Intervenció de l'Estat a l'Economia

Les polítiques econòmiques

Les polítiques econòmiques són les formes en què l'Estat intervé en l'economia per a assolir uns objectius.

Objectius o fins:

• Creixement econòmic sostenible. L'estat intervé per sostenir l'increment de la producció de béns i serveis en el temps.
• Plena ocupació. Dins de la racionalitat que presideix les decisions econòmiques, no té cap sentit deixar recursos sense utilitzar, la qual cosa és aplicable al factor humà.
• Estabilitat de preus. Controlar els preus dels béns i serveis és fonamental perquè els consumidors conservin poder adquisitiu i per a evitar la incertesa que genera la inflació.

Mitjans:

• Directes: Són els organismes que elaboren i posen en pràctica la política econòmica.
• Indirectes: Encara que no són agents econòmics pròpiament dits, hi ha diversos col·lectius que tenen un gran pes específic en les societats modernes.

Tipus de política econòmica

• La Política fiscal: és l'acció intencionada de l'Estat per a augmentar o disminuir l'activitat econòmica, principalment mitjançant la recaptació d'impostos i l'aplicació de la despesa pública.
• La Política monetària: és el conjunt de mesures que pren el banc central d'una nació amb l'objectiu principal de mantenir l'estabilitat dels preus mitjançant la variació de la quantitat de diners en circulació.
• La Política exterior: és la intervenció de l'Estat per a regular les transaccions amb altres països o economies, com per exemple, el tipus de canvi de la moneda respecte a les monedes d'altres països, les restriccions a les importacions o el foment de les exportacions.
• La Política de rendes: pretén aconseguir l'estabilitat de preus controlant la inflació.

Tipus de política fiscal

Segons la naturalesa dels instruments aplicats, en funció dels efectes de les polítiques esmentades sobre l'economia.

Instruments fiscals

• Polítiques fiscals discrecionals. Són les que apliquen els governs quan volen influir sobre els ingressos o les despeses intencionadament, és a dir, les que cal activar per iniciativa pròpia perquè no estan reglades.
  • Programes d'obres públiques: incrementar els nivells de la producció i ocupació i dotar de més infraestructures el país.
  • Plans d'ocupació i formació: tenen l'objectiu de contractar i formar treballadors durant breus períodes per poder incorporar-se ràpidament al món laboral.
  • Programes de transferències: protegeixen els col·lectius desafavorits mitjançant pagaments periòdics temporals o permanents.
  • Modificació dels tipus impositius: les persones determinen el consum propi segons la renda disponible.
• Estabilitzadors automàtics. Són els ingressos o les despeses públiques que augmenten o disminueixen paral·lelament al nivell de producció d'un país.

Els impostos proporcionals, els impostos progressius, les cotitzacions socials, els subsidis de desocupació.

Efectes sobre l'economia

Quan es redueixen els impostos o s'incrementa la despesa pública per a estimular la demanda total o agregada de béns i serveis es diu que la política fiscal és expansiva. En canvi, quan s'apugen els impostos o es redueix la despesa pública per a aconseguir els objectius contraris, es diu que és restrictiva.

Els ingressos públics dels PGE

• Cotitzacions socials. Són les quantitats que els treballadors afiliats a la Seguretat Social paguen perquè, en situacions de necessitat, ells i les seves famílies tinguin dret a cobertura: malaltia, invalidesa, jubilació.
• Tributs. En els PGE són els ingressos públics més importants, ja que suposen la meitat del total recaptat.
  • Els Impostos. Són pagaments que exigeixen les administracions públiques sense que el contribuent rebi res a canvi, és a dir, no proporcionen un benefici directe a qui els paga.
  • Les Taxes. Són pagaments a canvi d'utilitzar un servei públic o una activitat que proporciona un benefici directe a l'usuari.
• Altres Ingressos.
  • Transferències corrents. Recursos procedents d'altres entitats, com els generats per loteries i els jocs de l'Estat.
  • Ingressos patrimonials. Rendes que proporcionen els béns de l'Estat, com els beneficis d'empreses públiques com Altadis o RENFE.
  • Alienació d'inversions. Deriven de la venda de béns que són propietat de l'Estat, com per exemple, les empreses públiques.
  • Transferències de capital. Procedeixen de fons estructurals de la Unió Europea i es destinen a finançar projectes d'inversió.

Les despeses públiques del PGE

La despesa pública és el conjunt de despeses efectuades per l'Administració pública.

• Despeses corrents. Són les despeses generals que tenen l'objectiu de proporcionar a la societat serveis públics com ara la sanitat, l'educació, la justícia, la defensa nacional i molts altres.

Salaris dels funcionaris, compres de béns i serveis a empreses privades.

• Despeses d'inversió. Són les que es destinen a mantenir i ampliar la capacitat productiva del país.
• Transferències i subvencions. L'Estat obté recursos en forma d'impostos, cotitzacions socials... i després els transfereix a les persones o empreses més necessitades.

Hi ha dos factors que cal analitzar en els PGE:

• La quantia de la despesa pública és molt rellevant, ja que indica quins són els objectius del Govern en matèria pressupostària.
• El saldo pressupostari o diferència entre els ingressos i les despeses, és objecte d'anàlisi en el pròxim apartat.

El saldo pressupostari

• Les polítiques basades en el model econòmic keynesià defensen que l'Estat s'ha d'endeutar per assolir la plena ocupació i l'estabilitat.
• Les polítiques neoliberals critiquen l'endeutament de l'Estat.

En l'economia es poden donar dos tipus de dèficit:

• Dèficit cíclic. Es produeix quan sorgeixen les inevitables fases de recessió del cicle econòmic.
• Dèficit estructural. És un dèficit permanent que es manté fins i tot en situacions pròximes a la plena ocupació.

• Emetre deute públic
• Apujar els impostos
• Augmentar els diners en circulació.