Intermediaris bancaris i mercats financers

Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,5 KB

Els intermediaris bancaris:

  • Operacions passives: Conjunt d’operacions que els permet obtenir l’estalvi dels clients. Les entitats bancàries contreuen l’obligació de tenir aquests fons disponibles per als seus titulars, els registren com un deute. Per això són un passiu. Els comporta costos financers.

  • Operacions actives: Poden ser operacions creditícies i operacions d’inversió. Com que suposen drets per al banc, les registren a l’actiu.

(La diferència entre els ingressos financers i els costos financers és el marge d’intermediació).

  • Serveis bancaris: Tots els serveis que presta el banc, pels quals cobra o pot cobrar comissions.

Les principals entitats són:

  • Bancs: Societats anònimes amb ànim de lucre. Utilitza els fons dipositats per empreses i particulars per tal de prestar-los a altres empreses i particulars, a canvi d'un percentatge de benefici. El sistema bancari és un complex dispositiu que ha de distribuir els recursos capitalitzats entre aquells amb necessitat de capital.

  • Caixes d’estalvis: Entitats sense ànim de lucre. Destinen els beneficis a reserves i a l’obra beneficosocial.

  • Cooperatives de crèdit: Són entitats que tenen com a finalitat servir a les necessitats financeres dels seus socis i de tercers.

Els mercats financers:

Moment de vida dels productes financers:

  • Mercat primari o d’emissió: Les empreses o institucions emissores col·loquen aquests productes entre els estalviadors per finançar-se i així captar l’estalvi de les famílies o altres institucions.

  • Mercat secundari o de recompra: Es produeix quan el propietari d’un producte el ven per convertir la seva inversió en productes financers en diners (liquiditat) sense esperar-ne el venciment. Per exemple, la borsa és un mercat secundari on cada dia es compren i es venen les inversions de les empreses. El mercat de deute públic també es un mercat secundari.

Els preus que es fixen al mercat secundari serveixen de referència al primari.

Els inversos poden obtenir la rentabilitat de dues maneres: directament dels títols (interessos o dividends) o venent-los més cars que quan els van comprar.

Entradas relacionadas: