hi ha respostes definitives. El filòsof no és savi, tot i que ho desitja i reconeix que és ignorant; per això, cada vegada té més preguntes.