Interrogatori de parts i testimonis: prova, STC i cosa jutjada

Interrogatori de parts i testimonis: prova, sentència i cosa jutjada

T3 Interrogatori de parts i testimonis

1. Introducció

1. Segons el principi dispositiu, les parts allegen els fets que sustenten les seves pretensions (causa petendi).

2. Càrrega de la prova: la part que allega una pretensió ha de provar els fets en què es basa (art. 217 LEC). Pot passar que es estimi o desestimi.

3. Distinció entre fonts i mitjans de prova: la font és allò que ja existeix en la realitat (per exemple, una llicència), mentre que el mitjà de prova és la forma en què la font s'introdueix al procés per obtenir la convicció del jutjador.

4. Requisits de la prova: pertinència (té relació amb l'objecte del procés) i utilitat/licitud (art. 283 LEC).

5. Sol·licitud i admissió de la prova en l'audiència prèvia (art. 429 LEC):

• Principi de contradicció: si s'accepten els fets o només es debat la norma aplicable, o si es demana prova documental, el cas queda per a sentència (arts. 428.3 i 429.8).
• Sol·licitud de prova: es formula verbalment amb una nota escrita al Tribunal (arts. 429.1 i 443.3).
• Recurs contra la decisió del jutge: sobre l'admissió o inadmissió de la prova, es pot recórrer oralment (art. 285 LEC).

6. Pràctica de la prova en el judici (art. 433 LEC), sense perjudici de les anticipades i de les diligències preliminars.

7. Normes d'aportació de prova documental: en paper o suport electrònic, s'ha de fer en la demanda o en la contestació (excepte fets nous, posteriors o no rellevants).

8. Fixació dels fets controvertits en l'audiència prèvia (art. 428 LEC).

9. Sistema de valoració de la prova: lliure (pericial, testifical, suport electrònic) o legal (document públic, privat, testifical...).

10. La sentència ha d'indicar les proves que hagin estat practicades i motivar la decisió (cassació).

2. Normes sobre la declaració de parts

2.1 La declaració de les parts processals té una finalitat probatòria.

2.2 Règim jurídic de la sol·licitud i pràctica:

• a) És la primera prova a practicar-se (art. 300 LEC), subjecta a modificació pel Tribunal.
• b) Ha de ser part del procés (art. 301 LEC), encara que no estigui personada.
• c) Pot ser sol·licitada per qualsevol part, inclòs el colitigant amb conflicte d'interessos (art. 301 LEC).
• d) El representant legal ha de respondre per la persona jurídica; si desconeix els fets, ha d'identificar qui els conegui (art. 309 LEC).
• e) La declaració només versa sobre fets, no sobre aspectes jurídics ni tècnics (art. 302 LEC).
• f) Les preguntes són orals, afirmatives, clares i precises, sense valoracions (art. 302 LEC).
• g) El Tribunal admet les preguntes relacionades amb l'objecte; la part pot impugnar-les (art. 303 LEC).
• h) Les respostes han de ser afirmatives o negatives, precises, amb explicacions permeses (art. 305 LEC).

2.3 Normes de valoració:

• a) Se segueix una norma de valoració legal: l'interrogatori de la prova d'un fet reconegut perjudicial i el resta de fets es valoren segons la sana crítica (art. 316 LEC).
• b) Presumpcions de la LEC: el Tribunal pot presumir provats els fets perjudicials en els casos següents: No comparèixer al judici o no admetre la prova (confessió fictícia); Negatiu a declarar o respostes evasives (art. 307 LEC); la part jurídica sense coneixement del fet pot advertir i identificar la persona informada (art. 309 LEC).

3. Normes sobre la prova testifical

3.1 Concepte: declaració d'un tercer al procés que informa el Tribunal sobre fets controvertits o passats relatius a l'objecte del procés.

3.2 Règim jurídic:

• a) Segona prova a practicar-se (art. 300 LEC).
• b) El testimoni no és part del procés: no requereix capacitat processal, ha de tenir discerniment i té l'obligació de comparèixer i dir la veritat.
• c) Es proposa oralment, identificant el testimoni.
• d) Ha de jurar o prometre veracitat. Les parts poden formular tatxes; els testimonis declaren separats i incomunicats; s'admeten les preguntes segons la utilitat i pertinència.
• e) Possibilitat de careo en cas de contradiccions greus.

3.3 Normes de valoració: la valoració es fa segons la lliure valoració (art. 376 LEC), tenint en compte les circumstàncies del testimoni i les tatxes formulades.

3.4 Referència a la reforma legal de la LEC (RDL 6/2023): els actes processals es realitzen telemàticament, excepte excepcions; la compareixença per videoconferència en l'audiència prèvia o el judici, i l'ús de mitjans electrònics per assegurar la identitat dels intervinents.

T4 Sentència

La sentència és l'acte processal del Tribunal que decideix sobre la pretensió de l'actor, determinant l'estimació o desestimació de la pretensió. Ha de ser conforme al Dret i es regeix per l'art. 245.1.c LOPJ.

2. Estructura

• a) Encapçalament: lloc, data, Tribunal, parts, advocat i objecte del procés.
• b) Antecedents de fet: pretensions, fets provats, proves i valoracions.
• c) Fonaments de Dret: motivació jurídica del fallo.
• d) Fallo: pronunciament sobre les pretensions.

3. Requisits

• a) Motivació: raonaments fàctics i jurídics que sustenten la decisió.
• b) Matèria: explicació dels criteris jurídics aplicats.
• c) Forma: ha de ser clara, precisa i congruent.
• d) Exhaustivitat: ha de resoldre totes les qüestions debatudes en el procés.
• e) Congruència: ha de correspondre amb les pretensions i arguments de les parts (omissió, extra petitum, ultra petitum).

4. Cosa jutjada

Concepte: efecte de les sentències inimpugnables.

Abast:

• a) Formal: impossibilitat d'impugnar una resolució ferma.
• b) Material: obligació de complir i prohibició d'un nou judici amb els mateixos subjectes, objecte i causa.